Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
Afrontar aquesta qüestió ha requerit comprendre la relació entre la [[llibertat]] i la [[causalitat|causa]], així com esbrinar si les lleis de la natura són causalment [[determinisme|determinístiques]]. Les diverses postures [[filosofia|filosòfiques]] sobre el tema difereixen en la seva opinió sobre si tots els esdeveniments estan determinats o no – [[determinisme]] contra [[indeterminisme]] – així com en si la llibertat pot coexistir amb el determinisme – [[compatibilisme]] contra [[incompatibilisme]]. Així doncs, els deterministes convençuts argumenten que l'univers és determinístic, i que això fa que el lliure albir sigui impossible.
 
El principi del lliure albir té connotacions [[religió|religioses]], [[ètica|ètiques]] i [[ciència|científiques]]. Per exemple, en l'àmbit religiós, el lliure albir pot implicar que una [[deïtat]] [[omnipotent]] no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals. En ètica, pot implicar que els individus poden ser responsabilitzats moralment per les seves accions. En l'àmbit científic, pot implicar que les [[acció corporal|accions del cos]], incloent-hi el [[cervell]] i la [[ment]], no estan completament determinades per la [[causalitat]] física. La qüestió del lliure albir ha estat un tema central des dels començaments del pensament filosòfic.
 
== Perspectiva filosòfica occidental ==
8.948

modificacions