Diferència entre revisions de la pàgina «Accident vascular cerebral»

cap resum d'edició
* D'origen intravascular
** Trombòtiques: Es forma un [[coàgul sanguini]] en una de les artèries que irriguen el cervell, provocant la isquèmia. Aquest fenomen es veu afavorit per la presència de plaques d'arteriosclerosi en les artèries cerebrals.
** Èmbol: L'èmbol pot ser conseqüència d'un coàgul sanguini format en una vena d'una altra part del cos i que, després de desprendre's totalment o parcialment, viatja cap al cervell a través del torrent sanguini, o bé altre material arribat al torrent circulatori per diferents motius: fractures (embolisme gras), tumors (embolisme metastàtic), fàrmacs o fins i tot una bombolla d'aire. En arribar a les petites artèries cerebrals, l'èmbol queda enclavat quan la seva grandària supera el calibre de les mateixes, donant lloc al fenomen isquèmic.
* D'origen extravascular
** Estenosi per fenòmens compressius sobre la paret vascular: abscés, quists, tumors, etc.
* Pèrdua de força en un braç o una cama, o paràlisi a la cara.
* Dificultat per expressar-se, entendre el que se li diu o llenguatge inintel·ligible.
* Dificultat enper caminar, pèrdua d'equilibri o de coordinació.
* Mal de cap brusc, intens i inusual, gairebé sempre acompanyat d'altres símptomes.
* Pèrdua de la visió en un o dos ulls.
 
=== Factors de risc ===
Els factors de risc modificables més importants de l'atac de feridura són la pressió arterial alta i la [[fibril·lació auricular]]<ref>{{ref-publicació |autor= |article=MRC trial of treatment of mild hypertension: principal results. Medical Research Council Working Party |publicació=British Medical Journal |volum=291 |exemplar=6488 |pàgines=97–104 |any=1985 |mes=July |pmid=2861880 |pmc=1416260 |doi=10.1136/bmj.291.6488.97}}</ref><ref>. {{ref-publicació |autor=Thomson R |article=Evidence based implementation of complex interventions |publicació=BMJ |volum=339 |pàgines=b3124 |any=2009 |pmid=19675081 |doi=10.1136/bmj.b3124}}</ref>). Altres factors de risc modificables són els alts nivells de colesterol en sang, diabetis, consum de tabac<ref>{{ref-publicació |autor=Hankey GJ |article=Smoking and risk of stroke |publicació=Journal of Cardiovascular Risk |volum=6 |exemplar=4 |pàgines=207–11 |any=1999 |mes=August |pmid=10501270}}</ref><ref name="pmid7596004">{{ref-publicació |autor=Wannamethee SG, Shaper AG, Whincup PH, Walker M |article=Smoking cessation and the risk of stroke in middle-aged men |publicació=JAMA |volum=274 |exemplar=2 |pàgines=155–60 |any=1995 |mes=July |pmid=7596004 |doi=10.1001/jama.274.2.155}}</ref> (actiu i passiu), [[Consum d'alcohol i salut|alt consum d'alcohol]]<ref name="pmid12578491">{{ref-publicació |autor=Reynolds K, Lewis B, Nolen JD, ''et al.'' |article=Alcohol consumption and risk of stroke: a meta-analysis |publicació=JAMA |volum=289 |exemplar=5 |pàgines=579–88 |any=2003 |mes=February |pmid=12578491 |doi=10.1001/jama.289.5.579}}</ref> i consum de drogues,<ref name="pmid1891081">{{ref-publicació |autor=Sloan MA, Kittner SJ, Rigamonti D, Price TR |article=Occurrence of stroke associated with use/abuse of drugs |publicació=Neurology |volum=41 |exemplar=9 |pàgines=1358–64 |any=1991 |mes=September |pmid=1891081}}</ref> manca d'[[activitat física]], [[obesitat]] i hàbits alimentaris poc saludables.<ref name="americanheart risk">American Heart Association. (2007). [http://www.americanheart.org/presenter.jhtml?identifier=4716 Stroke Risk Factors] Americanheart.org. Retrieved on January 22, 2007.</ref> lL'ús d'alcohol podria predisposar a un atac de feridura isquèmic, intracerebral i a hemorràgia subaracnoide via mecanismes múltiples (per exemple mitjançant hipertensió, fibril·lació auricular, [[trombocitèmia]] i [[plaqueta|agregació de plaquetes]] i trastorns de [[coagulació]]).