Pisana: diferència entre les revisions

'''Pisana''' (''Triticum dicoccum'') o '''blat midoner silvestre''', a Itàlia també conegut com a '''farro''' (i d'on deriva la paraula ''farina'') és una espècie del gènere del blat de baix rendiment. Durant el [[neolític]] va ser un dels conreus principals. Va ser molt cultivat en temps antics, però actualment només perdura residualment en regions muntanyenques d'Europa i Àsia.

 

[[Fitxer:Detalle de Escanda.JPG|250px|thumb|left|Grans de pisana]]

El seu antecessor silvestre és l'espècie ''Triticum dicoccoides'' {{mida|1=Koern.}}) que és interfèrtil amb la pisana cultivada (''Triticum dicoccum''). Per aquesta interfertilitat alguns taxonomistes consideren que els dos pertanyen a una sola espècie, ''T. turgidum''. Segons aquesta proposta serien [[subespècie]]s :''T. turgidum'' subsp. ''dicoccoides'' i ''T. turgidum'' subsp. ''dicoccon''. Els dos sistemes de classificació són vàlids, el segon està basat en les similituds genètiques.

 

La pisana silvestre (''Triticum dicoccoides'') creix silvestre en el [[creixent fèrtil]] del Pròxim Orient. És un blat [[tetraploide]] format per la hibridació de dues gramínies silvestres [[diploide]]s, ''[[Triticum urartu]]'' pròxima a ''T. boeoticum'', i una espècie encara no identificada del gènere ''[[Aegilops]]'' relacionada amb ''A. searsii'' o ''[[Aegilops speltoides|A. speltoides]]''.

 

Com ''[[Triticum boeoticum]]'', i l'[[espelta]] els grans de pisana tenen una pellofa ([[gluma]]) forta amb el [[raquis]] semitrencadís. Cal moldre el gra perquè es desprengui de les glumes.

 

Al sud de [[Mesopotàmia]] el conreu de la pisana va entrar en declivi a l'Edat del Bronze, cap a 3000 anys aC i l'[[ordi]] va passar a ser el conreu de cereals estàndard.<ref>Jacobsen & Adams 1958</ref> although this study has been challenged.<ref>Powell, M. A. (1985) Salt, seed, and yields in Sumerian agriculture. A critique of the theory of progressive salinization. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie 75, 7-38.</ref> La pisana va tenir un paper principal a l'antic Egipte però durant la tercera dinastia es va cultivar més el T.boeticum..<ref>Jean-Phillipe Lauer, Laurent Taeckholm and E. Aberg, 'Les Plantes Decouvertes dans les Souterrains de l'Enceinte du Roi Zoser a Saqqarah' in Bulletin de l'Institut d'Egypte, Vol. XXXII, 1949-50, pp. 121–157, and see Plate IV for photo of ears of both wheats recovered from beneath the pyramid.</ref> Amb la pisana i l'ordi es feia el pa i la [[cervesa]] a Egipte.<ref>C. Michael Hogan. 2008. [http://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=14906 ''Volubilis: Ancient settlement in Morocco'', The Megalithic Portal, ed. Andy Burnham]</ref>

 

 

== Cultiu ==

 

 

Fa un pa de textura i gust bons (a Itàlia se'n diu ''pane di farro''). Té més [[fibra alimentària]] que el [[blat]]. No és adequat per a [[celíac]]s encara que no conté els gens específics responsables de la malaltia.<ref>{{cite web|url=http://wheat.pw.usda.gov/ggpages/topics/celiac.html |title=Grains in Relation to Celiac (Coeliac) Disease |publisher=Wheat.pw.usda.gov |date= |accessdate=2010-11-13}}</ref> A la Toscana es menja el gra de pisana en sopes i recentment se'n fa també pasta. A Baviera, Alemanya se'n fa cervesa ecològica.<ref>{{cite web|url=http://www.riedenburger.de/startseite/biere/riedenburger-biere/unsere-urgetreidebiere/emmerbier.html |title=Riedenburger Brauhaus Ökobrauerei - Ökologisches Bio Bier: Emmerbier |publisher=Riedenburger.de |date= |accessdate=2010-11-13}}</ref>

 

{{Referències|2}}

 

{{commonscat|Triticum}}

 

*Jacomet, S. 2006. Plant economy of the northern alpine lake dwellings - 3500-2400 cal. BC. Environmental Archaeology 11(1): 65-85

 

 

{{Bases de dades taxonòmiques}}