Viquipèdia

Campanya de Tunísia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
barbarismes, articles i apostrofació.
Línia 3:
|nom_de_la_batalla= Campanya de Tunísia
|imatge=[[Fitxer:Gromalia prisoner of war camp.jpg|300px| Presoners de guerra italians i alemanys, després de la caiguda de Tunísia, 12 de maig de 1943]]
|peu_de_foto= Presoners de guerra italians i alemanys, després de la caiguda de Tunísia, 12 de maig dedel 1943
|conflicte=[[Segona Guerra Mundial]]
|data=[[17 de novembre]] dedel [[1942]] – [[13 de maig]] dedel [[1943]]
|localitat = [[Ocupació francesa de Tunísia|Tunísia francesa]]
|resultat = Victòria aliada decisiva
Línia 29:
Els dos primers anys de la guerra al nord d'Àfrica es caracteritzaren per una manca de subministraments i per la incapacitat d'oferir qualsevol mena de suport [[logística|logístic]] concentrat. La costa nord-africana té molts pocs ports naturals, i la major part dels subministraments britànics dirigits a [[Alexandria]], al delta del [[Nil]], havien de cobrir uns 2.500 km des del port italià a [[Trípoli (Líbia)]]. Els ports menors a [[Benghazi]] i a [[Tobruk]], estaven a 1.600 i 1.000 km a l'oest d'Alexandria. Estaven comunicades per una única carretera que anava per un estret corredor per la costa. En el moment en què la [[Mediterrània]] central era disputada, i com que els vaixells britànics i italians estaven igualment malmesos, les seves capacitats per portar subministraments estava limitat a la presència enemiga, encara que els britànics podien rebre subministrament circunvalant el continent africà passant pel [[Cap de Bona Esperança]] i endinsant-se al [[mar Roig]].
 
Els subministraments limitats van portar a una lluita "''endavant i enrere''" per la costa. L'[[Operació Compàs|ofensiva inicial italiana]] dedel 1940 van aconseguir penetrar 95 km a territori egipci, amb unes tropes que havien avançat 1.000 km des de Trípoli, 600 km des de Benghazi i 20 des de Tobruk. Els britànics, encara a prop de les seves bases de subministraments, van preparar un ràpid contraatac penetrant a Líbia. L'avanç va acabar a El Agheila, a uns 1.000 km d'Alexandria. Amb l'arribada de l'[[Afrika Korps]] alemany, l'Eix va traslladar la línia del front més a l'est, però el seu avanç s'aturà a l'abril dedel 1941 a la frontera egípcia quan van quedar-se lluny de les seves línies de subministrament. Al novembre, els aliats s'havien reforçat de nou, ajudats per la curta distància que hi havia fins als seus subministraments, i llançaren l'[[operació Crusader|operació ''Crusader'']], rellevant el [[setge de Tobruk]] i un cop més van portar la línia del front fins a El Aghelia. Però les seves tropes exhaustes van haver de retrocedir immediatament fins a Tobruk, i l'atac de [[Erwin Rommel|Rommel]] al [[Batalla de Gazala|maig dedel 1942]] els van fer recular fins a [[El Alamein]], a només 160 km d'Alexandria.
 
Les coses van canviar dramàticament el 1942. En aquells moments la [[Royal Navy]] i la [[Regia Marina]] encara combatien pel control de la Mediterrània, però que els britànics [[Setge de Malta|mantinguessin Malta]] va permetre a la [[Royal Air Force]] interferir els subministraments italians al mar. A mesura que grans quantitats de subministraments provinents dels Estats Units feien que la situació de la logística s'inclinés cap al [[8è Exèrcit (Regne Unit)|8è Exèrcit britànic]] del general [[Bernard Montgomery]]'.
 
Amb el Vuitè Exèrcit sense haver d'amoïnar-se més pels subministraments, com havia passat en les batalles anteriors, les tropes de l'Eix van ser llançades cap a l'oest a partir de la [[Segona Batalla d'El Alamein]] al novembre dedel 1942.
 
