Diferència entre revisions de la pàgina «Gitanos»

45 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: traballar > treballar)
|related = [[doms (ètnia)|doms]], [[domba]], [[lyuli]], [[europeu]]s i [[indo-arians]].
}}
El '''poble gitano''', '''poble rom''', '''gitanos''' o '''romanís''' és un [[grup ètnic]] divers que viu principalment a l'[[Europa del Sud]] i [[Europa de l'Est|de l'Est]], l'[[Orient mitjà]], l'[[Àsia menor]], als [[EUA]] i [[Amèrica Llatina]]. Es creu que provenen la major part prové de les regions [[Índia|índies]] de [[Panjab]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Prats |nom=Joan de Déu |títol=Llegendes històriques de Barcelona |url=http://books.google.es/books?id=7CM8rliwNiMC&pg=PA71&dq=punjab+poble+gitano&hl=ca&sa=X&ei=MwvHUoS1AYWn0AXgj4GYDQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=punjab%20poble%20gitano&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2009 |pàgines=71 |isbn=8498830648}}</ref> i el [[Rajasthan]]. Van emigrar cap a [[Europa]] i el [[nord d'Àfrica]] per l'[[Iran]] al voltant delde [[1050]].<ref>Kenrick Donald. ''Historical Dictionary of the Gypsies (Romanies).'' Scarecrow Press, 1998. ISBN 0-8108-3444-8</ref> A Espanya, es diu ''calé'' per a referir-se a la persona, o ''[[caló]]'' per a referir-se a la llengua pròpia.
 
Com que el nom de "gitano" pot tenir connotacions [[pejoratiu|pejoratives]], hi ha la proposta recent de dir '''romaní''' o simplement "'''rom'''" (en [[Romaní (llengua)|romaní]]: ''home'' o ''marit''). ''rrom'' tant per al poble com per a l'idioma, si bé no hi ha encara acord sobre l'existència o no del doble fonema "r-r" a les llengües gitanes centreeuropees.
Si bé és cert que en ser l'espanyola una llengua romanç, va haver molt a veure els continus canvis fins a arribar a la paraula definitiva. Gitano va passar al francès (Gitan), al turc (Kipti), i, referint-se al país del faraons, a l'hongarès (Faraonépe). La paraula "caló" pareix procedir de l'indostaní "kâlâ", que vol dir "negre".<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= DDAA| article = La llarga història del poble gitano | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 87 data = gener 2010 | pàgines = p. 26-52 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Atès que es poden trobar a molts països de tot el món, hi ha una gran varietat d'[[etnònim]]s. Els principals són els següents:
 
; '''Zíngars''' : Terme derivat probablement del [[Grec antic|grec]] '''''Ατσίνγανος''''' (literalment ''intocable''), nom atribuït a una secta [[maniqueisme|maniquea]] procedent de [[Regió de Frígia|Frígia]]. Encara que hi ha lingüistes que la consideren una falsa etimologia; una altra etimologia fa derivar la paraula de Čangar o Zingar, un poble que vivia antigament a la vora del riu Indus. D'aquest terme provenen els derivats en [[alemany]] (''Zigeuner''), en [[hongarès]] (''czigány''), en [[italià]] (''zingaro''), en [[turc]] cingene i en [[portuguès]] (''cigano''). En [[francès]] s'usa amb doble ortografia (''tzigane'' o ''tsigane''). Els romanís prefereixen la forma sense z, perquè aquesta lletra els recorda el tatuatge emprat pels [[nazisme|nazis]] als [[camp de concentració|camps de concentració]] per a identificar-los. Malgrat això, la forma amb z és la que recomana l'[[Acadèmia Francesa]].
S'accepta generalment que els primers gitanos foren portats a Pèrsia des de l'Índia pel rei sassànida Bahram V (420-438). [[Firdawsi]] i [[Hamza al-Isfahani]] els deien Luli o Zott. A Síria els van dir Nawar i a Síria-Palestina, Pèrsia, Egipte i altres llocs els van dir Ghurbat o Kurbat. A Egipte se'ls diu Ghadjar però ells mateixos es fan dir Baramika (descendents dels barmàquides). Molts dels zott foren instal·lats a zones d'aiguamolls especialment al Baix Iraq i després a Cilícia.
 
