Usuari:Josep Xicota/Franco i la Guerra Civil espanyola: diferència entre les revisions

<div style="text-align:justify">'''Franco i la Guerra Civil espanyola''' constitueixen una de les etapes més negres, fratricides i sanguinàries de la història moderna d'Espanya amb Franco com a protagonista i responsable principal. Fonts fidedignes xifren en més de mig milió els morts durant aquest període, que va de 1936 a 1939.<ref>THOMAS, Hugh. [http://books.google.cat/books?id=ly0TRvhQ37gC&dq=Hugh+Thomas,+The+Spanish+Civil+War&source=bl&ots=nxLiOpXlPy&sig=VNALATNlkM54909LYpyVv9rlBDU&hl=ca&ei=eVbQTLqrLpWTjAfx6uTQBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB8Q6AEwAQ «The Spanish Civil War»] (en anglés) 899–901, 2001. [Consulta: 31-03-2011]. «''El nombre de baixes és controvertit, les estimacions creuen en general que entre 500.000 i 1 milió de persones van morir en la contesa. Amb el pas dels anys els historiadors donen més crèdit en què la xifra de mig milió de persones s'ajusta més a la realitat.''»</ref><ref>[http://www.ciencia-ficcion.com/limites/lm0437.htm Franco. "Caudillo de España"]. Pag. 398, Paul Preston.</ref> El general Francisco Franco es va atribuir a si mateix un paper clau en l'alçament, malgrat trobar-se aleshores còmodament establert ena un hotel a Las Palmas de Gran Canaria amb la seva família.<ref>[http://www.ciencia-ficcion.com/limites/lm0437.htm Franco. "Caudillo de España"]. Pag. 180, Paul Preston.</ref>

Bandes militars i oficials exultants el van rebre a les oficines de l'Alt Comissariat espanyol. Es va desplaçar tot seguit a Ceuta on es va trobar amb soldats eufòrics cridant: ''Franco!, Franco!, Franco!''.

No obstant, els conspiradors van tenir la fortuna de que els seus dos generals més capaços, Franco i Mola, triomfessin ena les primeres hores del cop. Franco, des del sud, amb les brutals forces del protectorat marroquí, al nord Mola gaudia del suport gairebé absolut dels carlins de Navarra. Tots dos triomfs van permetre la posada en marxa del pla rebel per marxar simultàniament sobre Madrid.

Els triomfs rebels coincidien amb la geografia electoral de la República. A Galícia i les regions rurals i catòliques de Castella la Vella i Lleó el cop va trobar poca oposició. Les ciutats religioses i conservadores com Burgos, Salamanca, Zamora, Segòvia i Àvila, van caure sense lluita. En canvi, a la major part del camp andalús, l'esquerra va prendre el poder.

L'arribada de reforços procedents del Marroc van aconseguir doblegar la resistència de Còrdova, Huelva, Sevilla i Granada després d'un salvatge aixafament de la resistència obrera. EnA la majoria dels principals centres urbans i industrials, com Barcelona, Madrid, València i Bilbao les forces populars van prendre el poder. A Barcelona, Lluís Companys es va negar a distribuir armes, però la CNT es va apoderar dels arsenals.

Franco va establir un pont aeri per transportar als seus homes, amb tres trimotors de transport Fokker F. VIIb3m, i un hidroavió Dornier DOJ Wal als que es van unir, el 25 de juliol, un Douglas DC-2 i, a finals de mes un altre hidroavió. De tota manera, aquest sistema era molt lent. Davant la qual cosa decideix enviar un comboi de tropes per mar des de Ceuta, el dia 5 d'agost, obviant la perillositat de l'Armada republicana. Franco va dir, tot i les objeccions d'alguns comandaments, "''he de creuar i creuaré.''" Seria una de les poques ocasions en què el Franco cautelós i previsor acceptaria córrer un risc.<ref>[http://books.google.cat/books?id=CdaaOCQgrAEC&pg=PA26&lpg=PA26&dq=comandante+Giuseppe+Luccardi&source=bl&ots=mK03_6_SIJ&sig=L_z_GBVYT5Smq7R-qy47oGCuY50&hl=ca&ei=o0PmTJPMMse7hAfunqQR&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBMQ6AEwAA#v=onepage&q=comandante%20Giuseppe%20Luccardi&f=true La trama oculta de la Guerra Civil, '''Google libros.''']</ref>