=== L'Operació Torxa ===
{{principal|Operació Torxa}}
Al juliol dedel 1942 els aliats acordaren que portar a terme operacions de desembarcament a baixa escala al nord de França durant el 1942 (l'operació ''Sledgehammer'' que va ser precursor de l'operació ''Round-up'', els assalts principals portats a terme el 1943) no es podien portar a terme i havien de ser abandonades.<ref>Playfair, p. 111.</ref> En canvi, s'acordà que s'havia de portar a terme desembarcaments per assegurar els territoris de [[França de Vichy|Vichy]] al nord d'Àfrica: el Marroc, Algèria i Tunísia, i des d'allà va avançar cap a l'est per agafar per la rereguarda les tropes de l'Eix al desert occidental.<ref>Playfair, p. 114.</ref> Una ocupació Aliada de tota la costa nord-africana obriria tota la Mediterrània a la navegació aliada, alliberant moltes naus que estaven sent obligades a portar els subministraments via el [[Cap de Bona Esperança]].
 
ADegut causa dea la proximitat de Sicília amb Tunísia, els aliats esperaven que l'Eix es mouria per ocupar el país tan aviat s'assabentessin dels desembarcaments de ''Torxa''.<ref>Playfair, pp. 151-152.</ref> Per tal de desballestar aquesta possibilitat, calia ocupar Tunísia tan ràpidament com fos possible un cop s'haguessin fet els desembarcaments. Però, en canvi, hi havia un límit en fins a on podien fer-se els desembarcaments a l'est, degut a causa de la major proximitat dels aeròdroms de l'Eix a Sicília i Sardenya, que a finals d'octubre contenien 298 avions alemanys i 574 italians.<ref>Playfair, p. 116.</ref> Els plans eren necessàriament un compromís, i Alger va ser triada com el punt més oriental on podien desembarcar. Això asseguraria l'èxit dels desembarcaments inicials, malgrat la incertesa a com reaccionarien les forces franceses allà destinades. Un cop s'hagués assegurat Alger, la Task Force Oriental hauria de llançar-se tan veloçment com fos possible cap a Tunísia en una cursa per ocupar Tunis, a uns 1.000 km de distància, a través de males carreteres i d'un terreny difícil durant la temporada de pluges de l'hivern<ref>Playfair, pp. 117-118.</ref> abans que l'Eix no pogués organitzar-se. Els aliats s'adonaren que intentar arribar a Bizerta i Tunis abans que l'Eix pogués establir-se representava una juguesca que depenia de l'habilitat de la marina i la força aèria per retardar l'Eix.<ref name="Playfair239">Playfair, p. 239.</ref> L'Operació de Tunísia estaria sota la direcció general del quarter general del [[1r Exèrcit (Regne Unit)|Primer Exèrcit Britànic]], comandat pel tinent general [[Kenneth Arthur Noel Anderson|Kenneth Anderson]].
 
El 8 de novembre, els aliats desembarcarien a l'oest de Tunísia a [[Algèria]] (a Oran i a Alger) i a [[Marroc]] (a Casablanca) durant l'[[operació Torxa|operació ''Torxa'']].
 
=== Defenses naturals de Tunísia ===
[[Fitxer:Tunisia1942-1943.svg|thumb|upright=2|Tunísia durant la campanya dedel 1942-43]]
Existien posicions defensives molt millor a l'oest de Líbia, a Tunísia. Tunísia té una forma rectangular, i la major part de la seva frontera nord i est estan definides per la Mediterrània. La major part de la frontera occidental amb [[Algèria]] seguia la línia occidental del triangle de la [[serralada de l'Atles]]. Aquesta part de la frontera era fàcilment defensable pels petits passos muntanyencs existents entre el nord-sud de les muntanyes. Al sud, una segona línia de muntanyes baixes limitava les aproximacions cap a un estret pas, encarat a Líbia a l'est, entre els [[turons Matmata]] i la costa. Els francesos havien construït una sòlida línia defensiva de 20 km d'ample i 30 de fons, coneguda com a [[Línia Mareth]] en aquesta plana, per tal de defensar-se d'un atac italià des de Líbia. Només al nord hi havia terreny favorable per a un atac; allà les muntanyes de l'Atles s'aturaven prop de la costa oriental, deixant una gran franja a la costa nord-occidental sense protecció.
 
