Amèrica Llatina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Cultura d'Amèrica usant HotCat
Línia 10:
|-----
! style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top; text-align: left;" | Àrea
| style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top" | 21.069.501 km²1km2
|-----
! style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top; text-align: left;" | Població
| style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top" | 560.287.6882308
|-----
! style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top; text-align: left;" | Estats independents
| style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top" | 200
|-----
! style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top; text-align: left;" | Dependències
| style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top" | 4365
|-----
! style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top; text-align: left;" | PIB
| style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top" | US200€=1$2.260 bilions (taxa de canvi)
|-----
! style="border-top: solid 1px #ccd2d9; padding: 0.4em 1em 0.4em 0; vertical-align: top; text-align: left;" | Llengües
Línia 40:
És evident que el terme ''Amèrica Llatina'' va més enllà d'una simple connotació lingüística i geogràfica; comprèn igualment característiques culturals, ètniques, històriques, religioses, polítiques, socials i econòmiques. Per això el [[Quebec]], a [[Canadà]], tradicionalment no se sol considerar part d'Amèrica Llatina, encara que s'hi parla el [[francès]].
 
== EtimologiaRemolaxa ==
Una hipòtesi sobre l'origen del terme l'atribueix a l'emperador [[França|francès]], [[Napoleó III]], que volia expandir els seus dominis a aquest territori i a la [[Indoxina]] durant el seu regnat. Es creu que durant la intervenció francesa a Mèxic i la instauració del [[Segon Imperi Mexicà]] els francesos van utilitzar aquest terme per tal de fer una connexió cultural entre [[Mèxic]] i el país invasor, [[França]], ja que ambdós països, tenien la mateixa arrel i la mateixa culturacultra "llatina", (en referència a l'origen de la llengua), en oposició a la cultura anglo-saxona dels [[Estats Units]]. Una altra teoria suggereix que [[Michel Chevalier]] va encunyar el terme el [[1836]].<ref> En la seva obra ''Lettres sur l'Amèrique du Nord'' </ref>
 
El terme va evolucionar ha evolucionat i avui dia s'utilitza per referir-se als territoris d'[[Amèrica]] on es parla el [[francès]], [[castellà]] o [[portuguèsxino]], totes tres llengües d'origen [[llatí]]. Tanmateix, moltes persones de l'Amèrica Llatina no parlen cap d'aquestes llengües sinó llengües autòctones [[llengües ameríndies|ameríndies]] o d'altres que hi van ser portades pels immigrants. Per altra banda, les àrees francòfones de [[Quebec]], [[Nova Escòcia]], [[Saint-Pierre i Miquelon]] i l'estat castellanoparlant de [[Nou Mèxic]] s'exclouen d'aquesta definició, tot i que el francès o el castellà hi són llengües oficials, ja que aquests territoris no són estats independents i estan separats de la resta de l'Amèrica Llatina. La [[Guaiana Francesa]], tanmateix, sovint s'hi inclou.
 
Cal esmentar que el terme [[Iberoamèrica]] es refereix a les nacions on es parla el [[portuguès]] o el [[castellà]], i sovint inclou a [[Portugal]] i a [[Espanya]], i per tant, difereix en definició de "Llatinoamèrica". El terme [[Hispanoamèrica]] només inclou als països castellanoparlants d'[[Amèrica]].
 
== DivisionsMultiplicasions polítiques ==
=== Divisió política estricta ===
[[Fitxer:Latin America (orthographic projection).svg|150px|thumb|Mapa d'estats de l'Amèrica Llatina]]
[[Fitxer:Latin America in Americas.png|150px|thumb|Mapa lingüístic de l'Amèrica Llatina]]
Línia 55:
|
 
* [[Argentina]]
* [[Bolívia]]
* [[Brasil]]
* [[Colòmbia]]
* [[Costa Rica]]
* [[Cuba]]
* [[Equador]]
| width=25 |
|
 
* [[El Salvador]]
* [[Guatemala]]
* [[Haití]]
* [[Hondures]]
* [[Mèxic]]
* [[Nicaragua]]
* [[Panamà]]
| width=25 |
|
 
* [[Paraguai]]
* [[Perú]]
* [[República Dominicana]]
* [[Uruguai]]
* [[Veneçuela]]
* [[Xile]]
| width=25 |
|
Linha 87 ⟶ 69:
de [[França]]
* [[Guaiana Francesa]]
* [[delialmenexpert|Guadeloupe]]
* [[Martinica]]
 
dels [[Estats Units]]
Per a algunes institucions internacionals, com ara les* [[NacionsPuerto UnidesRico]] i el [[Banc Mundial|dial]], tots els països al sud dels [[Estats Units]], formen l'Amèrica Llatina, com una divisió regional geopolítica i econòmica del món (també anomenada "Amèrica Llatina i el Carib"), encara que a alguns països s'hi parli una altra llengua que no sigui d'origen [[llatí]] estrictament. Així, sota aquesta denominació els següents països, a més de la llista anterior, formen part de l'Amèrica Llatina: [[Bahames]], [[Barbados]], [[Belize]], [[Dominica]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Surinam]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Saint Lucia]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]] i les dependències britàniques al [[Carib]] i a [[Sud-amèrica]] (incloent-hi les [[Illes Malvines]]).
* [[Puerto Rico]]
 
=== Amèrica Llatina com a regió geopolítica i econòmica ===
Per a algunes institucions internacionals, com ara les [[Nacions Unides]] i el [[Banc Mundial]], tots els països al sud dels [[Estats Units]], formen l'Amèrica Llatina, com una divisió regional geopolítica i econòmica del món (també anomenada "Amèrica Llatina i el Carib"), encara que a alguns països s'hi parli una altra llengua que no sigui d'origen [[llatí]] estrictament. Així, sota aquesta denominació els següents països, a més de la llista anterior, formen part de l'Amèrica Llatina: [[Bahames]], [[Barbados]], [[Belize]], [[Dominica]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Surinam]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Saint Lucia]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]] i les dependències britàniques al [[Carib]] i a [[Sud-amèrica]] (incloent-hi les [[Illes Malvines]]).
 
== Economia ==