L'opinió més estesa afirma, a partir d'anàlisis genètiques i lingüísticslingüístiques i a la vista dels documents conservats, que procedeixen del [[Panjab]] o [[Gujarat]], d'una zona entre l'[[Índia]] i el [[Pakistan]]. Es desconeix si abans havien vingut d'un altre lloc encara més remot. També es desconeixen les causes exactes de la seua migració cap a l'oest, que va ser al voltant del [[segle X]]. Després d'una estada a [[Pèrsia]], van anar cap a l'[[Àsia Menor]], on es van establir durant el [[segle XIV]]. La inestabilitat política va provocar el primer èxode fidelment documentat cap a l'oest: una branca del poble gitano va anar a l'Europa Central i una altra va anar al nord d'Àfrica. L'entrada dels gitanos a Europa es documenta a partir dels primers anys del segle XV. A finals d'aqueixaquest segle, la ruta del sud i la del nord ja s'haurien unit a algun punt del sud d'Europa.
 
Les relacions entre la població local i els gitanos van ser, en general, bones durant el [[segle XV]], però es van fer malbé progressivament, de manera que al [[segle XVI]] pràcticament tots els estats havien fet ordres d'expulsió, repressió o assimilació. Són tantes les lleis i pragmàtiques arreu del món que és impossible enumerar-les. Aquesta situació de persecució, unit al seu escàs interès per l'agricultura o professions liberals, va accentuar el caràcter itinerant dels gitanos.
 
-EL caràcter caracteristicscaracterístic "nomadenòmada" i "de resistenciaresistència" dalsdels GitansGitanos, ja que diversasdiverses lleis lesels "obligaobliguen" a deixar alsels seus treballs concom puguesinpoguessin ser la CaballeriaCavalleria o losels objectes que a tots alsels reinatsregnats solicitabansol·licitaven per la guerra (calders, arreus, munició, cavalleria, etc., entre d'altres), i que per llei lesels deixaven deixaban(obligabanobligaven)a treballar amb l'agricultura,als deixabaels deixava sense cap possiilitatpossibilitat de treballar en la diversitat d'oficis daldel pais,país. tambéTambé cal destacar que totes les característiques nòmades i les característiques sendentàriessedentàries amb tot el món estan abocades a "enfrentarse"segonenfrontar-se losegons el que diu Movimientel Moviment contra la IntoleranciaIntolerància
-Durant els segles següents, i especialment durant el [[segle XIX]], hi va haver una segona migració massiva de gitanos cap a Europa i també Amèrica, aprofitant les rutes europees cap al nou continent.
 
Els gitanos es van veure severament perseguits, i fins i tot exterminats durant el [[segle XX]]. La inestabilitat política i econòmica de l'est d'Europa vanva provocar, especialment a finals del segle, una nova mobilització en massa de la comunitat gitana, que encara segueix, aquesta vegada en direcció a l'Europa central i occidental.
 
== Cultura ==
{{principal|Cultura gitana}}
Els gitanos han tingut des de sempre un estil de vida parcialment [[nomadisme|nòmada]] que els ha influït notablement, i des del començament han destacat per una important aportació característica a l'art i la cultura popular, especialment la [[música]]. Segueixen zelosament els seus [[Pediment gitano|costums]], però també s'han adaptat i evolucionat als països on s'han establert., Especialmentespecialment a [[Andalusia]], on els gitanos es van fer seus el cant i el ball [[flamenc (música)|flamencs]], enriquint-los i aportant infinitat de ''cantaors'' o ''bailaors''o"Guitarristes" a la cultura andalusa i espanyola.
 
Una mostra de la seva identitat és la paraula ''paio'', amb la quequal designen els que no són gitanos. Alguns gitanos fan servir aqueixaquest apel·latiu amb connotacions pejoratives. Segons el periodista i comunicòleg Sergi Rodríguez, el nom ve de ''pagès'', perquè els pagesos catalans van ser els primers ''no gitanos'' que el poble gitano va trobar quan va arribar. Segons l'acadèmia espanyola, ve de "Pelayo".
 
