Campanya de Tunísia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Rerefons: Ortografia Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
→Estancament i reforç: Error gramatical Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 97:
== Estancament i reforç ==
Les coses anaven igual per a l'Eix. Nehring, considerat per la majoria com un comandant excel·lent, havia enfurismat contínuament els seus superiors per les seves crítiques. Decidiren "reemplaçar-lo" promovent-lo a comandant d'exèrcit, i el coronel general [[Hans-Jürgen von Arnim]] arribà a Tunis el 8 de desembre per assumir el comandament del [[5è Exèrcit Panzer]]. L'exèrcit consistia en infanteria [[Divisió von Broich/von Manteuffel]] a la zona de Bizerta, la [[10a Divisió Panzer]] al centre davant de Tunis, i la [[1a Divisió d'Infanteria Superga|divisió italiana d'infanteria ''Superga'']] al flanc sud, però Hitler, en una entrevista anterior a que von Arnim marxés cap a Tunísia, li digué que l'exèrcit rebria 3 divisions mecanitzades i 3 motoritzades.<ref>Watson (2007), p. 64</ref> Els Aliats van fer grans esforços per evitar el creixement de l'Eix, dirigint grans recursos navals i aeris a la missió. Però Tunis i Bizerta només estaven a 190 km dels ports i dels aeròdroms de la Sicília occidental, a 290 km de [[Palerm]] i a 480 km de [[Nàpols]], dificultant molt la interceptació dels transports de l'Eix, que a més tenien el benefici de
[[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]], mentrestant, transferí diverses unitats des de Marroc i Algèria cap a Tunísia. Al nord, el [[1r Exèrcit (Regne Unit)|Primer Exèrcit britànic]] del tinent general [[Kenneth Arthur Noel Anderson|Kenneth Anderson]] rebé més divisions durant els 3 mesos següents, la [[1a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|1a d'infanteria]], la [[4a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|4a]] i la [[46a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|46a]] s'uniren a la [[6a Divisió Cuirassada (Regne Unit)|6a Cuirassada]] i a la [[78a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|78a d'infanteria]]. A finals de març, un segon quartell general de Cos, el [[9è Cos (Regne Unit)|IX Corps]] a les ordres del tinent general [[John Crocker]], arribà per unir-se al [[5è Cos (Regne Unit)|V Corps]] per controlar el creixent exèrcit.<ref>Playfair, pp. 258-259.</ref> Al flanc dret s'estava formant un [[Cos d'exèrcit|cos]] francès de dues divisions (el [[19è Cos (França)|XIX Cos francès]]) a les ordres d'[[Alphonse Juin]], i al sud hi havia el [[2n Cos (Estats Units)|II Cos americà]], comandat per [[Lloyd Fredendall]], i format per 6 divisions (la [[1a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|1a]], la [[3a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|3a]], la [[9a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|9a]] i la [[34a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|34a d'infanteria]] i la [[1a Divisió Cuirassada (Estats Units)|1a]] i la [[2a Divisió Cuirassada (Estats Units)|2a Cuirassades]]. En aquell escenari, Giraud havia rebutjat el pla d'Eisenhower per tenir el cos francès subordinat al Primer Exèrcit, i juntament amb el II Cos romandrien sota el comandament directe de l'[[AFHQ]]. Igualment important, es realitzà un esforç considerable per construir nous aeròdroms i millorar la provisió del suport aeri.<ref name="Despatch5455">Anderson (1946), p. 7 - London Gazette, exemplar 37779, pàgina 5455 - 5 de novembre de 1946</ref>
| |||