Història: diferència entre les revisions

En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la informació sobre el passat (per exemple, [[Història natural]], o [[Història geològica de Catalunya|Història Geològica de la Terra]]). La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes, així com de les ciències literàries. La història es diferencia de l'[[arqueologia]] per la seva referència essencial a l'escriptura.

El terme català "història" prové del [[llatí]] «''historia''», que significa "narrativa, relat", i aquest del [[grec antic]] ''ἱστορία'' (''historía''), que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història, registres o narrativa", del verb ''ἱστορεῖν'' (''historeîn'') "investigar," i aquest derivat de ''ἵστωρ'' (''hístōr'') "savi", "testimoni" o "jutge". El mot grec prové del [[protoindoeuropeu]] ''*wid-tor-'', de l'arrel ''*weid-'', "saber, veure".<ref name=JosephJanda>{{citar ref|cognom=Joseph|nom=Brian (Ed.)|cognom2=Janda|nom2=Richard (Ed.)| publication-date =30 desembre 2004|títol=The Handbook of Historical Linguistics|editorial=Blackwell Publishing|pàgina=163| isbn =978-1405127479|any=2008}}</ref> Aquesta arrel estàés present en altres idiomes, com l'anglès ''wit'', ''wise'', ''wisdom'' o ''vision'', al [[sànscrit]] ''veda'',<ref>{{citar ref|cognom=Mahony|nom=William K.|data=28 Feb 1998|títol=The Artful Universe: An Introduction to the Vedic Religious Imagination|lloc=Albany, New York|editorial=State University of New York Press|pàgina=235|isbn =0791435806}}</ref> o a l'eslau ''videti'' i ''vedati'', entre d'altres.<ref>Online Etymology Dictionary, http://www.etymonline.com/index.php?search=history&searchmode=none</ref> (L'asterisc abans d'una paraula indica que es tracta d'una construcció hipotètica, no una forma demostrada.)

[[Aristòtil]] ja va usar aquest mot ''Ιστορία'' en la seva ''Περί Τά Ζωα Ιστορία'' (''Peri Ta Zoa Istória''), en llatí ''Historia Animalium''.<ref name="Ferrater-Mora">Ferrater-Mora, Josep. ''Diccionario de Filosofia''. Barcelona: Editorial Ariel, 1994.</ref> El terme ''ἵστωρ'' també el trobem en els [[Himnes homèrics]], [[Heràclit]], els juraments dels [[Efeb]]s [[Atenes|atenencs]] i a les inscripcions [[Beòcia|beòcies]] (en sentit legal, amb el significat de "jutge" o "testimoni" o similar). L'aspirativa és problemàtica i no és present en el mot amic grec ''eídomai'' ("aparèixer"). La forma ''historeîn'', "esbrinar", és una derivació del [[grec jònic]], el qual s'estengué a la [[Grècia Clàssica]] i, més tard, a la [[Període hel·lenístic|Grècia Hel·lenística]].

A la majoria de llengües romàniques, la paraula història s'introduí durant l'Edat Mitjana, evolucionada directament del llatí, i adoptà tant el significat de la ciència que estudia el passat, com el d'una narració. Una variació del primer sentit esdevingué l'estudi escolar d'allò que ha succeït.<ref name="Ferrater-Mora" />

Paral·lelament a aquestes grans síntesis que pretenen relatar la [[història universal|història del món]] des dels orígens, es desenvolupen altres gèneres, de pretensions més modestes, com la ''crònica'', generalment personal o familiar, relació dels fets d'un sobirà o d'una dinastia, i el ''diari'', on s'anoten els esdeveniments rellevants d'una comunitat, d'una ciutat o, més simplement, les experiències viscudes i les notícies oïdes pel cronista, que explica tot allò que li sembla important.

Ja dins la [[Il·lustració]], cal destacar l'obra ''Considération sur les causes de la grandeur des Romains et de leur décadence'' (1734) de [[Montesquieu]], que pot ser considerada com a origen del pensament històric modern. En aquesta transcendent obra Montesquieu expressava unes idees que són considerades com a pedra fundacional d'una concepció científica de la història. A mans dels Il·lustrats, la crítica històrica va més enllà de la simple discussió vers la validesa d'un document o la certesa d'una dada, ans és emprada com a arma de combat per [[Bayle]] o [[Voltaire]] en la lluita contra el prejudici i la intolerància. Amb tot, en aquests hi manca encara l'anàlisi dels mecanismes de l'evolució social.

