Diferència entre revisions de la pàgina «Història»

10 octets eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: sí en tenen > sí que en tenen)
La '''història''' és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. Es contraposa a la [[prehistòria]], que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'[[escriptura]]. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica.
[[Fitxer:The Historian (The How and Why Library).jpg|thumb|L'historiador de [[E. Irving Couse]] (1902).]]
En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la informació sobre el passat (per exemple, [[Història natural]], o [[Història geològica de Catalunya|Història Geològica de la Terra]]). La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes, així com de les ciències literàries. La història es diferencia de l'[[arqueologia]] per la seva referència essencial a l'escriptura.
 
== Etimologia ==
El terme català "història" prové del [[llatí]] «''historia''», que significa "narrativa, relat", i aquest del [[grec antic]] ''ἱστορία'' (''historía''), que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història, registres o narrativa", del verb ''ἱστορεῖν'' (''historeîn'') "investigar," i aquest derivat de ''ἵστωρ'' (''hístōr'') "savi", "testimoni" o "jutge". El mot grec prové del [[protoindoeuropeu]] ''*wid-tor-'', de l'arrel ''*weid-'', "saber, veure".<ref name=JosephJanda>{{citar ref|cognom=Joseph|nom=Brian (Ed.)|cognom2=Janda|nom2=Richard (Ed.)| publication-date =30 desembre 2004|títol=The Handbook of Historical Linguistics|editorial=Blackwell Publishing|pàgina=163| isbn =978-1405127479|any=2008}}</ref> Aquesta arrel estàés present en altres idiomes, com l'anglès ''wit'', ''wise'', ''wisdom'' o ''vision'', al [[sànscrit]] ''veda'',<ref>{{citar ref|cognom=Mahony|nom=William K.|data=28 Feb 1998|títol=The Artful Universe: An Introduction to the Vedic Religious Imagination|lloc=Albany, New York|editorial=State University of New York Press|pàgina=235|isbn =0791435806}}</ref> o a l'eslau ''videti'' i ''vedati'', entre d'altres.<ref>Online Etymology Dictionary, http://www.etymonline.com/index.php?search=history&searchmode=none</ref> (L'asterisc abans d'una paraula indica que es tracta d'una construcció hipotètica, no una forma demostrada.)
 
[[Fitxer:History-Dielman-Highsmith.jpeg|thumb|''History'' de [[Frederick Dielman]] (1896).]]
[[Aristòtil]] ja va usar aquest mot ''Ιστορία'' en la seva ''Περί Τά Ζωα Ιστορία'' (''Peri Ta Zoa Istória''), en llatí ''Historia Animalium''.<ref name="Ferrater-Mora">Ferrater-Mora, Josep. ''Diccionario de Filosofia''. Barcelona: Editorial Ariel, 1994.</ref> El terme ''ἵστωρ'' també el trobem en els [[Himnes homèrics]], [[Heràclit]], els juraments dels [[Efeb]]s [[Atenes|atenencs]] i a les inscripcions [[Beòcia|beòcies]] (en sentit legal, amb el significat de "jutge" o "testimoni" o similar). L'aspirativa és problemàtica i no és present en el mot amic grec ''eídomai'' ("aparèixer"). La forma ''historeîn'', "esbrinar", és una derivació del [[grec jònic]], el qual s'estengué a la [[Grècia Clàssica]] i, més tard, a la [[Període hel·lenístic|Grècia Hel·lenística]].
 
Fou encara en el sentit grec antic que [[Francis Bacon]] usà aquest mot a finals del [[segle XVI]] quan va escriure sobre ''[[Història natural|Natural History]]''. Per a ell, ''història'' era "el coneixement d'objectes determinats per l'espai i el temps", aquest tipus de coneixement era proporcionat per la [[Memòria (psicologia)|memòria]] (mentre que la [[ciència]] era proporcionada per la [[raó]], i la [[poesia]] era proporcionada per la [[fantasia]]).
 