<ref name="pmid3810763">{{ref-publicació |autor=Gorelick PB |article=Alcohol and stroke |publicació=Stroke; a Journal of Cerebral Circulation |volum=18 |exemplar=1 |pàgines=268–71 |any=1987 |pmid=3810763 |url=http://stroke.ahajournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=3810763}}</ref> Les drogues més comunament associades amb l'atac de feridura són la cocaïna, les [[anfetamina|anfetamines]] que provoquen atac de feridura hemorràgic, però també els [[medicament de venda lliure|medicaments de venda lliure]] per a la tos i la grip que continguin [[simpatomimètic]]s.<ref name="pmid17404126">{{ref-publicació |autor=Westover AN, McBride S, Haley RW |article=Stroke in young adults who abuse amphetamines or cocaine: a population-based study of hospitalized patients |publicació=Archives of General Psychiatry |volum=64 |exemplar=4 |pàgines=495–502 |any=2007 |mes=April |pmid=17404126 |doi=10.1001/archpsyc.64.4.495}}</ref><ref name="pmid12791938">{{ref-publicació |autor=Cantu C, Arauz A, Murillo-Bonilla LM, López M, Barinagarrementeria F |article=Stroke associated with sympathomimetics contained in over-the-counter cough and cold drugs |publicació=Stroke |volum=34 |exemplar=7 |pàgines=1667–72 |any=2003 |pmid=12791938 |doi=10.1161/01.STR.0000075293.45936.FA}} </ref>
 
Cap estudi de nivell ha demostrat l'eficàcia de mesures orientades a la reducció de pes, promoció d'exercici regular, consum d'alcohol ni reducció o eliminació del tabac.<ref name="pmid14705756">{{ref-publicació |autor=Ezekowitz JA, Straus SE, Majumdar SR, McAlister FA |article=Stroke: strategies for primary prevention |publicació=American Family Physician |volum=68 |exemplar=12 |pàgines=2379–86 |any=2003 |mes=December |pmid=14705756}}</ref> No obstant això, donadaa elcausa del gran nombre de proves circumstancials, una bona direcció mèdica en la prevenció inclou consells sobre l'ús de règims, exercicis, i la reducció de tabac i alcohol.<ref name="endart-review">{{ref-publicació |autor=Ederle J, Brown MM |article=The evidence for medicine versus surgery for carotid stenosis |publicació=European Journal of Radiology |volum=60 |exemplar=1 |pàgines=3–7 |any=2006 |mes=October |pmid=16920313 |doi=10.1016/j.ejrad.2006.05.021}}</ref> La medicació o [[Farmacologia|teràpia amb medicaments]] és el mètode més comú de prevenció dels atacs de feridura; l'[[endarterectomia carotídia]] pot ser un mètode quirúrgic útil per a evitar els atacs de feridura.
 
==== Pressió arterial ====
La [[hipertensió arterial]] suposa un 35-50% de risc d'atac de feridura.<ref name="pmid8614485">{{ref-publicació |autor=Whisnant JP |article=Effectiveness versus efficacy of treatment of hypertension for stroke prevention |publicació=Neurology |volum=46 |exemplar=2 |pàgines=301–7 |any=1996 |pmid=8614485 }}</ref> Els estudis [[Epidemiologia|epidemiologics]] suggereixen que fins i tot una reducció mínima de la pressió arterial (de 5 a 6 mmHg sistòlic, de 2 a 3 mmHg en el diastòlic) suposaria una reducció d'un 40% de probabilitat d'atacs de feridura.<ref name="pmid1969567">{{ref-publicació |autor=Collins R, Peto R, MacMahon S, ''et al.'' |article=Blood pressure, stroke, and coronary heart disease. Part 2, Short-term reductions in blood pressure: overview of randomised drug trials in their epidemiological context |publicació=Lancet |volum=335 |exemplar=8693 |pàgines=827–38 |any=1990 |pmid=1969567|doi=10.1016/0140-6736(90)90944-Z}}</ref> La reducció de la pressió arterial ha estat un factor clar per a evitar atacs de feridura tant isquèmics com hemorràgics.