Obre el menú principal

Canvis

10 bytes afegits, fa 4 anys
cap resum d'edició
La '''natura''' inclou tot allò que existeix a l'[[Univers]], i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'Univers existent, i això abasta des de [[partícules subatòmiques]] fins als objectes [[Astronomia|astronòmics]], incloent-hi la [[Terra]], els [[éssers vius]] i els processos que s'hi relacionen.
 
El terme "natura" fa referència als fenòmens del món físic, i també a la vida en general. En general, no inclou els objectes artificials ni la intervenció humana, llevat que es faci servir un qualificatiu que en faci referència. En un sentit més restringit, se sol utilitzar el terme per referir-se al [[medi ambient]].
 
== Etimologia i significat ==
Els trets més rellevants del [[clima]] de la Terra són les dues grans regions polars, dues zones temperades relativament estretes i una ampla regió equatorial, tropical i subtropical.<ref>Es pot trobar un excel·lent resum de la descripció global del clima a: {{ref-web |url=http://www.blueplanetbiomes.org/climate.htm |títol=World Climates |obra=Blue Planet Biomes |consulta=21 de setembre de 2006}} (en anglès)</ref> Els patrons de [[pluja|precipitació]] varien molt en funció del lloc, i oscil·la entre uns quants metres d'aigua a l'any i menys d'un mil·límetre en algunes zones desèrtiques. Aproximadament el 70 per cent de la superfície terrestre està coberta per [[oceans]] d'aigua salada. La resta consisteix en [[continent]]s i [[illes]], i la gran majoria de la terra habitable se situa a l'[[hemisferi nord]].
 
La Terra ha evolucionat mitjançant processos [[geologia|geològics]] i [[biològics]] que han deixat vestigis, traces, que indiquen com devien ser les condicions originals. L'[[escorça terrestre]] –el que és la seva superfície externa–, es troba fragmentada en diverses [[plaques tectòniques]] que es van desplaçant molt lentament i de manera gradual; en alguns casos excepcionals aquest desplaçament ha succeït de manera relativament ràpida. L'interior del planeta, el [[mantell terrestre]], roman actiu amb una capa gruixuda de materials fosos i un nucli ric en [[ferro]], que genera un potent [[camp magnètic]].
 
Les condicions [[atmosfera terrestre|atmosfèriques]] han variat significativament i són diferents de les condicions originals; això ha estat causat principalment per la presència de formes de [[vida]],<ref>{{ref-web
Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit [[simi]] africà va adquirir l'habilitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta.<ref name="Ref"/> L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'[[agricultura]] i de la [[civilització]] van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada d'un altre gran procés climàtic, la [[catàstrofe de l'oxigen]], produïda durant el període [[Siderià]] a causa de la gran proliferació d'[[algues]], va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.
 
Una enquesta duta a terme pel Museu Americà d'Història Natural el [[1998]], va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinció massiva, l'extinció massiva de l'[[Holocè]], que seria la més ràpida de totes les conegudes.<ref>{{ref-publicació|autor = Diamond J|article = The present, past and future of human-caused extinctions|publicació = Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci|volum = 325|exemplar = 1228|pàgines = 469-76; discussion 476-7|any = 1989|id = PMID 2574887}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Novacek M, Cleland E|article = The current biodiversity extinction event: scenarios for mitigation and recovery|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 98|exemplar = 10|pàgines = 5466-70|any = 2001|id = PMID 11344295}}</ref> Alguns experts, com E. O. Wilson de la [[Universitat Harvard]], prediuen que la destrucció humana de la biosfera podria causar l'extinció de la meitat de totes les espècies en els pròxims 100 anys.<ref>"The mid-Holocene extinction of silver fir ''(Abies alba)'' in the..." [http://www.springerlink.com/index/D85T53513002564V.pdf pdf]</ref> Tot i així, l'abast d'aquesta extinció actual encara estàcontinua sent investigada, discutida i calculada pels biòlegs i altres experts.<ref> Sobre el tema, vegeu els següents enllaços {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/holmass.html|títol=The Holocene Extinction<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/extincmenu.html|títol=Mass Extinctions Of The Phanerozoic<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/patterns.html|títol=Patterns of Extinction<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
=== Temps atmosfèric i clima ===
El clima d'una regió depèn d'un cert nombre de factors, com la [[latitud]]. Una franja latitudinal de la superfície terrestre que té unes característiques climàtiques similars conforma una regió climàtica. A la Terra, hi ha un cert nombre d'aquestes regions, que tenen des d'un [[clima tropical]] a l'equador a un [[clima polar]] als extrems septentrional i meridional.
 
