Joan Boscà i Almogàver: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Escriptors barcelonins històrics usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Biografia ==
De família noble, va rebre una excel·lent formació humanística i va servir en la Cort dels [[Reis Catòlics]] i, després, a la de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. Va ser preceptor del [[Duc d'Alba]]. En la Cort va conèixer un altre gran poeta amic seu, [[Diego Hurtado de Mendoza (poeta)|Diego Hurtado de Mendoza]]; aquest li va dirigir la famosa ''Epístola a Boscán''. El cavaller català es va casar amb una culta dama valenciana, Ana Girón Rebolledo. Va viatjar a [[Itàlia]] com a ambaixador espanyol. Allà va trobar
Boscà, que havia conreat amb anterioritat la conceptuosa i cortesana lírica de cançoner, va introduir el vers [[hendecasíl·lab]] i les estrofes italianes ([[sonet]], [[vuitena reial]], [[tercet encadenat]], [[cançó]] en estances), així com el poema en hendecasíl·labs blancs i els motius i estructures del [[Petrarquisme]] en la poesia castellana. Es va persuadir d'això en una conversa mantinguda
{{cita|Estando un día en Granada con el Navagero, tratando con él en cosas de ingenio y de letras, me dijo por qué no probaba en lengua castellana sonetos y otras artes de trovas usadas por los buenos autores de Italia: y no solamente me lo dijo así livianamente, mas aún me rogó que lo hiciere... Así comencé a tentar este género de verso, en el cual hallé alguna dificultad por ser muy artificioso y tener muchas paerticularidades diferentes del nuestro. Pero fui poco a poco metiéndome con calor en ello. Mas esto no bastara a hacerme pasar muy adelante, si '''Garcilaso''', con su juicio -el cual, no solamente en mi opinión, mas en la de todo el mundo ha sido tenido por cosa cierta- no me confirmara en esta mi demanda. Y así, alabándome muchas veces este propósito y acabándome de aprobar con su ejemplo, porque quiso él también llevar este camino, al cabo me hizo ocupar mis ratos en esto más fundadamente.|Epístola nuncupatoria de Joan Boscà a la duquessa de Soma}}
Altres cavallers, però, tenien un concepte més nacionalista del Renaixement, com per exemple [[Cristóbal de Castillejo]], i van fer veure amablement la seua disconformitat en sàtires contra el nou estil. La novetat de l'[[hendecasíl·lab]], però, va arrelar al costat
El poema ''Hero y Leandro'' de Boscà és el primer que tracta de temes llegendaris i mitològics clàssics. D'altra banda, el seu ''Epistola a Mendoza'' introdueix a Espanya el model de l'[[epístola moral]] com un gènere poètic imitat d'[[Horaci]], on s'exposa l'ideal del savi [[Estoïcisme|estoic]] amb la seua prudent moderació i equilibri.
Estudis moderns han desterrat que la idea infundada de la duresa i sequedat dels seus versos amb el pretext que no era un parlant natiu de castellà. Fora d'un ampli cançoner petrarquista, Boscà va demostrar el seu domini del castellà traduint, a més, el ''Il llibre del cortegiano'' (1528) de l'humanista italià [[Baldassare Castiglione]] amb el títol de ''El Cortesano'' ([[1534]]) en una modèlica prosa renaixentista esmaltada de germinacions [[Ciceró|ciceronianes]]. A més, va preparar l'edició de les obres del seu amic Garcilaso de la Vega al costat de les seues, si bé va morir abans de poder culminar el projecte, pel que la seua vídua va imprimir l'obra el [[1543]] al taller de [[Carles Amorós]], a Barcelona, amb el títol ''Las obras de Boscán con algunas de Garcilaso de la Vega''.
== Referències ==
| |||