<ref name="Psaty2003">{{ref-publicació |autor=Psaty BM, Lumley T, Furberg CD, ''et al.'' |article=Health outcomes associated with various antihypertensive therapies used as first-line agents: a network meta-analysis |publicació=JAMA |volum=289 |exemplar=19 |pàgines=2534–44 |any=2003 |pmid=12759325 |doi=10.1001/jama.289.19.2534}}</ref><ref name="pmid8551820">. {{ref-publicació |autor= |article=Cholesterol, diastolic blood pressure, and stroke: 13,000 strokes in 450,000 people in 45 prospective cohorts. Prospective studies collaboration |publicació=Lancet |volum=346 |exemplar=8991-8992 |pàgines=1647–53 |any=1995 |pmid=8551820 |doi=10.1016/S0140-6736(95)92836-7}}</ref> És igualment important en prevenció secundària.<ref name="pmid9412649">{{ref-publicació |autor=Gueyffier F, Boissel JP, Boutitie F, ''et al.'' |article=Effect of antihypertensive treatment in patients having already suffered from stroke. Gathering the evidence. The INDANA (INdividual Data ANalysis of Antihypertensive intervention trials) Project Collaborators |publicació=Stroke |volum=28 |exemplar=12 |pàgines=2557–62 |any=1997 |pmid=9412649 }}</ref> Fins i tot els pacients més grans de 80 anys i aquells amb [[Hipertensió arterial|hipertensió sistòlica aïllada]] es beneficien de la teràpia antihipertensió.<ref name="Indanasub">{{ref-publicació |autor=Gueyffier F, Bulpitt C, Boissel JP, ''et al.'' |article=Antihypertensive drugs in very old people: a subgroup meta-analysis of randomised controlled trials. INDANA Group |publicació=Lancet |volum=353 |exemplar=9155 |pàgines=793–6 |any=1999 |pmid=10459960|doi=10.1016/S0140-6736(98)08127-6}}</ref><ref name="Staessen2000">. {{ref-publicació |autor=Staessen JA, Gasowski J, Wang JG, ''et al.'' |article=Risks of untreated and treated isolated systolic hypertension in the elderly: meta-analysis of outcome trials |publicació=Lancet |volum=355 |exemplar=9207 |pàgines=865–72 |any=2000 |pmid=10752701|doi=10.1016/S0140-6736(99)07330-4}}</ref><ref name="Hyvet-Nejm2008">. {{ref-publicació |autor=Beckett NS, Peters R, Fletcher AE, ''et al.'' |article=Treatment of Hypertension in Patients 80 Years of Age or Older |publicació=N. Engl. J. Med. |volum= 358|exemplar= 18|pàgines=1887|any=2008 |pmid=18378519 |doi=10.1056/NEJMoa0801369}}</ref> Els estudis mostren que la teràpia antihipertensió intensiva ocasiona una reducció del risc més gran.<ref name="Bplt">{{ref-publicació |autor=Neal B, MacMahon S, Chapman N |article=Effects of ACE inhibitors, calcium antagonists, and other blood-pressure-lowering drugs: results of prospectively designed overviews of randomised trials. Blood Pressure Lowering Treatment Trialists' Collaboration |publicació=Lancet |volum=356 |exemplar=9246 |pàgines=1955–64 |any=2000 |pmid=11130523 |doi=10.1016/S0140-6736(00)03307-9}}</ref> Les proves disponibles no mostren grans diferències en la prevenció de l'atac de feridura entre els medicaments antihipertensius,; per tant, s'haurien de considerar altres factors com per exemple la protecció contra altres formes de malaltia cardiovascular.<ref name="Bplt"/><ref name="pmid12479763">{{ref-publicació |autor= The Allhat Officers And Coordinators For The Allhat Collaborative Research Group,|article=Major outcomes in high-risk hypertensive patients randomized to angiotensin-converting enzyme inhibitor or calcium channel blocker vs diuretic: The Antihypertensive and Lipid-Lowering Treatment to Prevent Heart Attack Trial (ALLHAT) |publicació=JAMA |volum=288 |exemplar=23 |pàgines=2981–97 |any=2002 |pmid=12479763 |doi=10.1001/jama.288.23.2981}} </ref>
 
==== Fibril·lació auricular ====
