Viquipèdia

Constitució: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 85.192.75.71 (discussió) a l'última versió de CarlesMartin
Línia 1:
{{polisèmia|constitució (desambiguació)}}
{{polisèmia|constitucióUna (desambiguació)}}<s><u><code>'''constitució'''Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un [[Estat (política)|estat]] o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels [[estat]]s, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels [[ciutadà|ciutadans]]. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.<ref> {{Ref-llibre | editor =Erin McKean (editor) |títol=The New Oxford American Dictionary | editorial= Oxford University Press |lloc=Oxford |data=2007|isbn= 978-0195150605}} </ref>'''''</code></u></s>
 
<s><u><code>'''''De les constitucions, se'n fa ús en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els estats i llurs divisions administratives constituents, així com en els [[partit polític|partits polítics]], els [[sindicat]]s i les [[organització no governamental|organitzacions no governamentals]]. Els ordes religiosos es regeixen també per constitucions aprovades per la Santa Seu.'''''</code></u></s>
 
<s><u><code>'''''La constitució de l'[[Índia]] és la constitució escrita més llarga de qualsevol país sobirà al món,.<ref name="longest">{{Ref-llibre |cognom = Pylee |nom = M.V. | títol = India's Constitution |editorial = S. Chand & Co. |any = 1997 |isbn = 812190403X }} </ref> '''''
contenint 444 articles,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sarkar|nom = Siuli|títol = Public Administration In India|editorial = PHI Learning Pvt. Ltd.|url = http://books.google.com/books?id=smahlYxg-8YC&pg=PA363|isbn = 9788120339798}} </ref>
12 capítols i 94 esmenes, amb 117.369 si prenem com a referència la seva versió en [[Anglès|llengua anglesa]],<ref name="lawmin_info">. {{ref-web|url=http://indiacode.nic.in/coiweb/welcome.html |títol=Constitution of India |consulta=2008-12-17 | editor=Ministry of Law and Justice of India |data= juliol de 2008}} </ref> mentre que la [[Constitució dels Estats Units]] és la constitució més curta, amb tan sols 7 articles i 27 esmenes.<ref name="usconstitucio">{{ref-web|url=http://www.law.cornell.edu/constitution/ |títol=U.S.Constitution |consulta=7 de novembre de 2011 |obra= |editor=Cornell University Law School |data= |llengua=anglès}}</ref> En aquest sentit, la [[constitució espanyola]] té 169 articles repartits en 10 capítols.<ref name="constitucio" /> La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de [[San Marino]] que data del [[1600]], basada en el ''[[statuti comunali]]'' de 1300.<ref name="sm">{{ref-llibre|cognom = Marín González|nom = Gelu |títol = Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones|editorial = Akal|lloc=Tres Cantos|isbn = 84-7090-395-0}} </ref>'''''<nowiki/>'''''</code></u></s>
 
<s><u><code>'''''Generalment, les constitucions escrites modernes, confereixen poders específics a una entitat, organització o institució, esdevenint la condició primària o marc legal bàsic que suporta les limitacions de la pròpia organització. Segons el politòleg Scott Gordon, una organització política és constitucional en la mesura que conté mecanismes [[institució|institucionalitzats]] de control de poder per a la protecció dels interessos i [[Llibertat|llibertats]] de la [[ciutadà|ciutadania]], incloent-hi els les minories.<ref name="Gordon1999">. {{ref-llibre|cognom = Gordon |nom = Scott |títol = Controlling the State: Constitutionalism from Ancient Athens to Today |editorial = Harvard University Press |any = 1999 |pàgines = 4 |isbn = 0674169875}} </ref>'''''</code></u></s>
 
<s><u><code>'''''El terme llatí ''[[ultra vires]]'' descriu les activitats que una organització realitzaria fora dels límits que marca una constitució. Per exemple, un sindicat d'estudiants pot no estar autoritzat constitucionalment a realitzar activitats no relacionades amb el món estudiantil. Per tant, quan un sindicat d'estudiants vol intervenir en accions no relacionades amb el món estudiantil estaria realitzant activitat ''ultra vires''. Un exemple des del dret constitucional espanyol seria la promulgació d'un [[Decret llei|Reial decret llei]] que regulés el règim electoral, ja que la [[constitució espanyola]] prohibeix que aquesta forma legislativa pugui regular els processos electorals. Per tant, el decret llei seria considerat nul per defecte ''ultra vires'', situació que podria ser reforçada per una decisió de la [[poder judicial|magistratura]] del [[Tribunal Constitucional]], en un cas de [[revisió judicial]].<ref name="constitucio">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html |títol=Constitución Española |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà}}</ref><ref name="constitucioa">{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=82&tipo=2 |títol=Sinopsis artículo 82|consulta=7 de febrer de 2012|obra=La Constitución Española |editor=Congreso de los Diputados|data= |llengua=castellà }}</ref>'''''</code></u></s>
 