Generalment, Tunísia oferia una excel·lent base d'operacions defensives. Les línies defensives al nord podien fer front a l'aproximació de les forces aliades de l'operació Torxa, mentre que la Línia Mareth va convertir-se en més extraordinària. Entre ambdós, només hi havia alguns passos fàcilment defensables a les muntanyes de l'Atles. Millor encara, Tunísia oferia dos majors ports d'aigües fondes a [[Tunis]] i a [[Bizerta]], a només pocs centenars de milles de les bases de subministraments italianes a [[Sicília]]. Els subministraments podien transportar-se de nit, protegits de les patrulles de la [[Royal Air Force]], quedar-se a port durant el dia i tornar la nit següent. En contrast, Líbia estava a un dia de viatge, fent que les operacions de subministrament fossin vulnerables als atacs durant les hores de llum.
 
D'acord al punt de vista ded' [[Adolf Hitler|Hitler]], Tunísia podia resistir durant mesos, si no anys, retardant els plans aliats a Europa.
 
==Cursa per Tunísia ==
[[Fitxer:Tunisia25Novto10Dec1942.jpg |thumb|Tunísia entre el 25 de novembre i el 10 de desembre]]
El 10 de novembre, l'oposició francesa a l'operació Torxa havia finalitzat,<ref name="Despatch5450">Anderson (1946), p. 2 - London Gazette, exemplar 37779; pàgina 5450 - 5 de novembre dedel 1946</ref> creant un buit militar a Tunísia i el tinent general Anderson ordenà a la 36a Brigada d'Infanteria, que havia estat la reserva flotant del desembarcament a Alger, destinada a l'est per ocupart els ports de Bougie, Philippeville i Bône, així com l'aeròdrom de Djedjelli, abans de penetrar a Tunísia. Els planificadors aliats havien previst un assalt terrestre sobre Tunísia degut a causa de la mancança de tropes i l'amenaça aèria. Com a resultat, Anderson necessità moure el més de pressa possible la seva força cap a l'est, abans que l'Eix pogués bastir una massa crítica defensiva a Tunísia. Els aliats només disposaven de dues brigades i d'algunes unitats més d'artilleria i cuirassats per llançar un atac a Tunísia.<ref name="Despatch5450"/> Malgrat això, creien que si es movien prou ràpid, abans que les tropes de l'Eix recent arribades s'organitzessin completament, podrien conquerir Tunísia a un relativament cost baix.
 
Els oficials tunisians no estaven decidits sobre a qui havien de donar suport, i no van tancar l'accés als seus aeròdroms. El 9 de novembre van haver informes de 40 avions alemanys arribant a Tunísia i, l'endemà, el reconeixement aeri informà de 100 avions.<ref>Playfair, p. 152.</ref> Dos dies després, començà un pont aeri que portaria 15.000 homes i 581 tones de subministraments, amb el suport de vaixells de transport que van portar 176 tancs, 131 peces d'artilleria, 1.152 vehicles i 13.000 tones de subministraments. A finals de mes havien embarcat 3 divisions alemanyes, incloent-hi la [[10a Divisió Panzer]], i dues divisions d'infanteria alemanyes. El 12 de novembre [[Walther Nehring]] va ser nomenat comandat del nou [[90è Cos (Alemanya)|XC Korps]], volant el 17 de novembre.
Línia 87:
El 29 de novembre, el Comandament de Combat B de la [[1a Divisió Cuirassada (Estats Units)|1a divisió cuirassada americana]] s'havia concentrat per atacar conjuntament amb la Blade Force el 2 de desembre. Van ser desballestats per un contraatac de l'Eix, comandat pel Major-General [[Wolfgang Fischer]], el qual havia just arribat a Tunísia amb la [[10a Divisió Panzer]].<ref>Watson (2007), pp. 62–63</ref> Al vespre del 2 de desembre, la Blade Force havia estat retirada, deixant l'11a Brigada i el Comandament de Combat B sols per fer front l'atac de l'Eix.<ref name="Despatch5454">Anderson (1946), p. 6 {{London Gazette|issue=37779|supp=yes|startpage=5454|endpage=|date= 5 novembre 1946|accessdate=2008-04-25}}</ref> Això amenaçava que l'11a Brigada quedés aïllada, obrint un forat cap a la rereguarda aliada, la qual cosa va fer que durant 4 dies es lluités ferotgement per tal d'evitar l'avanç de les tropes de l'Eix i permeté una retirada controlada als turons que hi havia a cada riba del riu que passava a l'oest de Ternourba.<ref>Ford (1999), p.50</ref>
 