Segons [[Juan de Dios Ramírez Heredia]] un altre terme estès entre els gitanos per a denominar alsels no gitanos és "gadyè". La seua forma escrita centreeuropea és "gaže" o "gadjè". D'aquest terme deriva "gachó", paraula molt utilitzada alen castellà a Espanya per a referir-se a un individu qualsevol (equivalent a "bandarra") i "gachí" (per a referir-se a una dona). "Gadyè" és el substantiu masculí plural, "gadyò" és masculí singular i "gadyì" és femení singular.<ref>[http://www.unionromani.org/pub_boda.htm Unió Romaní]</ref> A Espanya, els gitanos també poden referir-se als no gitanos com "busnó" i "lacró".
 
El 2011 el llibre ''Gitanidad'' proposa una innovadora visió de la qüestió: ser gitano està més vinculat a formes de pensar, de comportar-se i d'expressar-se pròpies de l'Índia que no al manteniment de determinats costums, estructures i rols de poder, comocom tradicionalment ha sostingut l'antropologia social. Aquesta teoria convertiria els gitanos en una porció de l'Orient al bell mig de l'Occident, tot i la lògica adaptació al context espaciespai-temps.<ref>Fuente {{ref-web |url=http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/gitanos-tenen-valors-hauriem-recuperar_0_479352116.html|títol="Els gitanos tenen molts valors que hauríem de recuperar"<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
-També cal resaltardestacar alel "MovimientMoviment contra la IntoleranciaIntolerància", amb al seu president Esteban Ibarra, que diu:«en efecto, un análisis sociológico y antropológico minucioso permite definir al
grupo gitano como un colectivo culturalmente diferenciado (...). Este sistema cultural
incorpora como principales elementos una estructura social interna (que incluye
derivado del sánscrito).»<ref>Pag. 23 http://www.movimientocontralaintolerancia.com/download/didacticos/numero1.pdf </ref>
 
-I també cal recalcar a Sandor Abraham que, amb al seu estudi desgranant AQUESTA "RAIZ ORIENTAL",les sevesels seus costums,als els seus rituals i tradicions, descobrentdescobreix la seva LLei Romaní:
<ref>http://www.imninalu.net/Rom-gitanos.htm</ref>
<ref>http://www.imninalu.net/Zakono_sp.htm</ref>
La llengua pròpia dels gitanos és el romaní, una llengua d'origen indoari, derivada del [[sànscrit]].
 
Un estudi de l'any [[1859]], publicat per la revista [[Nature]],<ref>Gray, RD; Atkinson, QD, ''"Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin"''</ref> suggereix que el [[romaní]] estava relacionat amb el [[singalès]], que encara es parla avui dia a [[Sri Lanka]].
 
== Població ==
Són una comunitat molt diversificada, a nivell internacional, sense territori propi definit, i sense institucions polítiques o socials pròpies fins a l'últim segle. Idealment, es coneix alel país gitano com ''[[Romanestan]]'', concepte semblant en certa manera al d'uns altres pobles sense país, com el [[Poble Jueu]] abans de la creació de [[Israel]].
 
La llengua [[Romaní (llengua)|romaní]] tampoc no té l'homogeneïtat que permetapermeti parlar d'un únic idioma transnacional gitano, perquè les comunitats romanís acostumen a adoptar o adaptar la llengua dominant del territori on són. Els romanís de tot el món tenen diferents característiques antropomètriques, culturals i socials que dificulten la seua categorització sota una sola família ètnica.
 
