Lliure albir: diferència entre les revisions

Tot i així, no és necessari rebutjar el [[fisicalisme]] (que no existeix cap altra cosa d'un objecte que les seves propietats físiques) per donar suport al llibertarisme: les doctrines naturalistes combinen ambdues teories mitjançant l'indeterminisme físic. El determinisme físic des del punt de vista del fisicalisme implica que només hi ha un possible futur, que no és compatible amb el lliure albir del llibertarisme. Algunes explicacions recorren al [[panpsiquisme]], la teoria que la qualitat de la ment està associada amb totes les partícules i domina l'univers sencer, tant en les entitats conscients com en les que no.<ref>{{cite ref-web |url=http://cms.brookes.ac.uk/staff/PeterElls/FreeWill/NaturalisticFreeWill.rtf |titletítol=Naturalistic, Libertarian Free Will |publishereditor=Peter Ells}} (en anglès)</ref> Altres apropaments a la teoria no requereixen que el lliure albir sigui una part constituent fonamental de l'univers; l'atzar ordinari pot donar compte per si mateix de l'"espai de decisió" que es creu necessari per als liberals. La lliure [[voluntat]] és vista doncs com un cas particular d'un procés complex, d'alt nivell amb un element d'indeterminisme. Un exemple d'aquest tipus d'apropament ha estat desenvolupat per [[Robert Kane (filòsof)|Robert Kane]]. Tot i que en el moment en què C. S. Lewis va escriure ''Miracles'',<ref>{{ref-llibre|autor=Lewis, C.S|títol=Miracles|any=1947}}</ref> la [[mecànica quàntica]] (i l'indeterminisme físic) es trobava tan sols en un punt de partida pel que fa a la seva acceptació, va afirmar que si es pogués provar que el món físic és indeterminista, això proporcionaria una porta d'entrada en el sistema tradicionalment tancat en què un event científicament descrit com a [[probabilitat|probable]] o improbable no podia ser descrit filosòficament com una acció d'una entitat no física o d'una realitat psicològica (tenint en compte que sota el punt de vista fisicalista l'entitat no física ha de ser diferent de la identitat o del procés mental de l'ésser conscient).

[[Rudolf Steiner]], que va col·laborar en l'edició completa de l'obra d'Arthur Schopenhauer,<ref>{{cite ref-web|titletítol=Arthur Schopenhauers sämtliche Werke in zwölf Bänden. Mit Einleitung von Dr. Rudolf Steiner, Stuttgart: Verlag der J.G. Cotta'schen Buchhandlung Nachfolger, o.J. [1894-96]|authorautor=Rudolf Steiner|url=http://www.pitt.edu/~kafka/k_s_bibII.html}}</ref> va escriure ''La filosofia de la llibertat'' (''Philosophy of Freedom''), que se centra en el problema del lliure albir. Steiner (1861–1925) inicialment divideix la llibertat en dos aspectes: la llibertat de pensament i la llibertat d'acció. Argumenta que la llibertat interior s'aconsegueix quan aconseguim bastir un pont entre les nostres impressions sensorials, que reflecteixen l'aparença externa del món, i els nostres pensaments, que ens donen accés a la naturalesa interna del món. La llibertat exterior s'aconsegueix impregnant els nostres actes per ''imaginació moral''. Steiner vol mostrar que aquests dos aspectes de la llibertat interna i externa són integrals una amb l'altra, i que l'autèntica llibertat només es pot aconseguir quan estan unides.<ref> Steiner, R. (1964). Rudolf Steiner Press, London, 1964, 1970, 1972, 1979, 230 p., traduït de la 12a edició en alemany de 1962, per Michael Wilson. [http://www.rsarchive.org/Books/GA004/ ((versió online))] (en alemany)</ref>