A la majoria de llengües romàniques, la paraula història s'introduí durant l'Edat Mitjana, evolucionada directament del llatí, i adoptà tant el significat de la ciència que estudia el passat, com el d'una narració. Una variació del primer sentit esdevingué l'estudi escolar d'allò que ha succeït.<ref name="Ferrater-Mora" />
 
== Orígens de la història com a ciència social ==
La tradició [[Antiga Grècia|grega]] continuà dins el món [[Imperi romà|romà]], en persones com ara [[Tit Livi]] o [[Tàcit]]. Amb l'aparició del [[cristianisme]], aquesta tradició clàssica a Occident fou influenciada per la religió donant pas als relats històrics que barrejaven les coses divines i les humanes, considerant la història del món com una manifestació de la voluntat divina, dins una tradició que va de [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]] a [[Bossuet]]. Gran part de la [[historiografia]] medieval es redueix a una transcripció bíblica, amb intents de cristianització de mites pagans, donant lloc a mites nacionals enllaçats amb annals històrics de temps més propers.
 
Paral·lelament a aquestes grans síntesis que pretenen relatar la [[història universal|història del món]] des dels orígens, es desenvolupen altres gèneres, de pretensions més modestes, com la ''crònica'', generalment personal o familiar, relació dels fets d'un sobirà o d'una dinastia, i el ''diari'', on s'anoten els esdeveniments rellevants d'una comunitat, d'una ciutat o, més simplement, les experiències viscudes i les notícies oïdes pel cronista, que explica tot allò que li sembla important.
 
Cap a finals de l'[[edat mitjana]] la història tornà a secularitzar-se, inicialment en als grans centres de cultura de l'actual [[Itàlia]], transformant-se en una reflexió vers la [[societat]], cercant en els homes mateixos l'explicació del seu destí.
Els diferents cismes religiosos del segle XVI fomentaren la crítica al mites que omplien els vells escrits històrics. Els atacs dels [[protestantisme|protestants]] a les llegendes pietoses del [[catolicisme]] tradicional obligaren a emprendre una depuració crítica des de dins i dugueren a l'anomenada [[guerra dels diplomes]] entre els anomenats ''bol·landistes'' (jesuïtes, sobretot) i els ''maurins'' (en especial Mabillon), que, per defensar-se dels excessos crítics de llurs adversaris, desenvoluparen una sèrie de disciplines (paleografia, diplomàtica) que permetien una anàlisi rigorosa dels documents.
 
Ja dins la [[Il·lustració]], cal destacar l'obra ''Considération sur les causes de la grandeur des Romains et de leur décadence'' (1734) de [[Montesquieu]], que pot ser considerada com a origen del pensament històric modern. En aquesta transcendent obra Montesquieu expressava unes idees que són considerades com a pedra fundacional d'una concepció científica de la història. A mans dels Il·lustrats, la crítica històrica va més enllà de la simple discussió vers la validesa d'un document o la certesa d'una dada, ans és emprada com a arma de combat per [[Bayle]] o [[Voltaire]] en la lluita contra el prejudici i la intolerància. Amb tot, en aquests hi manca encara l'anàlisi dels mecanismes de l'evolució social.
 
L'elaboració de la història com a ciència que estudia l'evolució de les societats humanes fou feta a [[Anglaterra]], a inicis de la [[revolució industrial]]. A mitjan segle XVIII, dins l'anomenada ''escola històrica escocesa'' (John Millar, Adam Ferguson, Adam Smith i William Robertson) es concebí la '''teoria dels quatre estadis''', segons la qual cada societat passa per quatre estadis consecutius de desenvolupament (dins d'una successió de causa i efecte). Cada estadi es correspon en diferents concepcions vers la propietat i el govern., Elel factor essencial dels quals és el mode de subsistència, del qual en depenen les lleis i l'organització de les societats. Aquest quatre estadis són: caça, ramaderia, agricultura i comerç.
 
== Historiografia ==
La [[historiografia]], literalment, és l'"escriptura de la història", nom derivat de l'"historiògraf", és a dir, "aquell que escriu la història". El nom designava originalment un conjunt d'obres històriques.
 
NombrososExisteixen conjutsnombrosos conjunts coherents d'obres històriques – o "historiografies – existeixen d'un mateix període, oferint generalment punts de vista diferents sobre la mateixa història. Fins a la segona meitat del [[segle XX]], una "historiografia" prenia un caràcter nacional, en el sentit que oferia un punt de vista polític dels esdeveniments. Per exemple, és possible citar la historiografia bizantina de l'Edat mitjana i la historiografia franca; l'última presenta de manera molt diferent el problema sobre la querella de les imatges que va oposar l'Església romana i l'Església bizantina durant l'època de [[Carlemany]].
 