Els Aliats van retirar-se uns 10 km cap a les posicions elevades de Longstop Hill (djebel el Ahmera) i Bou Aoukaz, a cada costat del riu, però preocupats per la vulnerabilitat davant atacs pel flanc realitzaren una retirada cap a l'oest, de manera que el 10 de desembre les unitats aliades establiren una línia defensiva a l'est de Medjez el Bab. Allà començaren a preparar-se per a un nou atac, estant preparats a finals de desembre dedel 1942. El creixement lent però continuat comportà que les tropes aliades sumaven 54.000 soldats britànics, 73.800 americans i 7.000 francesos. Informes d'intel·ligència mostraven que davant seu hi havia uns 125.000 combatents i 70.000 tropes de servei, principalment italians.
 
L'atac principal començà el vespre del 22 de desembre, malgrat la pluja i la cobertura aèria insuficient, i el progrés va ser a través dels passos baixos del Longstop Hill que controlava el corredor del riu entre Medjez i Tebourba, i d'allà cap a Tunísia. Després de 3 dies de lluita, amb poca munició i les forces de l'Eix sostenint posicions elevades, la posició a Longstop esdevingué insostenible i els aliats van veure's obligats a retirar-se fins a Medjez,<ref>Ford (1999), p.53-54</ref> i el 26 de desembre de 1942 ja s'havien retirat fins a la línia que havien abandonat feia dues setmanes, després de patir 20.743 baixes.
Línia 94:
 
== Canvis al comandament francès ==
A mesura que les batalles s'esmorteïen, les faccions entre els francesos tornaren a sorgir. El 24 de desembre [[François Darlan]] va ser assassinat, sent succeït per [[Henri Giraud]] com a Alt Comissionat. Per a frustració dels [[França Lliure|francesos lliures]] el govern americà havia mostrat una considerable bona voluntat per arribar a un acord amb Darland i el règim de Vichy. Conseqüentment, la mort de Darlan semblava comportar una oportunitat per unir els francesos del nord d'Àfrica i la França Lliure de [[Charles de Gaulle]]. De Gaulle i Giraud es trobaren a finals de gener, però no es van fer gaires progressos per reconciliar les diferències entre els moviments que representaven.<ref>Playfair, p. 266.</ref> No va ser fins al juny dedel 1943 que es formà el [[Comitè Francès d'Alliberament Nacional]], sota la presidència col·legiada de Giraud i de de Gaulle, tot i que de Gaulle no triga a eclipsar a Giraud, a qui obértament li desagradava la responsabilitat política i més o menys voluntàriament va abandonar-la en mans del líder de la França Lliure.
 
== Estancament i reforç ==
Les coses anaven igual per a l'Eix. Nehring, considerat per la majoria com un comandant excel·lent, havia enfurismat contínuament els seus superiors per les seves crítiques. Decidiren "reemplaçar-lo" promovent-lo a comandant d'exèrcit, i el coronel general [[Hans-Jürgen von Arnim]] arribà a Tunis el 8 de desembre per assumir el comandament del [[5è Exèrcit Panzer]]. L'exèrcit consistia en infanteria [[Divisió von Broich/von Manteuffel]] a la zona de Bizerta, la [[10a Divisió Panzer]] al centre davant de Tunis, i la [[1a Divisió d'Infanteria Superga|divisió italiana d'infanteria ''Superga'']] al flanc sud, però Hitler, en una entrevista anterior a que von Arnim marxés cap a Tunísia, li digué que l'exèrcit rebria 3 divisions mecanitzades i 3 motoritzades.<ref>Watson (2007), p. 64</ref> Els Aliats van fer grans esforços per evitar el creixement de l'Eix, dirigint grans recursos navals i aeris a la missió. Però Tunis i Bizerta només estaven a 190 km dels ports i dels aeròdroms de la Sicília occidental, a 290 km de [[Palerm]] i a 480 km de [[Nàpols]], dificultant molt la interceptació dels transports de l'Eix, que a més tenien el benefici de disposar de la cobertura aèria.<ref name="Playfair239"/> Des de mitjans de novembre i fins a gener arribaren a Tunísia 243.000 homes i 856 tibes de subministraments i equipament.
 
