Sora: diferència entre les revisions

La vall i parròquia de Sora pertanyia al monestir de [[Sant Joan de les Abadesses]] ja el [[906]] (es probable que li fossin donades pel comte Guifre al moment de la donació inicial). Al llarg del [[segle X]] el monestir augmentà el patrimoni, i així, en la consagració de nova església, el [[960]], li foren confirmats els delmes i primícies de les viles i [[alou]]s d'[[Oriols]], Sora, [[Engelats]], [[Teutelda]], [[Terradelles]], [[Ginebrosa]], [[Joanet]], [[Duocastella]] i alou d'[[Odegravi]], que integraven el terme de Sora. En extingir-se el monestir ([[1017]]), la darrera abadessa [[Ingilberta]] retingué en vida aquest domini, que més tard recuperà el [[comte de Barcelona]]. El terme s'organitzà tot seguit en domini senyorial, centrat al [[castell de Duocastella]] (Doscastells), nom provinent d'una antiga vila (les poques restes es troben prop del mas Rocafiguera, i per això també és conegut per castell de Rocafiguera). Sota domini comtal i reial (foren feudataris els [[Duocastella]], els [[Freixenet]] i els [[Manlleu]]) fins el [[1229]], aquesta any passà a la comanda hospitalera de [[Vic]], que hi erigí un dels centres de la seva comanda, intitulada en 1229-52 ''domus de Vico et de Duocastella''; però a causa de les dificultats amb els vells castlans, cediren de nou el domini al rei. El castell retornà a mans de cavallers seculars, els [[Santagustí]], els [[Sala]] i els [[Gurb-Sarriera]], i el [[1628]] passà per venda a [[Lluís Descatllat]], senyor i baró de Besora. El rei féu vendes de la jurisdicció total el [[1338]] i el [[1358]], i, malgrat que els súbdits de Sora intentaren de redimir-se dels seus senyors i tornar al domini reial, no ho aconseguiren mai i estigueren sota el domini de barons fins a la fi de l'Antic Règim.