Cromatografia líquida d'alta resolució: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Puntuació. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
En l’'''HPLC isocràtica''' el compost passa per la columna cromatogràfica a través de la [[fase estacionària]] (normalment, un cilindre amb petites partícules arrodonides amb certes característiques químiques a la seva superfície) mitjançant el bombament de líquid ([[fase mòbil]]) a alta pressió a través de la columna. La mostra a compostzar és introduïda en petites quantitats i els seus components es retarden diferencialment depenent de les interaccions químiques o físiques amb la fase estacionària a mesura que avancen per la columna. El grau de retenció dels components de la mostra depèn de la naturalesa del compost, de la composició de la fase estacionària i de la fase mòbil. El temps que tarda un compost a ser eluït de la columna s'anomena [[temps de retenció]] i es considera propietat identificativa característica del compost en una determinada fase mòbil i estacionària. La utilització de pressió en aquest tipus de cromatografies incrementa la velocitat lineal dels compostos dins la columna i redueix així la difusió dels compostos dins la columna i millora la resolució de la cromatografia. Els dissolvents més utilitzats són l'[[aigua]], el [[metanol]] i l'[[acetonitril]]. L'aigua pot contenir tampons, sals, o compostos com l'[[àcid trifluoroacètic]], que ajuden a la separació dels compostos.
Una millora introduïda a la tècnica d'HPLC descrita és la variació de la composició de la fase mòbil durant l'anàlisi, coneguda com a "''elució en gradient''". Un gradient normal en una [[cromatografia de fase reversa]] pot començar a un 5% d'acetonitril i progressar de forma lineal fins a un 50% en 25 minuts. El gradient utilitzat varia en funció de la hidrofobicitat del compost. El gradient separa els componenents de la mostra com una funció de l'afinitat del compost per la fase mòbil utilitzada respecte a l'afinitat per la fase estacionària. En l'exemple: utilitzant un gradient aigua/acetonitril els compostos més hidrofílics eluiran a major concentració d'aigua, mentre que els compostos més hidrofòbics eluiran a concentracions elevades d'acetonitril. Sovint, cal realitzar una sèrie de proves prèvies per tal d'optimitzar el gradient de manera que permeti una bona separació dels compostos.
| |||