Per extensió, la historiografia designa la història de l'escriptura de la història. Havent sorgit com a especialitat de la disciplina històrica, la historiografia presenta, generalment, el punt de vista d'un historiador sobre els seus predecessors i llur treball: historiadors i historiografies. La majoria dels historiadors cèlebres del segle XX van publicar almenys una obra de caràcter historiogràfic, generalment durant la fi de llurs carreres.
 
La historiografia tracta els mateixos problemes que la metodologia, però, l'enfocament d'aquestes qüestions és diferent: esquemàticament es pot dir que la metodologia té com a objecte d'estudi el treball que l'historiador realitza més enllà d'escriure la història, mentre que la historiografia s'enfoca en el treball final dels historiadors. També, la historiografia té, sovint, un caràcter més polèmic. Finalment, les conclusions dels estudis historiogràfics són, generalment, l'origen dels canvis metodològics.
 
== Classificació d'història ==
 
==== Abans de la Història ====
* '''[[Prehistòria]]''': des de l'aparició de l'home, cap als dos milions d'anys abans de Crist, fins a l'aparició de les primeres civilitzacions que empren l'escriptura, cap al 4000 aC. Només en tenim dades arqueològiques.<ref>[[Juan Luis Arsuaga]] (1999) ''El collar del neardental'' Barcelona: Plaza y Janés ISBN 84-8450-327-5 y (2002) ''El enigma de la esfinge'' Barcelona: Plaza y Janés ISBN 84-9759-157-7. Arsuaga i [[Ignacio Martínez]] (1998) ''La especie elegida'' Madrid: Temas de Hoy.</ref>
** '''[[Paleolític]]''' (etimològicament ''Antiga Edat de Pedra'', por la pedra tallada). Els fets més decisius són els lligats a l'[[evolució humana]], d'una banda, i a l'evolució cultural primitiva per l'altra (utilització d'[[eines]] i del [[foc]]; desenvolupament de diferents tipus de col·laboració i conducta social primitiva; i del [[llenguatge]]). Els grups socials serien petits, amb una [[densitat de població]] inferior a un habitant per quilòmetre quadrat. L'[[economia]] es limitava a una relació ''[[depredador]]a'' amb el [[medi ambient]] ([[caça]], [[pesca]] i recol·lecció), el que no impedia un impacte notable (primera ''humanització'' del paisatge natural i [[extincions]] provocades per la pressió de l'activitat humana en els [[ecosistema]]s on s'introdueix).
[[Fitxer:RioPinturas-003.jpg|thumb|[[Pintures rupestres]] de [[Cova de les Mans]] ([[Riu Pinturas]], [[Argentina]], cap el 9000 aC.]]
[[Fitxer:Stonehenge back wide.jpg|thumb|[[Stonehenge]], un monument [[megalític]] tipus [[cromlec]] a [[Gran Bretanya]], cap el III mil·lenni aC.]]
[[Fitxer:Sword bronze age (2nd version).jpg|thumb|[[Espasa]] de [[bronze]] ([[Saint-Germain-en-Laye]], [[França]], cap el 800 aC.]]
