Centre Democràtic i Social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 41:
L'enfrontament entre [[José Ramón Caso]] i Teixidó va dividir cada vegada més el partit. En [[1992]] Fernández Teixidó va dimitir com a secretari general, i fou reemplaçat per [[José Luis Gómez Calcerrada]] (afí a Caso), ratificat al V Congrés (1992). En les [[eleccions generals espanyoles de 1993]], amb Calvo Ortega com a candidat a la presidència, el CDS solament va obtenir 414.740 vots i va perdre tots els seus diputats i senadors.
Es va accelerar així un procés de marxa de polítics significatius cap a altres formacions: [[Rafael Arias-Salgado]], [[Íñigo Cavero]], [[Rosa Posada]], [[Fernando López-Amor]], entre molts uns altres, es van anar al [[PP]], [[Fernando Castedo]] es va passar al [[PSOE]], [[Antoni Fernández i Teixidó|Fernández Teixidó]] a [[CiU]] i Rafael Martínez-Campillo va abandonar la política per dedicar-se a la seva professió d'advocat. A Canàries, més del 95% de membres de CDS va formar un nou partit polític anomenat [[Centre Canari]]. Posteriorment, aquest partit va formar, juntament amb alguns membres procedents de PP el [[Centre Canari Independent]], que es va unir més tard a partits polítics de caire nacionalista per formar una candidatura anomenada [[Coalició Canària]]. Chinijo i Martínez Campillo va abandonar la política per dedicar-se a la seva professió d'urbanista. A la província de Salamanca, en [[1992]] es va produir una fugida de militants cap a la nova formació política [[Unitat Regionalista de Castella i Lleó]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPANA/CASTILLA_Y_LEON/UNIDAD_REGIONALISTA_DE_CASTILLA_Y_LEON/PARTIDO_NACIONALISTA_DE_CASTILLA_Y_LEON/grupos/politicos/fusionan/partido/regionalista/Castilla/Leon/elpepiesp/19920427elpepinac_6/Tes Seis grupos políticos se fusionan en un partido regionalista en Castilla y León]</ref>
Al VI Congrés del CDS es va debatre la dissolució defensada pel seu secretari general, Gómez Calcerrada. Però el partit va optar per seguir existint (tesi defensada per Calvo Ortega gairebé en solitari), encara que amb un paper gairebé residual. Calvo Ortega va seguir de president i Ferrán García, fins llavors vicepresident de la Internacional Liberal, va ser nomenat secretari general. En 1995 es va crear la coalició [[Unió Centrista]], formada per CDS i altres petits partits d'escassa rellevància. El coordinador general d'UC va ser Ferrán García. [[Teresa Gómez Limón]] va ser nomenada presidenta d'UC a Madrid. En 1998, Rafael Calvo Ortega i Ferrán García es van retirar simultàniament del partit. La coalició va passar a denominar-se UC-CDS, al front de la qual va quedar Teresa Gómez Limón. José Moreira va quedar com a president d'un refundat i minúscul CDS (com a únic partit de la coalició) i José Luis Roales com a portaveu. En 1999, l'Executiva del CDS va aprovar l'elecció de [[Mario Conde]] com a candidat d'UC-CDS en les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions del 2000]], en les quals va obtenir un resultat desastrós, en aconseguir únicament 23.576 vots.
En 2002, al X Congrés es va dissoldre la fictícia coalició UC-CDS i el partit tornà a denominar-se CDS, sota la presidència de [[Teresa Gómez Limón]] i amb José Reira de secretari general. En aquesta època es va formar també la [[Unió Centrista Liberal]] (UCL), aglutinant a gairebé tots els altres partits polítics que formaven la coalició UC-CDS.
== Referències ==
| |||