El temps atmosfèric també està influït pel cicle de les [[estació de l'any|estacions]], que són el resultat de la inclinació de l'eix de la Terra respecte al seu pla orbital. D'aquesta forma, en qualsevol moment de l'[[estiu]] o l'[[hivern]], hi ha una part del planeta que està més exposada als rajosraigs del sol. Aquesta exposició es va alternant mentre la Terra realitza la seva [[òrbita]]. A cada instant, sense tenir en compte el factor estacional, els hemisferis nord i sud experimenten condicions climàtiques oposades.
 
El clima és un [[Teoria del caos|sistema caòtic]] que pot ser modificat de manera immediata per petits canvis a l'ambient,; per això les previsions [[Meteorologia|meteorològiques]] exactes actualment només es limiten a alguns dies. En conjunt, estan succeint dues coses a escala mundial:<ref>{{ref-notícia|títol=Tropical Ocean Warming Drives Recent Northern Hemisphere Climate Change|editorial=Science Daily|data= 6 d'abril de 2001 |url=http://www.sciencedaily.com/releases/2001/04/010406073554.htm|consulta= 24-05-2006 }}</ref>
# la [[temperatura]] està augmentant en [[Mitjana aritmètica|mitjana]];
# els patrons climàtics estan canviant i es tornen cada vegada més caòtics.
La vida, tal com s'entén generalment, només s'ha constatat que existeix al planeta Terra. L'origen de vida és encara un procés pobrament comprès, però es creu que va aparèixer ara fa entre uns 3.900 i 3500 milions d'anys, durant els [[eons]] de l'[[hadeà]] o [[arqueà]], en què la Terra tenia unes condicions ambientals substancialment diferents de les actuals.<ref name=Line>{{ref-publicació|autor = Line M|article = The enigma of the origin of life and its timing|url=http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/148/1/21?view=long&pmid=11782495|publicació = Microbiology|volum = 148|exemplar = Pt 1|pàgines = 21-7|any = 2002|id = PMID 11782495}}</ref> Aquestes formes vitals primigènies ja posseïen els trets bàsics d'autoreplicació i de transmissió hereditària. Una vegada que la vida va aparèixer, el procés d'evolució, aparentment mitjançant la [[selecció natural]], generà la formació de formes de vida diverses.
 
Les espècies que han estat incapaces d'adaptar-se als canvis ambientals i a la [[competència]] d'altres formes de vida s'han extingit. Tot i així, el registre fòssil ha guardat indicis de moltes d'aquestes espècies antigues. Els [[fòssils]] i l'[[ADN]] confirmen que totes les espècies existents formen part d'algun llinatge que enllaça amb les formes de vida primerenques.<ref name=Line/>
 