*** '''[[Paleolític inferior]]'''. Primeres pedres tallades (indústries [[Olduvaià]] o mode 1 i [[Acheulià]] o mode 2). [[Homínid]]s com ''[[Australopitec]]'', ''[[Homo habilis]]'' i ''[[Homo ergaster]]'' ([[Àfrica]] sud-oriental), ''[[Homo erectus]]'' (estès per [[Europa]], [[Àsia]] i Àfrica); ''[[Homo antecessor]]'' i ''[[Homo heidelbergensis]]'' (específics d'[[Europa]]). Des d'uns 2,5 milions d'anys fins a 130.000 anys.
*** '''[[Paleolític mitjà]]'''. CanviesCanvis en la cultura de la talla ([[Mosterià]] o mode 3) i aparició de noves espècies d'homínids: ''[[Home de Neanderthal]]'' a Europa, ''[[Homo sapiens]]'' arcaic a Àfrica -[[Home de Kibish]]-), des de 130.000 anys fins a 35.000 anys aproximadament.
*** '''[[Paleolític superior]]'''. Cultura de la pedra tallada lligada a l'''Homo sapiens'' modern, indústria mode 4 ([[Aurinyacià]], [[Gravetià]], [[Solutrià]], [[Magdalenià]] -a Europa-, [[Cultura Clovis|Clovis]] i [[Monte Verde]] -a Amèrica, on apareixen els homínids per primer cop-); des de 35.000 a 10.000 anys aproximadament.
** '''[[Mesolític]]'''/'''[[Epipaleolític]]'''/'''[[Protoneolític]]'''. Període de transició, lligat als canvis que va produir la fi de l'última [[Edat glacial|glaciació]]. Des del X mil·lenni aC fins al VIII mil·lenni aC, aproximadament. En les zones en lesquè qualshi va significarhaver una transició cap al neolític es denomina '''[[mesolític]]''', mentre que en la resta, en les quals és les quals només significaexistí una fase de continuació del paleolític, es denomina '''[[epipaleolític]]'''.
** '''[[Neolític]]''' (etimològicament "Nova Edat de Pedra", per la pedra polida: mode 5). Del VIII mil·lenni aC al IV mil·lenni aC, aproximadament. El seu inici en cada zona està lligat al desenvolupament de la denominada '''[[Revolució Neolítica]]''': substitució de l'economia depredadora (caça, pesca i recol·lecció) per l'economia productora ([[agricultura]] i [[ramaderia]]), fet que va intensificar extraordinàriament la densitat de població i l'impacte en el medi ambient. Aparició de la [[ceràmica]], substitució del [[Nòmada|nomadisme]] pel [[sedentarisme]] (assentaments estables o [[llogaret]]s). Començà al VIII mil·lenni al [[Creixent fèrtil]] de l'[[Orient Pròxim]], d'on es va difondre cap al nord d'Àfrica i Europa i Àsia. L'aparició de l'agricultura i la ramaderia es va produir de forma endògena en altres zones del món com Amèrica.
** '''[[Edat dels Metalls]]'''. Des del IV mil·lenni aC (o més tard, segons la zona). Al [[Pròxim Orient]] és una època que ja pertany a la història, mentre que a la resta de zones encara forma part de la prehistòria. Es produeixen grans innovacions tecnològiques ([[metal·lúrgia]], [[roda]], [[arada]], [[vela de vaixell|vela]]). Algunes [[llogaret]]s construeixen [[muralla|muralles]] i augmenten de grandària fins a transformar-se en [[ciutat]]s. L'economia i la societat es fa més complexa (excedents, [[comerç]] a llarga distància, especialització del [[treball (economia)|treball]], estratificació social amb una [[elit]] dirigent caracteritzada per l'exhibició de riquesa en forma d'[[arma|armes]] i [[monument funerari|monuments funeraris]]). El trànsit a la història es donarà quan es completi la formació de les societats complexes ([[civilitzacions]]) amb [[estat]] i [[religió]] institucionalitzada, i l'aparició de l'[[escriptura]]. Es divideix en diverses fases:
*** '''[[Calcolític]]''', '''[[Eneolític]]''' o ''Edat del Coure'' (III mil·lenni aC aproximadament a Europa Occidental).
 
