Esquí aquàtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m he afegit contingut |
||
Línia 52:
== Aprenentatge ==
Les escoles d'esquí més prestigioses estan situades als [[Estats Units]]. Concretament l'estat de [[Florida]] és un lloc idoni per a la pràctica d'aquest esport, a causa de la gran quantitat de llacs naturals. En aquestes escoles conviuen els millors esquiadors del món amb persones que esquien per afició, i viure en aquestes escoles els facilita molt el fet d'esquiar cada dia, fet que en altres parts del món és molt difícil a causa de la falta de medis i mitjans (llacs, barques...).
== L'esquí aquàtic a Catalunya ==
La introducció a Catalunya arrenca en els anys cinquanta, quan es van iniciar les primeres activitats d'aquest esport. El primer concurs a l’estat espanyol es va fer l'agost de 1951 a Arenys de Mar, un mes després va tenir lloc el primer Campionat de Catalunya a Blanes, el 1957 el primer Campionat d'Espanya a l'estany de Banyoles i el mateix any el Campionat d'Europa i del Mediterrani, també a Arenys de Mar. El 1969 Víctor Palomo es va proclamar campió del món d'eslàlom a Copenhague, i el 1971 es va disputar el Campionat del Món a Banyoles amb la participació de cinc catalans. La Federació catalana d'Esquí Nàutic es va crear el 1976, i gràcies a la seva tasca la de la federació Espanyola, sempre dirigida per catalans, durant els anys vuitanta i norant es van organitzar a Catalunya molts campionats com l'Europeu Júnior de 1984 a Banyoles, el Mundial de curses de 1985 a Blanes, el Balís-Mataró i Barcelona, el Mundial sub-21 de 1993 al Canal Olímpic de Castelldefels, els Spanish Masters que de 1987 a 1992 es van celebrar a la desembocadura del riu Fluvià, a Sant Pere Pescador, i altres campionats europeus a Port Ginesta, el Roc de Sant Gaietà o Sant Carles de la Ràpita. I a conseqüència d'això van sorgir nombroses promeses com les sagues familiars dels Morros, Mill o Tunsch, que van guanyar diverses medalles internacionals en categories de promoció, o Montse Aluja, que el 1988 es va proclamar campiona d'Europa de curses. El 1993, però, l'estany de Banyoles va haver de deixar de ser centre d'esquí nàutic per qüestions mediambientals i el llac natural d'aigua dolça de Sant Pere Pescador, va esdevenir el lloc ideal per practicar aquest esport fins que el 2004 també va ser clausurat per l'Agència Catalana de l’Aigua.
== Vegeu també ==
| |||