Diferència entre revisions de la pàgina «Cel·lulitis»

14 octets eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: Una cop > Un cop)
MeshID = D002481 |
}}
La '''cel·lulitis''' és una infecció de la part profunda del teixit subcutani de la pell. La cel·lulitis potPot ser causada per la flora normal de la pell o per [[bacteris exògens]], i sovint passa quan la pell ha estat prèviament trencada: esquerdes a la pell, talls, butllofes, cremades, mossegades d'insectes, ferides quirúrgiques, o llocs d'inserció de [[catèters]] intravenosos. El tractament més comú és l'ús d'[[Antibiòtic|antibiòtics]] apropiats. La pell situada a la cara o a la part baixa de les cames és habitualment la més afectada per aquesta infecció, tot i que la cel·lulitis pot ocórrer a qualsevol part del cos.
 
[[Erisipela]] és el terme usat per una infecció més superficial de la dermis i de la part superior de la capa subcutània que presenta clínicament amb una vora ben definida. L'erisipela i la cel·lulitis sovint coexisteixen, de manera que és difícil de fer una distinció entre les dues.
 
== Símptomes ==
En un principi de vermellor en les àrees afectades, amb inflor, calor, i dolor. La cel·lulitis ocorre freqüentment en àrees exposades del cos tals com per exemple els [[Braç (anatomia)|braços]], [[cama|cames]], [[peus]], i la [[cara]].
 
Altres símptomes poden incloure [[febre]] o calfreds i mal de cap. En casos avançats de cel·lulitis, ratlles vermelles (de vegades descrites com a 'dits') poden ser vistosvists viatjant per l'àrea afectada. La inflor pot propagar-se ràpidament.
 
== Causes ==
La cel·lulitis és causada per un tipus de bacteri que entra per un trencament de la pell. Aquest trencament no té per què ser visible. El grup A Streptococcus i Staphylococcus són els més comuns d'aquestaaquest bacteri, ja que formen part de la flora normal de la pell però no causen cap infecció mentre la pell no estigui trencada. Les condicions que predisposen per cel·lulitis inclouen mossegades d'insectes, butllofes, tatuatges, granissada de pells pruritic, cirurgia recent, peus d'atleta, pell seca, èczema, injecció de drogues (especialment injeccions subcutànies); a més de cremades i furóncols, encara que hi ha debat pel que fa a si les lesions de peu menors hi contribueixen i si també la gent mòrbidament obesa la pot experimentar.
 
Aquesta pell o erupció rogenca pot indicar una infecció més profunda i seriosa de les capes interiors. Un cop sota la pell, el bacteri pot expandir-se ràpidament introduint-se als nusos de limfa i al corrent sanguini tot escampant-se per tot el cos.
 
== Factors de risc ==
[[Ferida|Ferides]] no curades o infectades., Oo lesions a la pell prèvies (per exemple, a través de les ampolles en els casos de [[varicel·la]] o [[herpes]]).
 
[[Immunodeficiència]]: persones d'edat avançada, presa de fàrmacs immunodepressius, [[VIH]].
 
[[Diabetis mellitus]], quan hi ha un deteriorament a la circulació de la sang (principalment a les cames), o per un control pobre de la [[hiperglucèmia]], que permet que els bacteris creixin més ràpidament als teixits afectats. La [[neuropatia diabètica]] facilita que l'individu no s'adoni de que es faci una petita ferida o tingui una úlcera que s'infecti.
 
Trastorns circulatoris de les extremitats:
*El [[limfedema]].
*La [[insuficiència venosa]] crònica o la [[insuficiència arterial]], que sovint afecta a les extremitats inferiors.
 
Poblacions denses que comparteixen instal·lacions higièniques i habitatges comuns, tals com ara instal·lacions militars, dormitoris universitaris, i refugis per a indigents.
 
== Diagnòstic ==
La cel·lulitis és sovint un diagnòstic clínic, i els cultius locals no sempre identifiquen l'agent causal. Els hemocultius generalment són positius només si el pacient desenvolupa una [[sèpsia]] generalitzada. Condicions que poden semblar-se a la cel·lulitis són la [[trombosi venosa profunda]], que es pot diagnosticar amb una [[ecografia]] de compressió a la cama, i la dermatitis per estasi, que és una inflamació de la pell del flux sanguini deficient.
 