El fet que les formes més bàsiques de vida vegetal comencessin a realitzar la [[fotosíntesi]] fou clau per la creació de les condicions que fessin possible el desenvolupament de formes de vida més complexes. L'[[oxigen]] resultant del procés es va acumular a l'atmosfera i donà lloc a la [[capa d'ozó]]. La relació de simbiosi entre [[cèl·lules]] petites i d'altres de més grans donà lloc al desenvolupament de cèl·lules encara més complexes anomenades [[eucariotes]].<ref>{{ref-publicació |nom=L. V. |cognom=Berkner |coautors=L. C. Marshall |any=1965 |mes=maig |article=On the Origin and Rise of Oxygen Concentration in the Earth's Atmosphere |publicació=Journal of the Atmospheric Sciences |volum=22 |exemplar=3 |pàgines=p. 225–261 |url=http://ams.allenpress.com/perlserv/?request=get-abstract&doi=10.1175%2F1520-0469(1965)022%3C0225:OTOARO%3E2.0.CO%3B2 }}</ref> Les cèl·lules es van agrupar en colònies i començaren a especialitzar-se, cada vegada més, donant lloc a veritables organismes pluricel·lulars. Gràcies a la capa d'ozó, que absorbeix les [[radiacions ultraviolades]] nocives, la vida va colonitzar la superfície de la Terra.
Totes les espècies tenen límits de tolerància als factors que afecten la seva supervivència, el seu èxit reproductiu i la seva capacitat de continuar creixent i interaccionant de forma sostenible amb la resta del seu entorn. Aquestes, al seu torn, poden influir en aquests factors, les conseqüències dels quals poden estendre's a moltes altres espècies o fins i tot a la totalitat de la vida.<ref>{{ref-web
| url = http://www.physicalgeography.net/fundamentals/9e.html| títol = Introduction to the Biosphere: Abiotic Factors and the Distribution of Species| cognom = Pidwirny| nom = Michael| obra = Fundamentals of Physical Geography (2nd Edition)| any = 2006
}} esp. section on "Abiotic Factors and Tolerance Limits."</ref> El concepte d'ecosistema és, per tant, un objecte d'estudi important, ja que l'esmentat estudi proporciona la informació necessària per prendre decisions sobre com la vida humana pot interaccionar de manera que permeti als ecosistemes variats un creixement sostingut amb vista al futur, en comptes d'espoliar-los. Per tala aquest estudi es pren una unitat més petita anomenada ''microecosistema''. Per exemple, un ecosistema pot ser una pedra amb tota la vida que allotja; un macroecosistema podria comprendre una ecoregió sencera, amb la seva conca hidrogràfica.<ref>{{ref-publicació |cognom=Bailey |nom=Robert G. |any=2004 |mes=abril |article=Identifying Ecoregion Boundaries |publicació=Environmental Management |volum=34 |exemplar=Supplement 1 |url=http://www.fs.fed.us/institute/news_info/Identifying_ecoregion_boundaries.pdf |id= doi 10.1007/s00267-003-0163-6 }}</ref>
 
Alguns ecosistemes estan sotmesos actualment a un estudi més intensiu. Són els:
[[Fitxer:Salmonlarvakils.jpg|thumb|Eclosió d'un [[ou (biologia)|ou]] de [[salmó]]. <br />Natura i naixement.<ref>Una de les arrels llatines de "natura" és ''natus'', que deriva de ''nasci'', "néixer". Vegeu:{{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=nature |títol=Nature |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=29 de setembre de 2006}}</ref>]]
 
La [[bellesa]] de la naturalesa és un tema recurrent en la vida moderna i en l'[[art]]: els llibres que l'enalteixen omplen grans prestatgeries a les biblioteques i llibreries. Aquesta cara de la naturalesa, que l'art ([[fotografia]], [[pintura]], [[poesia]], etc.) ha retratat i elogiat en moltes ocasions, revela la força amb què moltes persones associen naturalesa amb bellesa. El perquè de l'existència d'aquesta associació i en què consisteix aquesta constitueixen el camp d'estudi de l'[[estètica]], una branca de la [[filosofia]]. Per la religió, la bellesa s'explica perquè és creació de Déu, i per tant perfecta. Moltes cultures tenen una imatge de la natura com plena de divinitat, o identificada directament amb la divinitat ([[panteisme]]).
 
Més enllà de certes característiques bàsiques de la naturalesa, en la bellesa de les quals coincideixen força filòsofs, hi ha una gran diversitat d'opinions.<ref name="wilderness"/> Molts científics, que estudien la naturalesa de forma més específica i organitzada, també comparteixen la idea que la naturalesa és bonica. El [[matemàtic]] francès [[Henri Poincaré]] (1854-1912) va dir:
:''Articles principals: [[Física]], [[Matèria]] i [[Energia]]''
 
Alguns camps de la [[ciència]] veuen la natura com a "matèria en moviment", obeint a certes lleis naturals que la ciència s'encarrega de descobrir i entendre. Per aquesta raó la ciència més fonamental s'anomena "[[física]]", terme en el qual encara es pot reconèixer el sentit inicial de l'estudi de la natura.
 
Se sol definir la [[matèria]] com la substància de què es componen els objectes físics, i que constitueix l'Univers observable. Segons la teoria de la relativitat especial, no existeix cap distinció inalterable entre matèria i [[energia]], ja que la matèria es pot convertir en energia, i viceversa. Actualment es creu que els components visibles de l'Univers constitueixen únicament un 4 per cent de la [[massa]] total, i que la resta consisteix en un 23 per cent de [[matèria fosca]] i un 73 per cent d'[[energia fosca]].<ref>{{ref-web
332

modificacions