[[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]], mentrestant, transferí diverses unitats des de Marroc i Algèria cap a Tunísia. Al nord, el [[1r Exèrcit (Regne Unit)|Primer Exèrcit britànic]] del tinent general [[Kenneth Arthur Noel Anderson|Kenneth Anderson]] rebé més divisions durant els 3 mesos següents, la [[1a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|1a d'infanteria]], la [[4a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|4a]] i la [[46a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|46a]] s'uniren a la [[6a Divisió Cuirassada (Regne Unit)|6a Cuirassada]] i a la [[78a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|78a d'infanteria]]. A finals de març, un segon quartell general de Cos, el [[9è Cos (Regne Unit)|IX Corps]] a les ordres del tinent general [[John Crocker]], arribà per unir-se al [[5è Cos (Regne Unit)|V Corps]] per controlar el creixent exèrcit.<ref>Playfair, pp. 258-259.</ref> Al flanc dret s'estava formant un [[Cos d'exèrcit|cos]] francès de dues divisions (el [[19è Cos (França)|XIX Cos francès]]) a les ordres d'[[Alphonse Juin]], i al sud hi havia el [[2n Cos (Estats Units)|II Cos americà]], comandat per [[Lloyd Fredendall]], i format per 6 divisions (la [[1a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|1a]], la [[3a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|3a]], la [[9a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|9a]] i la [[34a Divisió d'Infanteria (Estats Units)|34a d'infanteria]] i la [[1a Divisió Cuirassada (Estats Units)|1a]] i la [[2a Divisió Cuirassada (Estats Units)|2a Cuirassades]]. En aquell escenari, Giraud havia rebutjat el pla d'Eisenhower per tenir el cos francès subordinat al Primer Exèrcit, i juntament amb el II Cos romandrien sota el comandament directe de l'[[AFHQ]]. Igualment important, es realitzà un esforç considerable per construir nous aeròdroms i millorar la provisió del suport aeri.<ref name="Despatch5455">Anderson (1946), p. 7 - London Gazette, exemplar 37779, pàgina 5455 - 5 de novembre dedel 1946</ref>
 
Els Estats Units també començaren a construir un complex de bases logístiques a Algèria i a Tunísia, amb l'objectiu de formar una gran base d'avançada a Maknassy, al límit oriental de la [[serralada de l'Atles]], una posició excel·lent per tallar l'exèrcit Panzer italo-alemany al sud de les seves línies de subministrament a Tunis i aïllar el [[5è Exèrcit Panzer]] al nord.
Línia 107:
Durant la primera meitat de gener Andersen tenia resultats diversos mantenint la pressió constant mitjançant atacs limitats i reconeixement.<ref name="Anderson5456">Anderson (1946), p. 8 London Gazette, exemplar 37779 - 5 de novembre de 1946; pàgina 5456</ref> Von Arnim va haver de fer el mateix:<ref>Watson (2007), p.67</ref> el 18 de gener llançà l'operació ''Eilbote'', un atac d'elements de la 10a Panzer i la 334a d'infanteria des de Pont du Fahs per crear més espai al front de la divisió ''Superga'' i desballestar qualsevol temptativa dels Aliats a arribar a la costa d'Enfidaville i tallar les comunicacions de Rommel.<ref>Playfair, pp. 278-279.</ref> L'amenaça occidental contra l'ala dreta del V Cos britànic a Bou Arada va tenir poc èxit, però l'atac llançat més al sud contra unitats franceses situades entre els dorsals Est i Oest va tenir més èxit, avançant 40 km al sud i 30 al sud-oest de Robaa. Els defensors pobrament equipats van resistir bé,<ref>Playfair, p. 279</ref> però van ser superats, i l'equivalent de 7 batallons d'infanteria van irrompre a les muntanyes.<ref name="Anderson5456"/> Anderson envià la 36 Brigada a Robaa i demanà a Lloyd Fredendall que enviés el Comandament de Combat B de la 1a Divisió Cuirassada a Ousseltia, totes dues per passar a les ordres de Juin a l'arribar. Fins al 23 de gener tindrien lloc combats ferotges, però el front va quedar estabilitzat.<ref name="Anderson5456"/>
 
