Paul Cézanne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 43:
El 10 de maig de [[1999]], la pintura de Cézanne ''Rideau, cruchon et compotier'' s'arriba a vendre per 60,5 milions de dòlars, llavors el quart preu més alt mai pagat per cap pintura.
 
A París s'inscriu a l'Acadèmia Suïssa (Académie Suisse), una acadèmia privada on treballava amb models al natural, on no hi havia exàmens ni lliçons, per preparar l'examen d'ingrés a l'École des Beaux-Arts. Al [[Museu del Louvre]], hi descobreix l'obra de [[Caravaggio]] i [[Diego Velázquez|Velázquez]], cosa que marca profundament la seva evolució artística. En no ser-li acceptada l'entrada a l'École des Beaux-Arts, se'n torna a [[Ais de Provença|Aix]] i accepta una ocupació al banc del pare. El 1862, però, decideix tornar a París per consagrar-se definitivament a la pintura, ajudat per una pensió de 125 francs que li comença a passar el pare. Reprèn l'amistat amb [[Zola]] i continua els estudis a l'Acadèmia Suïssa, on coneix [[Guillaumin]] i [[Camille Pissarro]], pintor més gran que ell, tot i que poc reconegut, que viu amb la seva nombrosa família en una zona rural als afores de París. Cézanne se sent immediatament atret pels elements més radicals del món artístic parisenc. Admira sobretot el pintor romàntic [[Eugène Delacroix|Eugène Delacroix]] i, entre els més joves, [[Gustave Courbet|Gustave Courbet]] i [[Édouard Manet|Édouard Manet]], que exposen obres d'estil i temes xocants per als seus contemporanis. La polèmica entre l'art oficial i els nous pintors porta a la creació, el 1863, del Salon des Refusés, on es mostren obres no acceptades pel jurat oficial del Paris Salon. El Saló oficial, per la seva banda, li rebutja totes les obres que, de 1864 a 1869, hi presenta. El 1864 passa l'estiu a Ais de Provença, el mateix any en què se celebra una mostra de l'obra de Delacroix, cosa que li permet de conèixer-ne la pintura en profunditat. El 1869 és l'any en què coneix la model Marie-Hortense Fiquet. El 1870, el Saló li rebutja el seu "Retrat d'Achille Emperaire", en considerar-lo inacceptable perquè no respecta la perspectiva ni la correcció anatòmica, i el jutja «al límit del grotesc».
 
En esclatar la [[Guerra francoprussiana]], el juliol de 1870, Cézanne i Hortense deixen París per anar a l'Estaca, a prop de Marsella, i eviten així l'allistament. El gener de 1871 és declarat pròfug, però la guerra s'acaba al febrer i la parella se'n torna a París a l'estiu. El gener de l'any següent tenen el primer fill, Paul, a París. Es traslladen llavors a [[Auvers-sur-Oise]], on viuen a casa del doctor Gachet. La mare de Cézanne s'assabenta dels seus esdeveniments familiars, però no el pare, a qui no esmenten ni l'existència d'Hortense, per por de provocar la seva ira. A Auvers aprofundeix l'amistat amb Pissarro, que viu a Pontoise. Inicialment, és una relació de mestre a alumne, atès que Pissarro exerceix una influència formativa sobre ell, més jove. Durant molt de temps, Cézanne es descriu a si mateix com a alumne de Pissarro, s'hi refereix com a «Déu Pare», i en diu «tots nosaltres provenim de Pissarro». Sota la tutela de Pissarro, en el curt període comprès entre 1872 i 1873, Cézanne passa dels tons foscos als colors brillants, i comença a centrar-se en escenes de la vida rural. Al llarg de la dècada següent, les excursions per pintar paisatges tots dos junts, del natural, a Louveciennes i Pontoise, porten a una relació de treball col·laborativa entre iguals.