Saqueig de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 46.27.140.178 (discussió) a l'última versió de JoRobot
Línia 28:
 
==Antecedents==
El [[Califat omeia]] no van fer incursions al [[comtat de Barcelona]] perquè es creia que rebria el suport del [[Regne de França]] o l'[[imperi Bizantí]], però en el moment que [[Almansor]] va comprovar que [[Lotari I de França|Lotari I de ]] italia no els ajudaria es va decidir a atacar-los.
 
El primer atac contra el comtat fou el [[978]], quan de retorn d'una expedició al [[Regne de Navarra]], en la que va atacar [[Alfaro]] i [[Pamplona]], atacà el castell d'[[Lilla (Montblanc)|al-Daliya]] (Lilla, municipi de Montblanc). El [[982]] una nova campanya el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el castell del Far, a Llinars del Vallès) de camí de [[Girona]] i de retorn va conquerir [[Òdena|Wutina]] (Òdena),<ref>Dolors Bramon [http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/70422/86528 El castell Vell de Llinars citat en una cronica arab d'un autor anonim medieval magribi]</ref> i en una nova expedició el [[984]], de retorn de [[Sepúlveda]] [[Ràtzia de 984|va passar]] pel territori del comtat de Barcelona.
Línia 42:
 
==Conseqüències==
La presa de la ciutat va continuar amb saqueigs, i algunes destruccions i incendis, com els monestirs de [[Sant Pau del Camp]] i de [[Sant Pere de les Puel·les]].<ref>{{fr}} {{ref-llibre |cognom=Barral i Altet |nom=Xavier |títol=Le paysage monumental de la France autour de l'an mil: avec un appendice, Catalogne |llengua=francès |editorial=Picard |lloc= |data=1987 |pàgines= |isbn=2-7084-0337-0}}</ref> xxx[[Almansor]] va deixar la ciutat molt ràpidament, doncs el [[23 de juliol]] ja entrava a [[Còrdova]]. Es van fer captures selectives: només interessaven aquells per qui es pogués demanar un bon rescat i els joves destinats al mercat d'esclaus.<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Almansor». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 65 (març 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
 
Les peticions d'ajuda del comte [[Borrell II]] van ser ignorades pel rei franc [[Lotari I de França]] que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al [[Comtat de Verdun]], i com a conseqüència, afegint-hi el creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el [[988]] Borrell II es va negar a renovar el [[pacte de vasallatge]] amb [[Hug Capet]], el nou rei francès, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.