Els anticoagulants orals com [[warfarina]] han estat el pilar de la prevenció dels atacs de feridura durant més de 50 anys. Tanmateix, uns quants estudis han mostrat que l'aspirina i els antiplaqueta són altament eficaces en la [[prevenció de la salut|prevenció secundària]] després d'un atac de feridura o d'un atac isquèmic transitori.<ref name="Ap01" /> Les dosis baixes d'aspirina (per exemple 75-150 mg) són tan eficaces com les dosis altes però tenen menys efectes secundaris; la dosi eficaç més baixa roman desconeguda.<ref name="pmid10371234">{{ref-publicació |autor=Johnson ES, Lanes SF, Wentworth CE, Satterfield MH, Abebe BL, Dicker LW |article=A metaregression analysis of the dose-response effect of aspirin on stroke |publicació=Arch. Intern. Med. |volum=159 |exemplar=11 |pàgines=1248–53 |any=1999 |pmid=10371234|doi=10.1001/archinte.159.11.1248}}</ref> Les [[tienopiridines]] ([[clopidogrel]], [[ticlopidina]]) "podria ser una mica més eficaç" que l'aspirina i tenir un risc baix d'[[hemorràgia gastrointestinal]], però són més cars.<ref name="CochraneThienopyridines">{{ref-publicació |autor=Hankey GJ, Sudlow CL, Dunbabin DW |article=Thienopyridine derivatives (ticlopidine, clopidogrel) versus aspirin for preventing stroke and other serious vascular events in high vascular risk patients |publicació=Cochrane Database Syst Rev |exemplar=2 |pàgines=CD001246 |any=2000 |pmid=10796426 |doi=10.1002/14651858.CD001246}}</ref> El seu rol exacte roman controvertit. La ticlopidina provoca més [[eflorescència|eflorescències]], [[diarrea]], [[neutropènia]] i [[púrpura trombocitopènica trombòtica]].<ref name="CochraneThienopyridines"/> El [[dipiridamole]] es pot afegir a la teràpia d'aspirines per proporcionar un petit benefici addicional, tot i que el mal de cap és un efecte secundari comú.<ref name="Esprit">{{ref-publicació |autor=Halkes PH, van Gijn J, Kappelle LJ, Koudstaal PJ, Algra A |article=Aspirin plus dipyridamole versus aspirin alone after cerebral ischaemia of arterial origin (ESPRIT): randomised controlled trial |publicació=Lancet |volum=367 |exemplar=9523 |pàgines=1665–73 |any=2006 |pmid=16714187 |doi=10.1016/S0140-6736(06)68734-5}}</ref> L'aspirina en dosi baixa és també eficaç per a la prevenció dels atacs de feridura després de tenir un infart miocardial.<ref name="Bmj2002"/> Els [[Anticoagulant|Anticoagulants orals]] no es recomanen per a la prevenció d'atac de feridura -qualsevol benefici és compensat pel risc d'hemorràgia.<ref name="pmid17239798">{{ref-publicació |autor=Algra A |article=Medium intensity oral anticoagulants versus aspirin after cerebral ischaemia of arterial origin (ESPRIT): a randomised controlled trial |publicació=Lancet Neurol |volum=6 |exemplar=2 |pàgines=115–24 |any=2007 |pmid=17239798 |doi=10.1016/S1474-4422(06)70685-8 |nom2=PH |nom3=J |cognom2=Halkes |cognom3=Van Gijn |coautors=et al}} </ref>
 
En la prevenció primària, tanmateix, la medicació antiplaqueta no redueix el risc d'atac de feridura isquèmic mentre que sisí que augmenta el risc d'hemorràgia.<ref name="aspirin">{{ref-publicació |autor=Hart RG, [[Jonathan L. Halperin|Halperin JL]], McBride R, Benavente O, Man-Son-Hing M, Kronmal RA |article=Aspirin for the primary prevention of stroke and other major vascular events: meta-analysis and hypotheses |publicació=Arch. Neurol. |volum=57 |exemplar=3 |pàgines=326–32 |any=2000 |pmid=10714657|doi=10.1001/archneur.57.3.326}}</ref><ref name="aspirin-meta">{{ref-publicació |autor=Bartolucci AA, Howard G |article=Meta-analysis of data from the six primary prevention trials of cardiovascular events using aspirin |publicació=Am. J. Cardiol. |volum=98 |exemplar=6 |pàgines=746–50 |any=2006 |pmid=16950176 |doi=10.1016/j.amjcard.2006.04.012}}</ref> Seran necessaris més estudis per investigar un possible efecte protector de l'aspirina contra l'accident vascular cerebral isquèmic a les dones.