Nil de Rossano: diferència entre les revisions

| nom =sant Sant Nil de Rossano, o<br>Nil el Jove

|nom secular = Nikolaos

|títols = [[abat]]

|data de mort = [[26 de setembre]] de [[1004]]

|lloc de naixement = [[Rossano]] (Calàbria, Imperi Bizantí)

|lloc de mort=Abadia de Sant'Agata ([[TusculumTúsculum]], Laci, Estats Pontificis)

|festivitat = [[26 de setembre]]

|venerat en = [[Església Catòlica Romana]], [[Església ortodoxa]]

| orde = [[Basilians]]

|patronatge=
}}

'''Nil de Rossano''' o '''Nil el Jove''', en italià '''Nilo''' i batejat com a Nicola ([[Rossano]], Calàbria, [[910]] - [[TusculumTúsculum]], [[26 de setembre]] de 1005[[1004]]) va ésser un monjo [[basilià]] italià, eremita i abat, fundador de l'Abadiaabadia de [[Grottaferrata]]. És venerat com a [[sant]] per l'[[Església catòlica]] i l'[[Església ortodoxa|ortodoxa]], i és sant patró de Rossano. La seva festivitat és el [[26 de setembre]].

Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels [[basilians]] a Itàlia. Funda un monestir a [[San Demetrio Corone]], sobre les ruïnes d'una capelleta dedicada als sants [[Adrià i Natàlia de Nicomèdia]], prop d'[[Acri]] (Calàbria). Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient. [[Basili II de Bizanci]] i [[Romà II]], emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a [[Constantinoble]], d'on volien nomenar-lo [[patriarca]], però mai arribà a anar-hi. De nou al seu país, hi intercedí en favor d'alguns rebels i, davant de la comunitat jueva, en favor d'un jove cristià que havia mort un jueu. Li fou ofert el càrrec d'[[arquebisbe]], però el refusà. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de [[San Demetrio Corone]], que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor.

Es va fer famós per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. Cap al 980 va marxar a [[Capua]]; les autoritats demanaren als [[benedictins]] de [[Monte Cassino]] que cedissin un monestir a Nil perquè hi establís una comunitat i li donaren el monestir de Sant Miquel de Valleluce, proper a [[Monte Cassino]], on visqué entre 981 i 996. En 996 la comunitat es traslladà a [[Serperi]], prop de [[Gaeta]]. S'oposà a l'antipapa [[Filogat]] de [[Piacenza]], que va derrocar [[Gregori V]] (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va anar a Roma en 998 i va retreure al papa i l'emperador [[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]] aquest comportament, tornant després a Serperi.

En 1004 va partir per visitar un cenobi i emmalaltí prop de l'antic [[TusculumTúsculum]], al [[Laci]]. En somnis, va veure la [[Mare de Déu]] que li deia que aquell seria el lloc on s'establirien els seus monjos. Hi fundà l'abadia de Grottaferrata, prop de [[Frascati]] ([[Laci]]), en unes terres donades pel comte [[Gregori de Túsculum]], que donà origen a l'[[Orde Basilià Italià de Grottaferrata]]. Nil morí abans que el monestir fos construït, però aviat s'hi traslladaren prop de seixanta monjos.<ref>Encara avui continua mantenint el ritu oriental. </ref> Morí a [[Sant'Agata]] de Túsculum el setembre de 1004.

{{ORDENA:Nil De Rossano}} <!--ORDENA generat per bot-->