Diferència entre revisions de la pàgina «Jaume Caçador i Claret»

(Afegida infotaula)
Fill de Francesc Caçador i nebot de [[Guillem Caçador (Bisbe Alguer)|Guillem Caçador]] i de [[Jaume Caçador]]. Canonge de [[Vic]], [[Tortosa]] i Barcelona. Fou nomenat vicari general de Barcelona pel seu oncle, el bisbe d'Alguer, que ell ajudà en la reforma, especialment, en la dels religiosos. A Girona hagué d'enfrontar-se amb el capítol, al qual s'oposà.
 
La seva estada al front de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]] va estar caracteritzat per les fortes tensions polítiques amb la corona. Seguia actiu el nou sistema de presa de decisions a través de les [[Juntes de Braços]] i les [[divuitenes]]. En començar el trienni es formen fins a 28 juntes en què hi participen fins a 562 membres dels estaments i que generaríen entre [[1590]] i [[1592]], un total de 14 noves divuitenes sobre temes com: la defensa costanera, les detencions il·legals dels oficials reials, sobre la salutació protocol·lària dels genovesos a la ciutat de [[Barcelona]] o la persecució de lladres i bandolers.
 
A finals de [[1590]], les tensions s'incrementen degut a unes detencions il·legals practicades per oficials reials. La incomprensió del [[Consell d'Aragó]] a les queixes sistemàtiques de la Diputació no eren sinó la inoperància endèmica de l'aplicació de la [[Constitució de l'Observança]]. S'ordenà al nou [[virrei de Catalunya|virrei]], en [[Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós]] que detingués al diputat militar, [[Joan Granollacs i Pons]], però l'intent de detenció al carrer el [[24 de maig]] de [[1590]] va ser un fracàs. La [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] es tanca al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau]] i, de facto, es produeix una paràlisi política que serà aprofitada per la monarquia per a preparar la divisió interna dels diputats. Fou la figura de '''Jaume Caçador''' qui primer es va desmarcar de les posicions més dures, en part atemorit per les notícies que arribaven de [[Saragossa]] sobre la repressió reial arran de les [[alteracions d'Aragó]] i que varen acabar amb la decapitació fulminant del [[Justícia d'Aragó|justícia]] [[Joan V de Lanuza]]. En un clima d'incertesa, es demanà la constitució d'una [[divuitena]] per a l'expulsió del lladres de Catalunya. Hom va veure en aquesta proposta una forma encoberta de crear un exèrcit popular que s'oposés a les forces reials. Finalment, Granollacs es trobà sol al retirar-li el suport la resta de diputats i oïdors.
135.867

modificacions