L'òbvia mancança de coordinació va llançar a Eisenhower a l'acció. El 21 de gener, Anderson va ser nomenat responsable de la coordinació de tot el front i, el 24 de gener s'estengueren les seves responsabilitats per incloure "''l'ús de tropes americanes''". Aquella nit, Juin acordà situar el seu cos a disposició d'Anderson, confirmat per Giraud l'endemà. Malgrat tot, el control seguí sent problemàtic amb forces dispersades en un front de 300 km i amb poc mitjans de comunicació (Anderson informà que va haver de circular més de 1.500 km en 4 dies per tal de parlar amb els seus comandants de cos). De manera important, a més a més, Eisenhower nomenà un únic comandant de suport aeri, el Brigadier General [[Laurence S. Kuter]], per a tot el front el 21 de gener.<ref name="Anderson5456"/>
 
[[Erwin Rommel]], mentrestant, va traçar plans perquè les forces retirant-se per tota Líbia s'enterressin a les fortificacions franceses abandonades de la Línia Mareth. Això deixaria les forces de l'Eix controlant dues entrades naturals a Tunísia al nord i al sud, amb els passos de muntanya fàcilment defensables entre ells. Al gener Rommel reorganitzà les seves forces: les tropes italo-alemanyes destinades a la línia Mareth van ser redenominades Primer Exèrcit Italià, comandat per [[Giovanni Messe]], separats de les unitats (incloent-hi les restes de l<nowiki>'</nowiki>''Afrika Korps'') estava encarant el Dorsal Oest.
 
El 23 de gener dedel 1943, el Vuitè Exèrcit va capturar [[Trípoli (Líbia)]], i en aquest punt l'exèrcit que es retirava per Líbia ja es trobaven en el seu camí cap a les posicions de la Mareth.
 
En aquells moments, seccions del II Cos nord-americà havien penetrat a Tunísia a través dels passos a l'Atles des d'Algèria, controlant l'interior del triangle format per les muntanyes. La seva posició augmentava la possibilitat d'un avanç cap a Sfax a l'est a la costa i aïllant el 1r Exèrcit italià de Mareth i de les forces de von Arnim al nord al voltant de Tunis. Rommel no ho podia permetre i formà un pla per atacar abans que això succeiria.
Línia 117:
=== Batalla de Sidi Bou Zid ===
[[Fitxer:Tunisia30Janto10Apr1943.jpg|frameless|border|upright=1.6|right]]
El 30 de gener dedel 1943, la [[23a Divisió Panzer|23a Panzer]] alemanya i 3 divisions italianes del [[5è Exèrcit Panzer|V. Panzerarmee]] de von Arnim van trobar-se seccions de les forces franceses prop de Faïd, el pas principal des del costat est de les muntanyes cap a les planes de la costa. Fredendall no va respondre a la petició francesa que enviés reforços en forma de tancs de la 1a Diivisió Blindada i després d'una resistència desesperada, els defensors francesos mal equipats van ser superats.<ref name="Watson68">Watson (2007), p. 68</ref> Es van llançar diversos contraatacs, incloent-hi un atac tardà per part del Comandament de Combat B de la 1a Divisió Cuirassada americana, però totes van quedar malmeses per les forces de von Arnim, que havien aconseguit crear fortes posicions defensives.<ref name="Watson68"/> Després de tres dies, les forces aliades van ser obligades a retrocedir, sent expulsats cap als plans de l'interior per preparar una nova línia defensiva a [[Sbeitla]].
 
