Diferència entre revisions de la pàgina «Animals»

6 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
(LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
Els '''animals''' (Animalia o Metazoa) són un grup d'[[organismes]] [[eucariotes]] gairebé sempre [[pluricel·lular]]s. En un registre més científic, també se'ls pot denominar '''metazous'''. Es tracta d'organismes [[heteròtrof]]s<ref name="Windows">{{ref-web|url=http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Life/heterotrophs.html&edu=high| nom=Jennifer |cognom=Bergman| títol=Heterotrophs| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> que generalment [[digestió|digereixen]] l'[[aliment]] dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les [[plantes]] i les [[algues]]. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè manquen de [[paret cel·lular]].<ref name="AnimalCells">{{ref-web|url=http://micro.magnet.fsu.edu/cells/animalcell.html| cognom=Davidson| nom=Michael W| títol=Animal Cell Structure| consulta=20 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> Tots els animals són mòtils,<ref name="Concepts">{{ref-web|url=http://employees.csbsju.edu/SSAUPE/biol116/Zoology/digestion.htm| cognom=Saupe |nom=S.G| títol=Concepts of Biology| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els [[embrió|embrions]] passen per una fase de [[blàstula]], una característica única dels metazous.
 
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els [[humans]], però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista [[Ciència|científic]] l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'[[home]] és l'únic animal racional, o dotat de [[raó]].
 
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un [[sistema nerviós]], que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per a denominar els animals en general.
* '''Circulació''': Per mitjà d'aquesta funció, es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'[[oxigen]] i les [[hormones]], i es recullen els residus generats pel [[metabolisme]]. Hi ha dos tipus de circulació: la [[circulació oberta]] i la [[circulació tancada]]. En la circulació oberta, típic dels [[artròpodes]] i la majoria de [[mol·lusc]]s, entre altres, un líquid anomenat [[hemolimfa]] (barreja de [[sang]] i [[limfa]]) situat dins una cavitat denominada [[hemocel]] banya directament els [[òrgan (anatomia)|òrgans]] amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels [[vertebrats]], [[anèl·lids]] i [[cefalòpode]]s) la sang mai no abandona els [[vas sanguini|vasos sanguinis]], sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
 
* '''Excreció''': La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'[[aparell excretor]]. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per a regular la [[pressió osmòtica]] de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.
 
* '''Locomoció''': És la funció que permet a l'animal [[locomoció animal|moure's]] pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment. ''[[Trichoplax adhaerens]]'' es mou amb l'ajut dels seus [[cili]]s,<ref>{{citar ref|url = http://ecolevol.de/pubs/2002/syed-schierwater-VM2002b.pdf|autor= T. Syed i B. Schierwater|títol= Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution|publicació= Vie Milieu|any= 2002|volum= 52|exemplar= 4|pàgines= 177–187}}</ref> les [[serp]]s i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupat [[pota|potes]], els [[caragol de terra|caragols]] es mouen amb el seu peu [[muscular]], els animals aquàtics [[natació|neden]] i els voladors [[vol]]en, etc.
* Deuteròstoms
 
Les modernes tècniques de suqüenciacióseqüenciació de [[base nitrogenada|bases]] de l'[[ADN]], juntjuntament amb la metodologia de la [[cladística]] han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de [[bilateri]]s sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
* [[Deuteròstom]]s
* [[Ecdisozou]]s
[[Aristòtil]] dividí el món vivent en animals i [[plantes]], esquema que fou seguit per [[Carl von Linné]] a la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa mesura. Per exemple, els [[protozous]] microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.
 
En el sistema original de [[Carl von Linné|Linné]], els animals eren un d'entre tres [[regne (biologia)|regnes]], dividits en les classes ''[[Vermes]]'', ''[[Insecta]]'', ''[[Peix|Pisces]]'', [[Amphibia]], ''[[Aves]]'' i [[Mammalia]]. Des d'aleshores, els quatre últims grups han estat units en un únic fílum, el dels [[cordats]], mentre que les altres classes han estat separades.
 
== Referències ==
332

modificacions