Centre Democràtic i Social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un enteniment amb el XII Congrés Extraordinari per a la reunificació del partit, doncs > un entesa en el XII Congrés Extraordinari per a la reunificació del partit, ja que |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 16:
| web =
}}
El '''Centre Democràtic i Social''' (en [[castellà]]: '''Centro Democrático y Social''') ('''CDS''') és un [[partit polític]] [[liberal]] de [[Centre polític|centre]] fundat per [[Adolfo Suárez]], hereu de l'espai polític de la [[Unió del Centre Democràtic]]. A [[Catalunya]] un dels seus
Una de les presidentes federals ha estat [[Teresa Sandoval i Roig]]. A finals de [[2005]] una part de CDS va decidir integrar-se al [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]. A causa d'això, alguns membres contraris a la unió amb un partit de [[centredreta]] van crear el partit [[Centre Democràtic Liberal]] (CDL) i uns altres van continuar amb el CDS.
Línia 24:
=== Fundació i època d'Adolfo Suárez ===
Va ser fundat el [[29 de juliol]] de [[1982]] per l'expresident del govern [[Adolfo Suárez]] i un grup de dissidents del seu anterior partit, la [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). Al primer congrés, a l'octubre de [[1982]], va escollir Suárez com a president i als
Es va presentar a les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions de 1982]] obtenint 604.309 vots (2,87
[[Fitxer:Adolfo Suárez y Francisco Javier Moldes Fontán.jpg|thumb|[[Adolfo Suárez]], junt amb el també diputat del CDS, [[Francisco Javier Moldes Fontán]], celebrant l'èxit del partit en [[Eleccions generals espanyoles de 1986|les eleccions de 1986]].]]
En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986|eleccions de 1986]] va obtenir un gran èxit electoral, aconseguint més d'1.800.000 vots i 19 escons (que després pujarien a 23 en integrar-se diversos polítics procedents d'altres partits com [[José Ramón Lasuén Sancho]] del [[Partit Social Demòcrata|PSD]] i la FSD, exdiputat amb UCD<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/LASUEN/_JOSE_RAMON/ESPANA/COALICION_DEMOCRATICA/ELECCIONES_LEGISLATIVAS_1979_/1-3-1979/Jose/Ramon/Lasuen/queda/fuera/Coalicion/Democratica/elpepiesp/19790121elpepinac_5/Tes José Ramon Lasuén queda fuera de la Coalición Democrática] a [[El País]], 21 de gener de 1979</ref> i AP), [[Pilar Salarrullana]] (del PDP) o [[Ramón Tamames]] (del PCE), la qual cosa el va convertir en la tercera força política d'[[Espanya]] i el partit més votat a [[Província d'Àvila|Àvila]], on també va obtenir 3 dels 106 senadors. Aquest any es van fundar les Joventuts del partit. Al II Congrés del DS de novembre de [[1986]], Jesús Viana va ser escollit nou Secretari general, però la seva sobtada defunció
En les [[eleccions municipals espanyoles de 1987|eleccions municipals]], autonòmiques i [[eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)|europees]] de [[1987]], el CDS va aconseguir en conjunt el màxim suport de la seva història, amb un total d'1.902.293 vots, un 9,76
Al gener de [[1988]] va ingressar en la [[Internacional Liberal]], la qual va canviar a petició del
Aquest gir a la dreta, que va comptar amb una àmplia crítica interna, tampoc va ser ben acollit pels electors, començant així el declivi electoral del CDS, que a les [[Eleccions generals espanyoles de 1989|eleccions de 1989]] va perdre 5 diputats, passant de 19 a 14.<ref>L'escó més controvertit va ser el perdut per Pontevedra ([[Francisco Javier Moldes Fontán]]), que fins i tot va ser portat al [[Tribunal Superior de Xustiza de Galicia]] i al [[Tribunal Constitucional d'Espanya]], per presumptes irregularitats en el recompte de vots. El recurs va ser desestimat i l'escó va anar a parar al PSOE</ref> En el Senat el CDS va obtenir solament un senador, per Àvila, i en les europees del mateix any va passar de 7 a 5 eurodiputats. La pèrdua de vots i càrrecs públics va fer aflorar les tensions internes entre els seus diferents sectors ideològics, la qual cosa es va reflectir al III Congrés del partit ([[Torremolinos]], 10-11 de febrer de 1990). La mateixa nit del fracàs en les eleccions municipals i autonòmiques de [[1991]] (amb [[José Ramón Lasuén Sancho]] com a president del CDS a Madrid), malgrat mantenir encara 731.331 vots, [[Adolfo Suárez]] va dimitir com a president del CDS.