En l'operació ''Frühlingswind'', von Arnim ordenà quatre grup de batalla cuirassats el 14 de febrer a la zona de Sidi Bou Zid, format pel 1688è Equip Regimental de Combat de la 34a Divisió d'Infanteria i el Comandament de Combat A de la 1a Divisió Cuirassada. Les disposicions dels defensors eren pobres, amb concentracions tan disperses que no podien ajudar-se mútuament. El 15 de febrer, el CCA va quedar molt danyat, deixant unitats d'infanteria aïllades als turons. El Comandament de Combat C va rebre l'ordre de dirigir-se a rellevar Sidi Bou Zid, però va ser rebutjat amb greus pèrdues. Al vespre, tres grups de batalla de l'Eix van poder dirigir-se cap a Sbeitla, a 30 km al nord-oest.<ref name="watson77">Watson (2007), p.77</ref> Deixant de costat les restes del CCA i del CCC, els alemanys van enfrontar-se al CCB davant de Sbeitla. Amb l'ajut del suport aeri, el CCB va mantenir-se durant el dia; però aquest no es va poder mantenir i els defensors de Sbeitla van veure's obligats a retirar-se i la ciutat va quedar buida el migdia del 17 de febrer.<ref name="watson77"/>
Línia 156:
== Front Meridional al voltant de Mareth ==
=== Operació Capri ===
El Vuitè Exèrcit havia estat consolidant-se davant les defenses de Mareth des del 17 de febrer i començà a avançar el 26 de febrer. El 6 de març dedel 1943 tres divisions cuirassades alemanyes, dues de lleugeres i nou divisions italianes llançaren l'[[operació Capri]], un atac cap al sud en direcció de Medenine, el punt fort britànic més al nord. El foc artiller britànic va ser intens, avortant l'atac de l'Eix i destruint 55 tancs. Amb el fracàs de ''Capri'', Rommel decidí que l'única manera de salvar els seus exèrcits seria evacuant-los. Ell mateix abandonà Tunísia el 9 de març per trobar-se amb Hitler al seu quarter general a [[Ucraïna]], per intentar convèncer-lo per abandonar Tunísia i fer tornar les tropes de l'Eix a Europa. Hitler es negà, i Rommel va ser posat, en un secret absolut, sota baixa mèdica. Von Arnim esdevingué comandant del Grup d'Exèrcits ''Africa''.<ref>Watson (2007), pp.121 & 123</ref>
 
=== Operació Pugilista ===
Montgomery llançà el seu atac principal, l'[[operació Pugilista]], contra la [[Línia Mareth]] la nit del 19-20 de març dedel 1943. Elements de la [[50a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|50a divisió d'infanteria]] penetrà la línia i establí un cap de pont a l'oest de Zarat el 20/21 de març, però un decidit contraatac per part de la [[33a Divisió d'Infanteria (Alemanya)|15a Divisió Panzer]] destruí la bossa i establí de nou la línia el 22 de març. El 26 de març, el [[10è Cos (Regne Unit)|X Cos]] del [[Brian Horrocks|General Horrocks]] circumval·là pels turons Matmata, capturà la collada de Tebaga i la ciutat de El Hamma a l'extrem nord de la línia ([[Operació Pugilista#Supercàrrega II|operació ''Supercàrrega II'']]). Aquest moviment de flanqueig va fer que la major part de la Línia Mareth fos insostenible. L'endemà, les unitats alemanyes i italianes intentaren aturar l'avanç de Horrock mitjançant canons antitanc ben situats, intentant guanyar temps per a una retirada estratègica. En 48 hores els defensors de la Línia Mareth marxà 60 km cap al nord-oest i establí noves posicions defensives a Wadi Akarit prop de Gabès.
 
== Gabès ==
En aquest punt, el recentment organitzat [[2n Cos (Estats Units)|II Cos americà]] havia començat a fer dels passos de nou, trobant-se a la rereguarda de les línies de l'Eix. La 10a Panzer va haver d'encarregar-se de fer-les retrocedir cap a l'interior, i les dues forces es trobaren a [[Batalla d'El Guettar|El Guettar]] el 23 de març. A l'inici la batalla va ser com havia estat en combats anteriors, amb els tancs alemanys avançant cap a les unitats d'avançada estatunidenca i les unitats antitanc obrint foc contra ells. La 10a perdé 30 tancs en molt poca estona, retirant-se per sortir del camp de mines. A darrera hora del vespre es llançà un segon atac, aquest cop amb suport d'infanteria, però aquest atac també va ser rebutjat i la 10a tornà a Gabès.
 
Els Estats Units no van poder prendre avantatge del fracàs alemany, sinó que en canvi passaren diverses setmanes frustrants intentant expulsar la infanteria italiana de dos turons estratègics sobre la carretera de Gabès. Repetides temptatives aconseguirien progressos, només per ser expulsats per petites unitats de la 10a o de la 21a Panzer que venien per la carretera des de Gabès en una hora. Un millor suport aeri hagués dificultat aquesta "''defensa mòbil''", però la coordinació entre les forces aèries i terrestres seguí sent un seriós problema per als Aliats.
 
