Jaume Caçador: diferència entre les revisions

Germà de [[Guillem Caçador (Bisbe Alger)]], seguí la carrera eclesiàstica i fou successivament canonge de Vic, [[Girona]], [[Tarragona]] i Barcelona. En la seva època a Tarragona, ocupà l'ardiaconat de [[Sant Fructuós]] amb el domini annex d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]]. A Barcelona entrà en contacte amb [[Ignasi de Loiola]] i el seu grup reformador ([[1522]]), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat enfront de [[Carles de Cardona]], candidat de la noblesa. Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular; comptà amb l'ajut dels [[jesuïtes]], la fundació dels quals afavorí. Restaurà el palau episcopal. Des del [[1559]] tingué com a auxiliar el seu nebot, [[Guillem Caçador (Bisbe Barcelona)|Guillem]], qui el succeí en el càrrec.