Es suposa que a tot el món viuen entre 10 i 12 milions, repartits per quatre continents. Són una gran minoria ètnica a la [[Unió Europea]], i es preveu un augment de la seua importància percentual tant per futures ampliacions anunciades de països europeus de l'est (on hi ha la població de romanís més gran del continent), com per la seua estructura familiar (amb altes taxes de natalitat).
Hi ha diverses causes que expliquen la falta de dades sobre la quantitat exacta de gitanos. Alguns països no tenen cap cens fiable d'aquesta comunitat. Això es deu a la desconfiança dels gitanos cap a les institucions governamentals, a la seua mobilitat territorial, al recompte deficient i problemàtic,<ref>Vegeu: {{ref-web |url=http://www.radio.cz/es/articulo/46558|títol=Radio Praga - Gobierno checo pretende realizar un censo de los gitanos <!--Títol generat per bot-->}}</ref> a la simple desídia de l'administració (per exemple, l'any [[2003]] encara no existia cap cens fiable de gitanos de La Rioja<ref>Fuente: [http://www.larioja.org/web/centrales/servicios_sociales/publicaciones/pdf/poblacion_gitana.pdf Informe de la població gitana a La Rioja], en formato [[PDF]]</ref>) o a les condicions socioeconòmiques de cada país, que té dificultats també per a empadronar la població no gitana.
 
És revelador que l'últim cens oficial complet de gitanos fet a Espanya continuecontinuï sent de final del segle XVIII, l'any [[1783]].<ref>Teresa San Román, op. cit., pág 47</ref>
 
El país amb el nombre més gran de gitanos del món és Turquia, on hi viurien 2-5 milions. El juliol del [[2006]], el país amb el nombre més gran de gitanos de l'actual Unió Europea és Espanya, on n'hi viuen uns 600.000. A l'antiga [[Unió Soviètica]] els gitanos declarats el 1926 eren 61.294, però se sap que eren molts més. Després de la II Guerra Mundial (quan molts van ser exterminats) no es van fer estadístiques.
 
{{principal|Repressió del poble gitano}}
La història de persecució dels gitanos, especialment a Europa, és quasi tan antiga com la de la seua presència. L'acollida inicial durant el segle XV va ser relativament bona si la comparem amb la seua situació els segles posteriors. Els gitanos van ser rebuts amb curiositat i fins i tot amb respecte, i alguns prínceps i senyors oferien escorta a les seues comitives, que es presentaven com a pelegrins cristians. Però el desacord amb les comunitats receptores era quasi total al començament del segle XVI quan ja havien sigutestat expulsats o perseguits a quasi tota Europa.
 
La documentació històrica conservada<ref>Vegeu: {{ref-web |url=http://www.geocities.com/Athens/Forum/4201/14.html|títol=www.geocities.com|arxiuurl=http://www.webcitation.org/1256578959915002|arxiudata=2009-10-26}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.geocities.com/Athens/Forum/4201/14.html | data=setembre de 2013}}</ref> arreplega una llarga sèrie d'expulsions en cadena pràcticament des de la seua mateixa arribada. El [[8 de setembre]] de [[1427]] són expulsats de [[Pontoise]] i finalment de [[París]] enel [[1439]], de tota Suïssa el [[1471]], de tot Alemanya el [[1500]] i d'Anglaterra, sota pena de mort, el [[1514]]., Elel [[1540]], de Bèlgica, també sota pena de mort. Llavors, tant a Espanya com a França ja se'ls envia a [[Galera|galeres]]. El [[segle XVII]], Portugal els deporta a Amèrica. A Hongria i Romania van ser senzillament [[esclavitud|esclavitzats]].
 
El nombre de lleis, pragmàtiques, decrets, reglaments i mesures d'excepció específiques contra els gitanos a tot arreu és taltan alt que seria impossible enumerar-les. Només a Espanya es van promulgar, des de l'any 1499, més de 280 pragmàtiques contra el poble gitano.<ref name="web"> Vegeu: {{ref-web |url=http://web.jet.es/gea21/mteorico/apuntes/apuntes2.htm|títol=Proyecto Barañí. Capitulo 2<!--Títol generat per bot-->}}</ref> IgualEl mateix va passar als altres països. Per exemple, el 1998 es va derogar l'última llei que a l'estat de Nova Jersey (Estats Units) "''contemplava vigilància especial sobre la població gitana''".<ref name="web"/>
[[Fitxer:Hungarian Gypsy Mother and Child NGM-v31-p563.jpg|thumb|Gitanos d'[[Hongria]].]]
Cal dir que les mesures per a homogeneïtzar-los i assimilar-los té fracassos contínuament. No només no desapareixen, ni s'"''assimilen''", sinó que s'han escampat constantment i a més han mantingut els trets propis amb una certa fidelitat, un fenomen que alguns estudiosos han denominat com de "''resistència ètnica''".
 