<ref name="aspirin-women">{{ref-publicació |autor=Berger JS, Roncaglioni MC, Avanzini F, Pangrazzi I, Tognoni G, Brown DL |article=Aspirin for the primary prevention of cardiovascular events in women and men: a sex-specific meta-analysis of randomized controlled trials |publicació=JAMA |volum=295 |exemplar=3 |pàgines=306–13 |any=2006 |pmid=16418466 |doi=10.1001/jama.295.3.306}}</ref><ref name="gender">. {{ref-publicació |autor=Yerman T, Gan WQ, Sin DD |article=The influence of gender on the effects of aspirin in preventing myocardial infarction |publicació=BMC Med |volum=5 |pàgines=29 |any=2007 |pmid=17949479 |doi=10.1186/1741-7015-5-29 |pmc=2131749}} </ref>
 
==== Cirurgia ====
Els procediments quirúrgics com l'endarterectomia carotídia o [[angioplastia]] de caròtides es poden fer servir per treure l'estretament arteroscleròtic significatiu (estenosi) de l'artèria caròtide, que proveeix de sang al cervell. Hi ha un gran nombre de proves que donen suport a aquest procediment en determinats casos.<ref name="endart-review"/> Endarterectoma per a una estenosi significativa s'ha mostrat útil en la prevenció secundària després d'un atac de feridura simptomàtic previ.<ref name="pmid12531577">{{ref-publicació |autor=Rothwell PM, Eliasziw M, Gutnikov SA, ''et al.'' |article=Analysis of pooled data from the randomised controlled trials of endarterectomy for symptomatic carotid stenosis |publicació=Lancet |volum=361 |exemplar=9352 |pàgines=107–16 |any=2003 |pmid=12531577|doi=10.1016/S0140-6736(03)12228-3}}</ref> Els ''[[stent]]'' en artèria caròtida no ha estat mostrat que sigui igualment útil.<ref name="endarterectomy-meta">{{ref-publicació |autor=Ringleb PA, Chatellier G, Hacke W, ''et al.'' |article=Safety of endovascular treatment of carotid artery stenosis compared with surgical treatment: a meta-analysis |publicació=J. Vasc. Surg. |volum=47 |exemplar=2 |pàgines=350–5 |any=2008 |pmid=18241759 |doi=10.1016/j.jvs.2007.10.035}}</ref><ref name="endarterectomy-cochrana">. {{ref-publicació |autor=Ederle J, Featherstone RL, Brown MM |article=Percutaneous transluminal angioplasty and stenting for carotid artery stenosis |publicació=Cochrane Database Syst Rev |exemplar=4 |pàgines=CD000515 |any=2007 |pmid=17943745 |doi=10.1002/14651858.CD000515.pub3}}</ref> Els pacients són seleccionats per a la cirugiacirurgia basant-se en l'edat, gènere, grau d'estenosi, temps des dels símptomes i les preferències dels pacients.<ref name="endart-review"/> La cirurgia és més eficaç si no es retarda massa temps -el risc d'atac de feridura recurrent en un pacient que té un 50% d'estenosi és un 20% més gran fins a després de 5 anys, però l'endarterectomia redueix aquest risc al voltant d'un 5%. El nombre de procediments necessaris per curar un pacient era 5 per a la primera cirurgia (dins de les dues setmanes després de l'atac de feridura inicial), però 125 si es retardava més temps que 12 setmanes.<ref name="pmid15043958">{{ref-publicació |autor=Rothwell PM, Eliasziw M, Gutnikov SA, Warlow CP, Barnett HJ |article=Endarterectomy for symptomatic carotid stenosis in relation to clinical subgroups and timing of surgery |publicació=Lancet |volum=363 |exemplar=9413 |pàgines=915–24 |any=2004 |pmid=15043958 |doi=10.1016/S0140-6736(04)15785-1}}</ref><ref name="pmid16087900">. {{ref-publicació |autor=Fairhead JF, Mehta Z, Rothwell PM |article=Population-based study of delays in carotid imaging and surgery and the risk of recurrent stroke |publicació=Neurology |volum=65 |exemplar=3 |pàgines=371–5 |any=2005 |pmid=16087900 |doi=10.1212/01.wnl.0000170368.82460.b4}} </ref>
 