L'elaboració de la història com a ciència que estudia l'evolució de les societats humanes fou feta a [[Anglaterra]], a inicis de la [[revolució industrial]]. A mitjan segle XVIII, dins l'anomenada ''escola històrica escocesa'' (John Millar, Adam Ferguson, Adam Smith i William Robertson) es concebí la '''teoria dels quatre estadis''', segons la qual cada societat passa per quatre estadis consecutius de desenvolupament (dins d'una successió de causa i efecte). Cada estadi es correspon en diferents concepcions vers la propietat i el govern., Elel factor essencial dels quals és el mode de subsistència, del qual en depenen les lleis i l'organització de les societats. Aquest quatre estadis són: caça, ramaderia, agricultura i comerç.

NombrososExisteixen conjutsnombrosos conjunts coherents d'obres històriques – o "historiografies – existeixen d'un mateix període, oferint generalment punts de vista diferents sobre la mateixa història. Fins a la segona meitat del [[segle XX]], una "historiografia" prenia un caràcter nacional, en el sentit que oferia un punt de vista polític dels esdeveniments. Per exemple, és possible citar la historiografia bizantina de l'Edat mitjana i la historiografia franca; l'última presenta de manera molt diferent el problema sobre la querella de les imatges que va oposar l'Església romana i l'Església bizantina durant l'època de [[Carlemany]].

La historiografia tracta els mateixos problemes que la metodologia, però, l'enfocament d'aquestes qüestions és diferent: esquemàticament es pot dir que la metodologia té com a objecte d'estudi el treball que l'historiador realitza més enllà d'escriure la història, mentre que la historiografia s'enfoca en el treball final dels historiadors. També, la historiografia té, sovint, un caràcter més polèmic. Finalment, les conclusions dels estudis historiogràfics són, generalment, l'origen dels canvis metodològics.

* '''[[Prehistòria]]''': des de l'aparició de l'home, cap als dos milions d'anys abans de Crist, fins a l'aparició de les primeres civilitzacions que empren l'escriptura, cap al 4000 aC. Només en tenim dades arqueològiques.<ref>[[Juan Luis Arsuaga]] (1999) ''El collar del neardental'' Barcelona: Plaza y Janés ISBN 84-8450-327-5 y (2002) ''El enigma de la esfinge'' Barcelona: Plaza y Janés ISBN 84-9759-157-7. Arsuaga i [[Ignacio Martínez]] (1998) ''La especie elegida'' Madrid: Temas de Hoy.</ref>

*** '''[[Paleolític inferior]]'''. Primeres pedres tallades (indústries [[Olduvaià]] o mode 1 i [[Acheulià]] o mode 2). [[Homínid]]s com ''[[Australopitec]]'', ''[[Homo habilis]]'' i ''[[Homo ergaster]]'' ([[Àfrica]] sud-oriental), ''[[Homo erectus]]'' (estès per [[Europa]], [[Àsia]] i Àfrica); ''[[Homo antecessor]]'' i ''[[Homo heidelbergensis]]'' (específics d'[[Europa]]). Des d'uns 2,5 milions d'anys fins a 130.000 anys.

*** '''[[Paleolític mitjà]]'''. CanviesCanvis en la cultura de la talla ([[Mosterià]] o mode 3) i aparició de noves espècies d'homínids: ''[[Home de Neanderthal]]'' a Europa, ''[[Homo sapiens]]'' arcaic a Àfrica -[[Home de Kibish]]-), des de 130.000 anys fins a 35.000 anys aproximadament.

** '''[[Mesolític]]'''/'''[[Epipaleolític]]'''/'''[[Protoneolític]]'''. Període de transició, lligat als canvis que va produir la fi de l'última [[Edat glacial|glaciació]]. Des del X mil·lenni aC fins al VIII mil·lenni aC, aproximadament. En les zones en lesquè qualshi va significarhaver una transició cap al neolític es denomina '''[[mesolític]]''', mentre que en la resta, en les quals és les quals només significaexistí una fase de continuació del paleolític, es denomina '''[[epipaleolític]]'''.