[[Fitxer:Cleric-Knight-Workman.jpg|thumb|Un cavaller, un clergue i un camperol (els [[estament|tres ordes feudals]]) il·lustren la [[miniatura]] d'una lletra capitular en un [[manuscrit]] medieval.]]
* '''[[Edat mitjana]]''': del 476 fins al [[descobriment d'Amèrica]], el [[1492]], o la caiguda de [[Constantinoble]], el [[1453]]. Fa referència, bàsicament, a l'Occident europeu. desDes de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] ([[segle V]]) fins a la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Orient]] ([[segle XV]]). Fou un període molt perllongat, on es van produir, per tant, dinàmiques molt complexes que poc tenen a veure amb els tòpics d'aïllament, immobilisme i [[obscurantisme]] amb què fou definit posteriorment, en comparació amb la mitificada edat antiga i el seu ''[[renaixement]]'' a l'edat moderna.
 
** '''[[Alta Edat Mitjana]]''': del [[segle V]] al [[segle X]]. És una ''època fosca'' per la manca de fonts escrites, a causa de la reculada de la vida urbana i de la descomposició del poder polític que caracteritza el [[feudalisme]]. L'Església es converteix en l'única continuïtat de la tradició intel·lectual. La [[noblesa]] i el [[clergat]], vinculats familiarment, són els ''[[senyor]]s'' que exerceixen el poder polític, social i econòmic sobre els [[camperol]]s sotmesos a [[serf|servitud]]. [[Castell]]s i [[monestir]]s s'imposen en un paisatge de boscos, erms i petits llogarets gairebé incomunicats.<ref>[[Georges Duby]] ''Guerreros y campesinos''</ref>
 
[[Fitxer:David Close Up DSCN2703.jpg|thumb|El [[David de Miquel Àngel]] (1504), obra mestra del [[Renaixement italià]].]]
* '''[[Edat moderna]]''': des del 1492 fins a la [[Revolució Francesa]], el [[1789]]. Diferents fites marquen l'inici d'aquesta època, com són l'invent de la [[impremta]], la captura de [[Constantinoble]] pels turcs o el [[descobriment d'Amèrica]]. Com a punt final se sol esmentar la [[Revolució Francesa]], la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|Independència dels Estats Units d'Amèrica]] o la [[Revolució Industrial]]. És, per primera vegada, un període de validesa gairebé mundial, ja que per a la major part del món (amb l'excepció només parcial de Xina o Japó - que després d'uns primers contactes opten per tancar-se a la influència exterior en major o menor mesura - o d'espais recòndits d'Amèrica, Àfrica i Oceania -colonitzats al [[segle XIX]] -) va significar la imposició de la [[civilització occidental]] i la denominada [[economia-món]]. Es va iniciar amb la [[era dels descobriments]] i l'expansió de les nacions occidentals, mentre el món de les idees experimentava les innovacions del [[Renaixement]], la [[Reforma Protestant]] i la revolució científica; contraposades per la [[Contrarreforma]] i el [[Barroc]]. Mentre que a països com l'[[Espanya]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la França de [[Lluís XIV]] triomfava l'[[absolutisme]], en altres parts d'Europa nord-occidental ho feien les primeres revolucions burgeses que desafiaven a l'Antic Règim ([[revolució holandesa]], [[revolució anglesa]]) i al sud i est del continent s'observava un procés de [[feudalisme|refeudalització]]. L'eix de la civilització es va desplaçar de la [[conca del Mediterrani]] a l'[[oceà Atlàntic]]. La [[crisi del segle XVII]] i la [[Pau de Westfalia]] establiren un nou equilibri europeu que impossibilitava les hegemonies espanyola o francesa, i que es va mantenir durant el segle XVIII, caracteritzat intel·lectualment per la [[Il·lustració]]. Durant tot aquest període néixer els moderns conceptes de [[nació]] i [[estat]].<ref>Perry Anderson ''El Estado Absoluto''; Romano y Tenenti ''Los fundamentos del mundo moderno''; [[Immanuel Wallerstein]] ''El moderno sistema mundial''.</ref>
 
[[Fitxer:Castle Romeo.jpg|thumb||[[Prova nuclear]] a l'[[illot de Bikini]], 26 de març de 1954, en plena [[Guerra freda]].]]
[[Fitxer:Historia titlepage.jpg|thumb|''La Historia di Italia'' de [[Francesco Guicciardini]], 1561.]]
[[Fitxer:Historia de Herrera.jpg|thumb|''Historia General de los Hechos de los Castellanos en las Islas y Tierra Firme del Mar Océano'', de [[Antonio de Herrera]], 1601.]]
Són aproximacions de la història per àrees temàtiques o tenint emen compte diversos aspectes d'estudi. Podem destacar:
* [[Cronologia]]: ciència consistent ena localitzar moments històrics en el temps.
* [[Futurologia]]: estudi del futur.
* [[Història comparativa]]: comparativa entre diferents societats en un moment donat o que comparteixen condicions culturals similars.
* [[Història contrafactual]]: també anomenada [[ucronia]], és el resultat d'un exercici mental que respon a la pregunta "Que hagués passat si....?".
* [[Història de la ciència]]: estudi del conjunt d'avenços, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement.
** [[Història de la tecnologia]]: història de la invenció d'eines i tècniques en el passat.
* [[Història social]]: estudi del procés de canvi social a través de la història.
* [[Història universal]]: estudi de la història des d'una perspectiva global.
* [[Paleografia]]: estudi dels textostexts antics.
* [[Pseudohistòria]]: és un terme pejoratiu aplicat a textostexts que pretenen ser històrics però que no segueixen les convencions historiogràfiques i del mètode històric i tenen la intenció de manipular les seves conclusions.
* [[Psicohistòria]]: estudi de les motivacions psicològiques en els successos històrics.
 
332

modificacions