La cerca preventiva d'estretaments de l'artèria caròtida no s'ha demostrat ser una prova de detecció útil en la població general.<ref name="Uspstf-carotidUs">{{ref-publicació |autor= |article=Screening for carotid artery stenosis: U.S. Preventive Services Task Force recommendation statement |publicació=Ann. Intern. Med. |volum=147 |exemplar=12 |pàgines=854–9 |any=2007 |pmid=18087056 |autor= U.S. Preventive Services Task Force}}</ref> Estudis d'intervenció quirúrgica per a l'estenosi d'artèries caròtide sense símptomes han mostrat només una disminució petita en el risc d'atac de feridura.<ref name="pmid15135594">{{ref-publicació |autor=Halliday A, Mansfield A, Marro J, ''et al.'' |article=Prevention of disabling and fatal strokes by successful carotid endarterectomy in patients without recent neurological symptoms: randomised controlled trial |publicació=Lancet |volum=363 |exemplar=9420 |pàgines=1491–502 |any=2004 |pmid=15135594 |doi=10.1016/S0140-6736(04)16146-1}}</ref><ref name="pmid16235289">. {{ref-publicació |autor=Chambers BR, Donnan GA |article=Carotid endarterectomy for asymptomatic carotid stenosis |publicació=Cochrane Database Syst Rev |exemplar=4 |pàgines=CD001923 |any=2005 |pmid=16235289 |doi=10.1002/14651858.CD001923.pub2}}</ref> Per a ser beneficiós, la proporció de complicació de la cirurgia s'hauria de mantenir per sota d'un 4%. Fins i tot llavors, per a 100 cirurgies, 5 pacients es beneficiarien d'evitar un atac de feridura, 3 desenvoluparien un atac de feridura malgrat la cirurgia, 3 desenvoluparà atac de feridura o morirà a causa de la cirurgia mateixa, i 89 romandrà lliure d'atac de feridura però també hauria fet això sense intervenció.<ref name="endart-review"/>
La paraula accident cerebrovascular s'ha utilitzat com a sinònim d'apoplèctic ja el 1599,<ref>R. Barnhart, ed. ''The Barnhart Concise Dictionary of Etymology'' (1995)</ref> i és una traducció bastant literal del terme grec. El [[1658]], en la seva ''Apoplexia'', Johann Jacob Wepfer (1620-1695) va identificar la causa de l'hemorràgia cerebral quan va suggerir que la gent que havia mort d'apoplexia havia sagnat en el seu cervell.<ref name="Stroke1996-Thompson"/><ref name="NINDS1999">{{ref-web|autor=National Institute of Neurological Disorders and Stroke (NINDS)|enllaçautor=|any=1999|títol=Stroke: Hope Through Research|url=http://www.ninds.nih.gov/disorders/stroke/detail_stroke.htm|editor=National Institutes of Health}}</ref> Wepfer també va identificar les principals artèries de subministrament el cervell, les artèries caròtides i vertebrals, i va determinar la causa de l'accident cerebrovascular isquèmic, també conegut com a infart cerebral, quan va suggerir que podria ser una apoplexia causada per un bloqueig als vasos.<ref name="NINDS1999"/> [[Rudolf Virchow]] va descriure per primera vegada el mecanisme de tromboembolisme com un factor important.<ref name="pmid4914683">{{ref-publicació |autor=Schiller, F. |article=Concepts of stroke before and after Virchow |publicació=Med Hist |volum=14 |exemplar=2 |pàgines=115–31 |any=1970 |mes=abril |pmid=4914683 |pmc=1034034}}</ref>
Són moltsmoltes les grans personalitatpersonalitats de la història que, està documentat, van sofrir una apoplexia. Entre ells podem destacar: [[Johann Sebastian Bach]], [[Jean-François Champollion]], [[Michael Crichton]], [[Charles Dickens]], [[Caspar David Friedrich]], [[Cary Grant]], [[Gene Kelly]], [[Lenin]], [[Herbert Marcuse]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Richard Nixon]], [[Solimà el Magnífic]] i [[Ióssif Stalin]].
 
== Referències ==
332

modificacions