Francisco Javier Castaños: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m claudàtor |
||
Línia 18:
Als 10 anys va rebre el grau de [[capità d'infanteria]], que el rei [[Carles III de Castella|Carles III]] li concedia en atenció als mèrits del seu pare. Passant a estudiar com oficial de poca edat al Seminari de Nobles, formació que completaria després a l'[[Acadèmia Militar de Barcelona]].
Pertanyent a una noble família, en atenció als serveis prestats per llurs avantpassats, [[Carles III de Castella|Carles III]] ([[1768]]) li concedí el grau de capità d'infanteria, passant com tots els militars menors d'edat a completar llurs estudis al [[Seminari de Nobles]] de Madrid, on per aquell temps s'educava l'[[aristocràcia]] espanyola. Destinat a comandar la [[companyia]] de [[granader]]s del [[regiment de Savoia]], a [[Cadis]], (als 16 anys, [[1764]]), feu llurs primeres armes a les ordres del seu cunyat el comte [[Alejandro O'Reilly]], al que acompanyà a [[Alemanya]] durant la [[guerra dels Set Anys]], batent-se amb lluïment amb [[Frederic II]], del que aprengué la [[tàctica militar]].
== Guerra anglo-espanyola de 1779 - 1783 ==
Línia 43:
El [[1815]], tornat Napoleó de l'[[illa d'Elba]], assolí la [[capità general de Catalunya|capitania general de Catalunya]] i el comandament de l'exèrcit, amb de 80.000 homes que [[Setena Coalició|penetrà a França]] apoderant-se de part del [[Rosselló]],{{CC|data=novembre de 2014}} que evacuà després del [[Govern dels cent dies]], tornant a desenvolupar la referida capitania general de Catalunya que dimití en ocórrer l'alçament de [[1820]], no sense haver reprimit abans el moviment lliberal de [[1817]].
== Darrers
Malalt ja [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] presidí el Consell d'Estat i les Corts que proclamaren i juraren com a [[princesa d'Astúries]] a la infanta Isabel, després [[Isabel II d'Espanya]], partit al qual s'afilià resoltament, malgrat de les gestions que practicà el pretendent don Carles per atreure'l al seu camp. Ferran VII li conferí el [[ducat de Bailén]] i el designà membre del [[Consell de Regència]], que establí per testament. No prengué part activa en la [[Primera Guerra Carlina]], sens dubte per la seva avançada edat, però posà tot el seu prestigi i vàlua al servei de la reina. Succeí a [[Agustín Argüelles Álvarez]] en [[1844]] com a tutor la infanta Isabel i de la seva germana la infanta [[Lluïsa Ferranda d'Espanya]] fins a la majoria d'edat de la primera, en la qual data assumí el comandament del [[Reial Cos d'Alabarders]].
| |||