Colònia romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: envaït per els pobles > envaït pels pobles |
+ referències |
||
Línia 1:
'''Colònia romana''' era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Quan [[Roma]] es va anar engrandint i sotmetent ciutats, es reservava una part dels territoris conquerits (''[[Ager publicus]]'') per repartir-la entre ciutadans pobres que no podien esperar terres al [[Latium]], on predominava la gran propietat territorial. Es fundaven colònies, a les quals s'atribuïa una part del ''ager'', i aquesta es repartia entre els colons. Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans, i [[socii|els aliats]] foren enviats ocasionalment com a [[Colònia romana|colons]] junt amb [[ciutadà romà|ciutadans romans]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William |títol=A dictionary of Greek and Roman antiquities |url=https://books.google.es/books?id=w1vVPbrHidAC&pg=PA889&dq=socii+colonist&hl=ca&sa=X&ei=FfWPVMH9KYSqUeC5gbgP&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=socii%20colonist&f=false |llengua=anglès |editorial=William Smith |data=1842 |pàgines=889 |isbn=}}</ref> En les colònies quedaven inclosos els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colònia, i dels que els titulars pertanyien a ciutats aliades però gaudien del conjunt de drets de colònia.
La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (és a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania en acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat. Les colònies tenien una organització bàsicament igual a la dels [[municipi romà|municipis romans]] però formades per ciutadans romans establerts en territori de ciutats dependents de Roma sense dret de ciutadania.▼
▲La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (és a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania en acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.
== Història ==
La primera colònia esmentada és la de [[Fidenae]], fundada pel rei [[Ròmul i Rem|Ròmul]]. Les primeres colònies es van establir en ciutats enemigues que havien estat derrotades i a part de Fidenae, l'autenticitat de la qual és dubtosa, les primeres són de finals del segle VI sota el rei [[Tarquini el Superb]]. [[Latium]] estava essent envaït pels pobles muntanyesos dels [[volscs]] i els [[eques]] i per defensar la regió es van establir les colònies de [[Sígnia]] (a l'est), [[Circeii]] (al sud-est), [[Cora (ciutat llatina)|Cora]] (entre Roma i [[Circeii]]) i [[Pomètia]] (a la plana central).
Al segle V es va fundar [[Velitrae]], seguida de [[Norba]] a la part oriental del Latium, però van resultar insuficients i el general volsc [[Coriolà]] es va apoderar d'aquestes colònies. Quan el [[467 aC]] van conquerir [[Antium]] els romans la van refundar com a colònia. Després en van seguir moltes altres.
Les colònies (''coloniae civium Romanorum'' o ''coloniae maritimae'') gaudien del dret romà és a dir que tenien plena ciutadania i un senat local. Si eren vora la costa eren colònies marítimes (exemples típics foren [[Òstia]] el [[350 aC]] o [[Rimini]] el [[268 aC]]). Es fundaven amb 300 famílies que rebien mitja hectàrea cadascuna (poc per mantenir una família); després del [[183 aC]] les colònies es van fundar a l'interior ([[Mutina]], [[Parma]]) amb un nombre més gran de colons.
Linha 31 ⟶ 25:
Es coneixen unes 400 ciutats amb rang colonial.
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
Linha 36 ⟶ 33:
{{ORDENA:Colonia Romana}}
[[Categoria:Administració romana]]
[[Categoria:Colònies]]
| |||