Tant el Vuitè Exèrcit com el II Cos continuaren els seus atacs durant la setmana següent, i eventualment el Vuitè Exèrcit trencà les línies i l'Eix va ser obligat a abandonar Gabès i retirar-se fins a unir-se amb el [[Primer Exèrcit Panzer]] al nord. Els Marines italians, ben atrinxerats a Wadi Akarit i disposant d'armes automàtiques i granades, lluitaren bé, però els atacants britànics van prosseguir l'avanç, tot i les baixes del [[6è Green Howards]] havia estat molt alta, amb dos oficials superiors, sis oficials i sots-oficials superiors i 180 soldats van ser morts.<ref>{{ref-web|nom=Bill|cognom=Cheal| url=http://www.greenhowards.org.uk/bill-cheall/cheall12.htm|editor=The Friends of the Green Howards website|obra=The War of a Green Howard, 1939 - 1945|títol=Chapter 11: Into Battle (AT Wadi Akrit)|mes=May |any=1994|consulta=2008-04-09}}</ref>
Línia 172:
Els turons al front de les forces americanes ara estaven abandonats, permetent-los unir-se a les tropes britàniques a Gabès aquell mateix dia. La [[2a Divisió (Nova Zelanda)|2a divisió neozelandesa]] i la [[1a Divisió Cuirassada (Regne Unit)|1a divisió cuirassada britànica]] perseguiren els alemanys en retirada 200 km al nord fins a posicions ben defensades als turons a l'oest d'[[Enfidaville]]. Des d'aquest moment en endavant la batalla passà a ser de desgast.
 
== Sector Nord: febrer a abril dedel 1943 ==
El 26 de febrer von Arnim, en la creença errònia que les batalles de Kasserine havien obligat als Aliats a afeblir el front del nord per reforçar el sud, llançant (amb l'aprovació de Kesselring, però sense consultar-ho amb Rommel) l'operació ''Ochsenkopf'', un atac conta el V Cos en un ample front, comandat pel general Weber.<ref name="Playfair326">Playfair, p. 326.</ref> Els atacs principals van ser portats a terme pel Weber Corps, que incloïa la 334a divisió d'infanteria, seccions recent arribades de la [[divisió Hermann Göring| divisió ''Hermann Göring'']] i els elements de la 10a divisió Panzer que no havien participat en l'operació ''Frűhlingswind''. El Cos de Weber va avançar en 3 grups: un movent-se cap a l'oest, direcció Medjez el Bab; un segon, al nord del primer grup, avançant cap al sud-oest en el camí de Mateur a Béja (a uns 30 km a l'oest de Medjez); i un tercer grup empenyent cap a l'oest a uns 30 km al sud de Medjez. El flanc nord del Cos Weber estava protegit per la divisió von Manteuffel, avançant a l'oest i fent que els aliats es retiressin de les seves posicions d'avançada a ''Green Hill'' i a l'estació Jefna.<ref>Playfair, p. 306.</ref>
 
Línia 210:
 
==Després de la batalla ==
D'acord al historiador Williamson A. Murray, ''la decisió de reforçar el nord d'Àfrica va ser un dels pitjors errors ded' Hitler: admet que va mantenir la Mediterrània tancada durant sis mesos, amb un impacte negatiu sobre la navegació aliada, però situà diverses de les millors tropes alemanyes en una situació insostenible de la que, com a Stalingrad, no podien marxar. A més, va obligar a la Luftwaffe a lluitar en una guerra de desgast en posicions desfavorables, i patí pèrdues a les que no podia fer front''.<ref>Cambridge Illustrated History of Warfare edited by Geoffrey Parker ISBN 0521794315 page 322 (paperback version)</ref>
 
L'aposta desesperada de l'Eix només havia retardat l'inevitable, i la derrota americana a Kasserine potser, paradoxalment, va ser el millor que els podia passar. Amb el nord d'Àfrica en mans Aliades, els plans es dirigiren cap a la [[Invasió Aliada de Sicília|invasió de Sicília]] i d'allà, a [[Campanya d'Itàlia (Segona Guerra Mundial)|Itàlia]].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Campanya_de_Tunísia»