<s><u><code>'''''A la majoria d'estats moderns, tot i que no en tots els estats, la constitució té supremacia per la sobre llei ordinària. En aquestst estats, quan un acte públic és anticonstitucional o es viola algun dret recollit a la Constitució, aquell acte és ''nul i buit'', i l'anul·lació és ''[[ab initio]]'', és a dir, des de l'inici i no des que es descobreix. Per tant, qualsevol, llei, reglament, acte administratiu que vulnera la Constitució és declarat nul de ple dret i es considera que mai ha tingut efectes jurídics. Una particularitat, seria que un acte o norma amb rang jurídic no fos inconstitucional, però amb la seva aplicació es violessin drets recollits a la mateixa, en aquest cas un tribunal podria determinar quins procediments d'aplicació són constitucionals i quins no. Històricament, el remei perquè tals violacions han estat peticions per a '''ordres de dret comú''', com el ''quo warranto'' als [[Estats Units]] o la [[Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya|Qüestió d'inconstitucionalitat]] a l'estat espanyol.<ref name="quiu">{{ref-web|url=http://www.popjuris.com/diccionario/definicion-de-quo-warranto/ |títol=Definición de quo warranto |consulta=8 febrer 2012 |obra=Diccionario Popjuris |editor=Google |data= |llengua=anglès i castellà }}</ref><ref name="dossetnou">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-1979.html |títol=Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà }}</ref>'''''</code></u></s>▼
 
▲<s><u><code>'''''A la majoria d'estats moderns, tot i que no en tots els estats, la constitució té supremacia per la sobre llei ordinària. En aquestst estats, quan un acte públic és anticonstitucional o es viola algun dret recollit a la Constitució, aquell acte és nul i buit, i l'anul·lació és [[ab initio]], és a dir, des de l'inici i no des que es descobreix. Per tant, qualsevol, llei, reglament, acte administratiu que vulnera la Constitució és declarat nul de ple dret i es considera que mai ha tingut efectes jurídics. Una particularitat, seria que un acte o norma amb rang jurídic no fos inconstitucional, però amb la seva aplicació es violessin drets recollits a la mateixa, en aquest cas un tribunal podria determinar quins procediments d'aplicació són constitucionals i quins no. Històricament, el remei perquè tals violacions han estat peticions per a ordres de dret comú, com el quo warranto als [[Estats Units]] o la [[Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya|Qüestió d'inconstitucionalitat]] a l'estat espanyol.<ref name="quiu">{{ref-web|url=http://www.popjuris.com/diccionario/definicion-de-quo-warranto/ |títol=Definición de quo warranto |consulta=8 febrer 2012 |obra=Diccionario Popjuris |editor=Google |data= |llengua=anglès i castellà }}</ref><ref name="dossetnou">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-1979.html |títol=Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà }}</ref>'''''</code></u></s>
== Definicions ==
El terme '''constitució''', s'introdueix a través del [[francès]] provinent del mot [[llatí]] ''constitutio'', (''constitutiones principis'': edicta, mandata, decreta, rescripta).<ref name="roma">{{Ref-llibre|cognom = Mousourakis |nom = George |títol = The historical and institutional context of Roman law |editorial = Ashgate Publishing.|url = http://books.google.co.uk/books?id=2MqfUsMiDbYC&pg=PA243&dq=%22constitutiones+principis%22#v=onepage&q=%22constitutiones%20principis%22&f=false |lloc=Aldershot|isbn = 0754621146}}</ref> usat per a regulacions i ordes, i que feia referència a la promulgació de qualsevol [[Legislació|llei]] important, especialment quan provenien de l'[[imperi romà|emperador romà]]. Més Tard, el terme s'utilitzava àmpliament en el [[dret canònic]], ja que es referia una determinació important, especialment un [[decret]] promulgat pel [[Papa]], conegut com a [[constitució apostòlica]].<ref name="madrid">{{Ref-llibre|cognom = Rouco Varela |nom =Antonio María |títol = Teología y Derecho |editorial = Ediciones Cristiandad|url = http://books.google.co.uk/books?id=2MqfUsMiDbYC&pg=PA243&dq=%22constitutiones+principis%22#v=onepage&q=%22constitutiones%20principis%22&f=false |lloc=Madrid|isbn =|llengua=castellà}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Constitució»