=== Causes ===
Per a entendre una causa fonamental i decisiva de la persecució o marginació dels gitanos i de les altres minories ètniques, cal mirar els processos de [[Estat centralitzat|centralització estatal]] a Europa a partir del segle XVI, fonamentats en una homogeneïtzació cultural, lingüística i religiosa. Els primers decrets d'expulsió i assimilació a Espanya van coincidir amb els de l'[[expulsió dels jueus]] el [[1492]] i els de persecució o conversió dels musulmans espanyols.
 
L'historiador [[Raul Hilberg]] recorda que ''la destrucció dels jueus europeus és el centre de la modernitat europea i de la civilització occidental'',<ref>Raul Hilberg, 'La destrucción de los judíos europeos'' Madrid, [[2005]]</ref> [[Teresa San Román]]<ref>op. cit, p 51</ref> explica la persecució contra els gitanos des d'aqueixaaquesta mateixa perspectiva: la construcció dels estats centralistes, primer, i de les identitats nacionals, després.
 
=== Mesures de control ===
Les formes de repressió de les autoritats i de la societat han sigutestat molt variades, des de la simple marginació i criminalització fins a la mort, passant per la sedentarització forçosa, la deportació i el desterrament, el càstig corporal i la mutilació, l'esclavitud, els treballs forçats a les galeres, la presó o reclusió a barris, [[ghetto]]s. Per a cada modalitat de persecució, les comunitats gitanes de tot el món han generat i continuen generant mecanismes i estratègies específiques de supervivència, ocultament, adaptació o fugida.
 
*'''Expulsió.''' Pràcticament tots els estats europeus van promulgar, sense èxit, decrets d'expulsió.
*'''Esclavització.''' Els gitanos van ser esclavitzats a Romania i Hongria. L'abolició de l'esclavitud gitana va tindre lloc a la segona mitat del segle XIX.
 
*'''Assimilació.''' La legislació antigitana espanyola, per exemple, ha sigutestat per èpoques asimilacionista. [[Carles III d'Espanya|Carles III]] enel [[1783]] nacionalitza els gitanos mitjançant una pragmàtica que els declara als gitanos com a ciutadans espanyols i, per tant, el deure i dret dels xiquets a l'escolarització als 4 anys, lliures de fixar la seua residència, o de treballar a qualsevol activitat, penalitzant-se alsels gremis que impedisquenimpedeixin l'entrada o s'oposenoposin a la residència dels gitanos. PeròTot això, a costa decanvi que els gitanos abandonenabandonessin la seua realitat ètnica, com la forma de vestir, no usar el [[caló]], assentar-se i abandonar la vida errant. A aqueixaaquesta mateixa pragmàtica s'il·legalitzarà la paraula gitano.
 
*'''Reclusió.''' Un dels més negres i oblidats episodis de la història dels gitanos espanyols va ser "[[La Gran Batuda]]" o '''Presó General dels gitanos''' de [[1749]].<ref>Vegeu: {{ref-web |url=http://www.el-mundo.es/ladh/numero45/gitanos.html|títol=LA AVENTURA DE LA HISTORIA<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web |url=http://web.jet.es/gea21/mteorico/apuntes/anexo3.htm|títol=Proyecto Barañí. Capitulo 2<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web |url=http://www.kaledorkayiko.org/inmigracion/ESPANA.htm#66|títol=www.kaledorkayiko.org}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.kaledorkayiko.org/inmigracion/ESPANA.htm#66 | data=setembre de 2013}}</ref> Durant el regnat de [[Ferran VI]], i mitjançant un pla secret del [[Marqués de Cala]], es va decidir "''agafar tots els gitanos veïns i vagants d'aquests regnes, sense excepció de sexe, estat ni edat, sense reservar cap refugi a què s'hagen acollit''". Van ser detinguts quasi tots els gitanos espanyols, uns 9.000 (altres 3.000 ja estaven a la presó), els hòmens enviats als arsenals de la marina i les dones i els xiquets empresonats. Només serien indultats 14 anys després pel rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]], i alguns no seran alliberats definitivament fins a [[1783]].
 