Línia 38:
=== Després de la dimissió d'Adolfo Suárez ===
En un congrés extraordinari celebrat aquest mateix any ([[Cantoblanco]], Madrid, 28-30 de setembre), havent renunciat José Ramón Caso, en aquest moment president en funcions del partit, a la seva idea inicial de postular-se,<ref>A causa de les crítiques internes pels reiterats fracassos electorals, dels quals se'l feia en bona part responsable [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1991/09/28/019.html].</ref> es van presentar dos candidats a la presidència: [[Raúl Morodo Leoncio]] (del sector socialdemòcrata,
L'enfrontament entre [[José Ramón Caso]] i Teixidó va dividir cada vegada més el partit. En [[1992]] Fernández Teixidó va dimitir com a secretari general, i fou reemplaçat per [[José Luis Gómez Calcerrada]] (afí a Caso), ratificat al V Congrés (1992). En les [[eleccions generals espanyoles de 1993]], amb Calvo Ortega com a candidat a la presidència, el CDS solament va obtenir 414.740 vots i va perdre tots els seus diputats i senadors.
Es va accelerar així un procés de marxa de polítics significatius cap a altres formacions: [[Rafael Arias-Salgado]], [[Íñigo Cavero]], [[Rosa Posada]], [[Fernando López-Amor]], entre molts uns altres, es van anar al [[PP]], [[Fernando Castedo]] es va passar al [[PSOE]], [[Antoni Fernández i Teixidó|Fernández Teixidó]] a [[CiU]] i Rafael Martínez-Campillo va abandonar la política per dedicar-se a la seva professió d'advocat. A Canàries, més del 95% de membres de CDS va formar un nou partit polític anomenat [[Centre Canari]]. Posteriorment, aquest partit va formar, juntament amb alguns membres procedents de PP el [[Centre Canari Independent]], que es va unir més tard a partits polítics de
Al VI Congrés del CDS es va debatre la dissolució defensada pel seu secretari general, Gómez Calcerrada. Però el partit va optar per seguir existint (tesi defensada per Calvo Ortega gairebé en solitari), encara que amb un paper gairebé residual. Calvo Ortega va seguir de president i Ferrán García, fins llavors vicepresident de la Internacional Liberal, va ser nomenat secretari general. En 1995 es va crear la coalició [[Unió Centrista]], formada per CDS i altres petits partits d'escassa rellevància. El coordinador general d'UC va ser Ferrán García. [[Teresa Gómez Limón]] va ser nomenada presidenta d'UC a Madrid. En 1998, Rafael Calvo Ortega i Ferrán García es van retirar simultàniament del partit. La coalició va passar a denominar-se UC-CDS, al
En 2002, al X Congrés es va dissoldre la fictícia coalició UC-CDS i el partit tornà a denominar-se CDS, sota la presidència de [[Teresa Gómez Limón]] i amb José Reira de secretari general. En aquesta època es va formar també la [[Unió Centrista Liberal]] (UCL), aglutinant a gairebé tots els altres partits polítics que formaven la coalició UC-CDS.
Línia 51:
Al novembre de 2005 el CDS formalitza el seu ingrés en el PP en un acte convertit en un homenatge a Suárez i als valors de la Transició. Va ser llavors quan un grup de militants va aconseguir que la coalició UC-CDS es pogué presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 2008]] deslligat del PP però dividida principalment en dues formacions polítiques:
*Centre Democràtic i Social, des de les eleccions generals espanyoles de 2011 existeix un litigi entra diversos militants del CDS per
*[[Centre Democràtic Liberal]], nou partit sorgit de la unió de partits i militants d'UC-CDS a excepció dels que es van unir al PP o es van quedar en el CDS.
Avui encara segueix en plets per a la recuperació de les sigles, ja que la integració en el PP tenia tots els aspectes de ser fraudulenta.
Línia 60:
En el període immediatament posterior a l'acord d'integració, s'escindiren diversos grups, com els partits Centre Democràtic Espanyol (2009), Ciutadans de Centre Democràtic (2010) o El Centre (2011).
De manera independent, Francisco Cabra Torrijos, un dels tres apoderats que havien estat designats a l'XI Congrés
L'únic i últim regidor del CDS, David Fernández, d'[[Erustes|Erustes (Toledo)]] es va integrar en el [[Ciutadans de Centre Democràtic|CCD]] en 2011.<ref>[http://www.ellibrepensador.com/2011/10/31/un-concejal-del-cds-se-incorpora-a-ccd/ Un concejal del CDS se incorpora a CCD (El Librepensador)]</ref>
Línia 224:
Senadors: 0
Després de la no consecució de representants en cap assemblea autonòmica i en les corts generals,
== Partits successors de Centre Democràtic i Social ==
Línia 230:
* [[Centre Democràtic Liberal]], després dels mals resultats en diverses eleccions el CDL decideix a principis 2014 integrar-se en [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]
* [[Centre Reformista Democràtic]]
* [[Societat Civil i Democràcia]] El fundador
* [[Centre Democràtic Espanyol]] (2009) el fundador
* [[El Centre]] (2011).
* [[Partit Demòcrata Liberal]]
Línia 244:
**[[Representació Ciutadana del Poble]], amb el seu president, Luis Soria, al capdavant.
**[[Unió Centrista Liberal]] (UCL), presidit per Francisco José Alonso Rodríguez.
Molts d'ells al no obtenir res en les eleccions a les
*Altres partits polítics els quals s'han presentat almenys una vegada amb Centre Democràtic i Social bé a generals, autonòmiques o europees, o simplement la direcció general de CDS ha demanat el vot per a ells al no presentar-se CDS:
| |||