Hi hanha hagut molts casos on la [[malaltia de Lyme]] s'ha diagnosticat erròniament com l'estafilococ o estreptococ induïda per la cel·lulitis. Com que l'[[eritema migrant crònic]] no apareix sempre en pacients infectats amb la malaltia de Lyme, el conjunt similar de símptomes pot ser diagnosticat erròniament com a cel·lulitis. Els tractaments estàndards per a la cel·lulitis no són suficients per a curar la malaltia de Lyme. L'única manera de descartar la malaltia de Lyme és amb una prova de sang, la qual és recomanada durant els mesos calents en àrees on la malaltia és endèmica.<ref>Nowakowski, John, et al. "Failure of Treatment with Cephalexin for Lyme Disease." Archives of Family Medicine, Vol. 9, June 2000.</ref>
 
== Incubació ==
 
== Duració ==
En molts casos, la cel·lulitis tarda menys d'una setmana a desaparèixer si es tracta amb antibiòtics. Tot i això, en casos més seriosos pot tardar mesos ena curar-se completament i pot resultar en debilitat severa o fins i tot la mort si no es tracta. Si no és tractada correctament, pot semblar que millori però pot tornar a aparèixer mesos o fins i tot anys més tard.
 
== Tractament ==
 
== Prevenció ==
Totes les ferides haurien de ser desinfectades i embenades adequadament. Canviant els embenatges diàriament o quan es mullen o s'embruten redueix el risc de contraure cel·lulitis. S'ha de buscar consell mèdic per qualsevol ferida profunda o bruta, o davant la preocupació de que hi haginhagi cossos estranys retinguts a la ferida.
 
== Cel·lulitis en cavalls ==
Els cavalls poden adquirir cel·lulitis, normalment a causa d'una ferida (que pot ser extremadament petita i superficial) o bé d'una infecció en un teixit profund, com un abscés o un os infectat, la beina del tendó, o conjunts.<ref name="pmid16882479">{{cite journal |author=Adam EN, Southwood LL |title=Surgical and traumatic wound infections, cellulitis, and myositis in horses |journal=Vet. Clin. North Am. Equine Pract. |volume=22 |issue=2 |pages=335–61, viii |year=2006 |month=August |pmid=16882479 |doi=10.1016/j.cveq.2006.04.003 |url=http://journals.elsevierhealth.com/retrieve/pii/S0749-0739(06)00031-9 |accessdate=2009-03-07}}</ref><ref name="pmid18296664">{{cite journal |author=Fjordbakk CT, Arroyo LG, Hewson J |title=Retrospective study of the clinical features of limb cellulitis in 63 horses |journal=Vet. Rec. |volume=162 |issue=8 |pages=233–6 |year=2008 |month=February |pmid=18296664 |doi= |url=http://veterinaryrecord.bvapublications.com/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=18296664 |accessdate=2009-03-07}}</ref>
La cel·lulitis causada per una ferida superficial crearà normalment menys coixesa (grau 1 o 2 de 5) que la causada per artritis sèptica (grau 4 a 5). El cavall presentarà un edema inflamatori que serà caracteritzat per una inflor dolorosa i calenta. Aquesta inflor es diferencia en el fet que el cavall no presentarà inflor simètrica en dues o quatre potes, sinó només en una. Aquesta inflor comença a prop de la font d'infecció, però eventualment s'expandirà cama avall. En alguns casos, la inflor també s'expandirà cap amunt. El tractament inclou netejar la ferida i tenir-ne la cura adequada, l'administració d'[[AINE]], tals com ara [[fenilbutazona]], una mànega freda, l'aplicació d'un embolcall suau o un [[cataplasma]], i exercici suau. Els veterinaris poden també receptar [[antibiòtics]]. La recuperació és sovint ràpida i el pronòstic és molt bo si la cel·lulitis és secundària a la infecció de la pell.
 
== Referències ==
332

modificacions