*'''Extermini.''' Durant la [[Segona Guerra Mundial]], com unes altres ètnies o minories, van ser objectes de persecució i discriminació. Van morir milers als [[camp de concentració|camps de concentració]]. El nombre de romaníesromanís europeus assassinats és encara desconegut. Aquest fet es coneix com ''[[porrajmós]]''
 
== La marginalitat gitana ==
[[Fitxer:Spanish Gypsy NGM-v31-p257.jpg|thumb|Gitana de [[Granada (Andalusia)|Granada]], ''[[National Geographic Magazine]] ([[1917]]'')]]
La imatge social negativa d'aquesta comunitat és molt clara i majoritària, quasi pràcticament des de la seua arribada, com es pot veure a molts idiomes. En [[anglés]] la paraula "''gyp''" (de "''gypsie''", gitano) significa estafa o engany, i una etimologia popular alemanya fa creure que "''Zigeuner''" (gitano) procedeix de "''Ziehende Gauner''" (lladre itinerant). IgualEl mateix passa a l'hongarés, on la creença popular relaciona "''cigány''" amb la paraula "''szegény''" (pobre). Fins i tot a l'actual diccionari de la [[RAE]] s'arreplega la següent accepció col·loquial per a gitano: "Qui estafa o obra amb engany".
 
Les acusacions contra els gitanos es repeteixen d'una manera o d'una altra, sense canviar gaire amb el temps. Se'ls relaciona amb la delinqüència, se'ls acusa de promiscuïtat o, al contrari, d'un conservadorisme extrem, d'[[ocultisme]] i d'[[paganisme|arts paganes]], de robar o forjar els claus de [[Crist]], de fer [[mal d'ull]] o de ser els portadors del [[Tarot]] a Europa. Se'ls acusa d'explotació infantil, de raptar xiquets, d'oficis deshonrosos, de vagància.. "''una raça indomable, inescrutable, infatigable, inassimilable i inexterminable, tan temuda com odiada''".<ref>Vegeu: {{ref-web |url=http://www.etnografo.com/gitanos_sin_tierra.htm|títol=www.etnografo.com}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.etnografo.com/gitanos_sin_tierra.htm | data=setembre de 2013}}</ref>
 
Certament, una part important de la realitat passada i actual té origen a l'exclusió social perquè a molts
països estan a prop de la [[pobresa]]. Açò crea [[analfabetisme]], [[delinqüència]] i [[barraquisme]]. El baix nivell educatiu general els impedeix sovint la integració laboral i això reforça encara més els prejudicis socials contra ells.
 
=== Una imatge pública ===
Tots aquests aspectes negatius han sigutestat arreplegats i fomentats a molts mitjans.
 
La literatura ha contribuït a arreplegar i engrandir el mite de la personalitat gitana. [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] escriu en la seua novel·la [[La Gitanilla]]:
::"''Jo parle ací del gitano errant i lladre, enemic de la propietat; d'aqueix gitano que es crega amb el dret de robar. L'altre gitano, el gitano emancipat, el gitano elevat a la jerarquia de ciutadà per haver entrat dins de la llei, aquest gitano ja no és gitano, ha perdut la seua gitanalla''".<ref>El mito del gitano/criminal en la criminología, {{ref-web |url=http://web.jet.es/gea21/mteorico/apuntes/apuntes2.htm#v14|títol=Proyecto Barañí. Capitulo 2<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
D'acord amb tot açò, s'han aprovat lleis dissenyades per a reforçar el tòpic més que a un fi o una solució als propis problemes de marginalitat i pobresa. Fins al [[1978]] el reglament de la [[Guàrdia Civil]] tenia els articles següents:
 
*'''Article 4'''. ''Es vigilarà escrupolosament els gitanos, especialment tots els documents que tinguen, confrontar els seus senyals particulars, observar els seus vestits, esbrinar la seva forma de vida i tot allò que conduïscacondueixi a fer-se una idea exacta dels seus moviments i ocupacions, indagant el lloc i el motiu del seu viatge''.
 