** '''[[Neolític]]''' (etimològicament "Nova Edat de Pedra", per la pedra polida: mode 5). Del VIII mil·lenni aC al IV mil·lenni aC, aproximadament. El seu inici en cada zona està lligat al desenvolupament de la denominada '''[[Revolució Neolítica]]''': substitució de l'economia depredadora (caça, pesca i recol·lecció) per l'economia productora ([[agricultura]] i [[ramaderia]]), fet que va intensificar extraordinàriament la densitat de població i l'impacte en el medi ambient. Aparició de la [[ceràmica]], substitució del [[Nòmada|nomadisme]] pel [[sedentarisme]] (assentaments estables o [[llogaret]]s). Començà al VIII mil·lenni al [[Creixent fèrtil]] de l'[[Orient Pròxim]], d'on es va difondre cap al nord d'Àfrica i Europa i Àsia. L'aparició de l'agricultura i la ramaderia es va produir de forma endògena en altres zones del món com Amèrica.

* '''[[Edat mitjana]]''': del 476 fins al [[descobriment d'Amèrica]], el [[1492]], o la caiguda de [[Constantinoble]], el [[1453]]. Fa referència, bàsicament, a l'Occident europeu. desDes de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] ([[segle V]]) fins a la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Orient]] ([[segle XV]]). Fou un període molt perllongat, on es van produir, per tant, dinàmiques molt complexes que poc tenen a veure amb els tòpics d'aïllament, immobilisme i [[obscurantisme]] amb què fou definit posteriorment, en comparació amb la mitificada edat antiga i el seu ''[[renaixement]]'' a l'edat moderna.

* '''[[Edat moderna]]''': des del 1492 fins a la [[Revolució Francesa]], el [[1789]]. Diferents fites marquen l'inici d'aquesta època, com són l'invent de la [[impremta]], la captura de [[Constantinoble]] pels turcs o el [[descobriment d'Amèrica]]. Com a punt final se sol esmentar la [[Revolució Francesa]], la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|Independència dels Estats Units d'Amèrica]] o la [[Revolució Industrial]]. És, per primera vegada, un període de validesa gairebé mundial, ja que per a la major part del món (amb l'excepció només parcial de Xina o Japó - que després d'uns primers contactes opten per tancar-se a la influència exterior en major o menor mesura - o d'espais recòndits d'Amèrica, Àfrica i Oceania -colonitzats al [[segle XIX]] -) va significar la imposició de la [[civilització occidental]] i la denominada [[economia-món]]. Es va iniciar amb la [[era dels descobriments]] i l'expansió de les nacions occidentals, mentre el món de les idees experimentava les innovacions del [[Renaixement]], la [[Reforma Protestant]] i la revolució científica; contraposades per la [[Contrarreforma]] i el [[Barroc]]. Mentre que a països com l'[[Espanya]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la França de [[Lluís XIV]] triomfava l'[[absolutisme]], en altres parts d'Europa nord-occidental ho feien les primeres revolucions burgeses que desafiaven a l'Antic Règim ([[revolució holandesa]], [[revolució anglesa]]) i al sud i est del continent s'observava un procés de [[feudalisme|refeudalització]]. L'eix de la civilització es va desplaçar de la [[conca del Mediterrani]] a l'[[oceà Atlàntic]]. La [[crisi del segle XVII]] i la [[Pau de Westfalia]] establiren un nou equilibri europeu que impossibilitava les hegemonies espanyola o francesa, i que es va mantenir durant el segle XVIII, caracteritzat intel·lectualment per la [[Il·lustració]]. Durant tot aquest període néixer els moderns conceptes de [[nació]] i [[estat]].<ref>Perry Anderson ''El Estado Absoluto''; Romano y Tenenti ''Los fundamentos del mundo moderno''; [[Immanuel Wallerstein]] ''El moderno sistema mundial''.</ref>

Són aproximacions de la història per àrees temàtiques o tenint emen compte diversos aspectes d'estudi. Podem destacar:

* [[Cronologia]]: ciència consistent ena localitzar moments històrics en el temps.

* [[Història contrafactual]]: també anomenada [[ucronia]], és el resultat d'un exercici mental que respon a la pregunta "Que hagués passat si....?".

* [[Paleografia]]: estudi dels textostexts antics.

* [[Pseudohistòria]]: és un terme pejoratiu aplicat a textostexts que pretenen ser històrics però que no segueixen les convencions historiogràfiques i del mètode històric i tenen la intenció de manipular les seves conclusions.