Capitania General de les Filipines: diferència entre les revisions

La capitania general va subsistir fins al 12 de juny dedel [[1898]], data en què els filipins sota el comandament del general [[Emilio Aguinaldo]] van declarar la seva efímera independència. Pel [[Tractat de París (1898)]], en virtut del qual es va posar fi a la [[Guerra Hispano-estatunidenca]], les illes Filipines i l'[[illa de Guam]] van ser cedides als [[Estats Units d'Amèrica]]. Les illes [[Mariannes]], [[Carolines]] i [[Palaos]] van ser venudes a [[Alemanya]] pel tractat del 12 de febrer dedel [[1899]].

Després de la [[conquesta de Filipines]] el [[1565]] per [[Miguel López de Legazpi]], les illes de l'arxipèlag van rebre primer l'estatus de governació i més tard de [[Capitania General]] dependent del virregnat de [[Nova Espanya]] el [[1574]]. elEl [[1584]] es va crear la [[Reial Audiència de Manila]], que governava la capitania quan aquesta quedava vacant, el capità general va exercir les funcions de governador i president de la Reial Audiència (fins aal [[1861]]).

Per Ordre Reial del 17 de juliol dedel [[1784]] es va crear la [[Intendència de Manila]] per les causes d'exèrcit i real hisenda, sent nomenat intendent en comissió l'oïdor de l'Audiència de Manila, [[Ciriaco González Carbajal]], havent d'utilitzar la Reial Ordenança d'Intendents dedel 1782 per al Riu de la Plata. A proposta de Carbajal van ser creades el 24 de novembre dedel [[1786]] 4 intendències més a les Filipines unides als seus respectius corregidors, les quals eren: Ilocos, Camarines, Iloilo i Cebú, però aquestes intendències van ser suprimides per Reial Ordre del 20 de novembre de 1787.<ref> [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8136&cat=historia Enciclopèdia GER] </ref> Un mes abans, el 23 d'octubre la Intendència de Manila va ser unida a la capitania general. Va ser novament separada per Reial Ordre del 25 de febrer dedel 1819, reunida el 14 de setembre dedel 1924, separada el 27 d'octubre dedel 1929, reunida a finals dedel 1842.<ref> Biblioteca de legislació ultramarina en forma de diccionari alfabètic. Pàg 621. Compilat per: José María Zamora i Coronado. Editor: Impr. de J. M. Alegria, 1845 </ref>

A partir dedel [[1868]] es fa sentir la influència [[liberal]] i els filipins se senten marginats al no posar mantenir els seus representants en les [[Corts de Cadis]], assolits en la [[Constitució espanyola dedel 1812]].

[[fitxer: Constitucion Cadiz 1812.png|thumb|250px|Edició original de la Constitució dedel 1812.]]

* Illa [[Mindanao]] (4 províncies): Caraga, Misamis, Zamboanga, Nova Guipúscoa.

A finals de segle XIX, Espanya reivindicava i incloïa ja el [[sultanat de Sulu]] ([[Joló]]) que per la seva part comprenia el [[Borneo|Borneo Septentrional]] o [[Sabah]], les reclamacions en l'[[Oceania Espanyola]] s'estenien a [[Palaos]], [[Illes Marshall|Ralic Ratac]], totes les [[illes Carolines]] i, més difusament les [[illes Bonin]] i les actualment trucades [[Spratly]].

Una expedició espanyola va ser enviada des de les Filipines per conquerir [[Taiwan]] ('' illa Formosa '') al comandament de [[Antonio Carreño Valdés]]. Van desembarcar al nord de l'illa (al sud es trobaven assentats els holandesos des dedel 1625) el 7 de maig dedel [[1626]]. Es va fundar el port de '' La Santíssima Trinitat '' (actualment [[Keelung]]) defensat per un fort anomenat de Sant Salvador. Poc després es va fundar un nou assentament a la localitat de [[Tamsui]] on es va edificar un altre fort anomenat Sant Domènec.

El 6 de febrer dedel [[1579]] va ser erigida la Diòcesi de Manila com sufragània de la [[Arquidiócesis Prevalguda de Mèxic|Arquidiócesis de Mèxic]]. El 14 d'agost dedel [[1595]] va ser elevada a [[Arquidiócesis de Manila]], sent els seus sufragànies les tres diòcesis creades aquest dia:

El 27 de maig dedel [[1865]] va ser erigida la [[Arquidiócesis de Jaro|Diòcesi de Jaro]], també sufragània de Manila.

El Reial Governador General de les Filipines dirigí aquesta colònia espanyola fins al seu traspàs als Estats Units d'Amèrica. El governador també posseïa el títol de [[capità general]], un [[escalafó militar d'Espanya|rang militar]] conferit per les [[Corts espanyoles]]. Aquests governants controlar des de l'estratègica posició de Manila a les illes Filipines i a la resta de les [[Índies Orientals]] espanyoles des del [[1565]] el [[1821]], data en què deixen de formar part del [[Virregnat de Nova Espanya]] i passen a constituir una capitania general aïllada fins aal 1898, subsistint fins aal 1899 amb els arxipèlags de les Carolines, Mariannes i Palaos.

EnEl 1849 [[Narcís Clavería]] confecciona el primer cens veraç de l'Arxipèlag, obligant a la població a adoptar un únic nom i cognom. Les llistes es van elaborar amb noms geogràfics i cognoms espanyols, aconseguint la castellanització de cognoms.

Manila va ser la capital de l'Oceania espanyola. Cap aal 1830, perdudes ja les colònies de l'Amèrica continental, i entre elles Mèxic (punt de connexió entre Espanya i el remot arxipèlag filipí), la Metròpoli no restabliria el contacte regular amb l'arxipèlag fins a 1862, data de l'obertura del Canal de Suez. Amb això coincideixen els primers corrents separatistes filipines.