*'''Article 5'''. ''Com que aquesta classe de gent no té generalment residència fixa, es trasllada amb molta freqüència d'un lloc a un altre, on no són coneguts,. convéConvé prendre totes les notícies necessàries per a impedir que cometen robatoris de cavalleria o d'una altra espècie''.
 
*'''Article 6'''. ''Està manat que els gitanos i ramblers porten, a més de la seua cèdula personal, la patent d'hisenda que els autoritzeautoritzi per a fer de tractant de cavalleries. Per cada una d'aquestes portaran una guia amb la classe, procedència, edat, ferro i senyals, la qual s'entregarà al comprador (...) Els que no vagenvagin proveïts d'aquests documents o, els que del seu examen o comprovació resulteresulti que no estan en regla, seran detinguts per la Guàrdia Civil i posats a disposició de l'Autoritat competent com a infractors de la Llei''.
 
Com mostren alguns estudis, la criminalització o encasellament (conegut en criminologia com ''[[targeting]]'') ha sigut en tots els països el primer pas per a desacreditar a la comunitat gitana a fi de legitimar la seua marginació i la seua persecució:
::"(La pobresa i l'exclusió) ''incideixen en la representació social que tendeix a associar "el gitano" amb els pitjors trets de la marginalitat (drogues, delinqüència), perjudicant molts d'ells i les famílies que, encara tenen de precarietat social, mai no han fet cap acte delictiu''".<ref>''Asociación Secretariado General Gitano'', seminari ''Adalí Calí'', octubre [[1999]]</ref>
 
Els moderns estudis gitanològics han desvelatdesvetllat aquest procés de criminalització i han denunciat "''allò més habitual que resulta aquest fenomen a tots els països, que porta a la gent a dir que l'estereotip "per alguna cosa serà", és a dir, que segurament tinga alguna base real. Però aquestes mateixes persones mai no dirien que l'antisemitisme, que prenia formes molt semblants, és el resultat de les pròpies actituds dels jueus''".<ref>''Proyecto Barañí'':, [http://web.jet.es/gea21/mteorico/apuntes/apuntes2.htm#v14 nota 10]</ref>
 
Es denuncia així que la criminalitat entre els gitanos no és causa de la seua exclusió, sinó una conseqüència, així com "''l'existència de prejuís arrelats i d'una profunda discriminació cap a la comunitat gitana a la nostra societat… (i) …la negació de la importància i gravetat d'aquests prejuís, encara més quan es tracta de reconéixerreconèixer els nostres personals''"<ref>''Proyecto Barañí'': [http://web.jet.es/gea21/mteorico/apuntes/apuntes3.htm#n15 nota 15]</ref>
 
=== El nomadisme ===
 
Una de les causes que es relacionen amb l'exclusió i inadaptació dels gitanos és la seua tendència a la itinerància, però els moderns estudis gitanológicosgitanològics l'han desmitificat. La professora [[Teresa San Román]]<ref>op. cit., p 21</ref> ha estudiat les lleis i ha comprovat que, des del començament, hi va haver una contradicció: "''la tendència a l'assimilació durant el [[segle XVII]] i la primera mitatmeitat del [[segle XVIII|XVIII]] és creixent, però es limitaven els llocs on poder establir-se, es restringeixen els oficis…''". Els legalment veïns eren expulsats un cop i un altre, i la sedentarització forçosa seguida d'expulsió passarà a tots els països i a totes les èpoques.
 
La sociòloga María Helena Sánchez<ref>''Evolución y contexto histórico de los gitanos españoles'', [[1986]]</ref> recorda que els càstigs cap a la comunitat gitana requeienqueien tradicionalment sobre les poblacions sedentaritzades, i això feia poc atractiu establir-se. Alhora, la restricció de l'exercici d'oficis comporta l'exercici de professions itinerants i estacionals. El nomadisme, en certa manera, no és cap causa, sinó una conseqüència de la persecució i la marginació.
 
== Referències ==
332

modificacions