Franco va enviar tropes a Aragó sense renunciar del tot a la seva ofensiva sobre Madrid. No obstant això, per alegria de Vicent Rojo, va retirar forces de la capital i les va dirigir cap a Terol. Galeazzo Ciano va comentar: "''Franco no té cap visió de síntesi de la guerra''". Una vegada més Franco quedava com un militar incompetent."<ref>[http://www.ciencia-ficcion.com/limites/lm0437.htm Franco. "Caudillo de España"]. Pag. 378, Paul Preston.</ref> El 20 de desembre, Franco va decidir enviar tot un cos de l'exèrcit al comandament de Valera cap a Terol. Al dia següent, per a mortificació de molts dels seus oficials, abandona definitivament l'atac previst sobre Madrid. La manera com Franco dirigia l'operació va merèixer només les crítiques del comandant italià, el general Berti, que va informar a Roma que hi havia "''falta d'unitat en el comandament, una coordinació inadequada, sense mordent ni inquietud per concloure la campanya.''"

El 6 de març de 1938 la Marina republicana aconsegueix enfonsar el creuer Baleares. Això va afectar seriosament al Generalisimo. Curiosament, aquesta va ser l'única victòria naval de la República en tota la guerra.

L'Ebre constituïa un desolador carreró sense sortida i les possibles incursions franceses a Catalunya, el País Basc i el Marroc espanyol eren una perspectiva descoratjadora per unes tropes de Franco excessivament desplegades. A més a més, el Caudillo estava dolgut per no haver rebut cap informació de Berlín fins que no hi va haver signat el Pacte de Munic.

Tot i sentir-se traït, Franco va emprendre accions per desvincular a Espanya de qualsevol conflicte internacional relacionat amb Txecoslovàquia. Va comunicar a Chamberlain "''els més càlids sentiments de simpatia cap a Anglaterra.''" Franco estava decidit a evitar el distanciament dels seus aliats de l'Eix. Es va informar a alemanys i italians que compartia la seva causa però que l'Espanya nacional no era encara prou forta per posar-se del seu costat. Ciano va escriure al seu diari: "''Vergonyós!''" Hitler, pel seu costat, estava ofès davant el que considerava una ingratitud per part de Franco.

El 15 gener 1939 va caure Tarragona. El camí cap a una Barcelona pràcticament indefensa estava clar. En tres setmanes d'avanç, tres mil quilòmetres quadrats van caure ena mans dels nacionals. El 16 de gener, davant la desbandada de les tropes republicanes, Franco va donar l'ordre d'accelerar la marxa sense donar quarter. El 25 d'aquest mateix mes, el govern republicà fugia en direcció a Girona, mentre Yagüe creuava el riu Llobregat, al sud de Barcelona. L'endemà, els rebels van entrar als carrers deserts de la famolenca capital catalana. Va començar una purga salvatge en què van ser afusellades milers de persones. El 10 de febrer havia caigut tot Catalunya. El que quedava de les Corts republicanes es va reunir per última vegada a Figueres, prop de la frontera francesa. El diumenge, 6 de febrer, Manuel Azaña va partir cap a l'exili. Tres dies més tard li van seguir Negrín i el general Rojo. A la fi de febrer Azaña va dimitir i Diego Martínez Barrio, el seu successor, es va negar a tornar a Espanya.

El 13 de febrer es dicta la "''Llei de Responsabilitats Polítiques''" que declarava com a crim donar suport a la República, pertànyer a partits polítics d'esquerres o lògies maçòniques. Això va comportar una onada massiva d'arrestos, judicis, execucions i empresonaments polítics.

Aquest és l'original del comunicat de guerra que va redactar Franco, radiat pel "''locutor soldado''" Fernando Fernández de Córdoba:<ref>[http://parecequefueayer.espaciolatino.com/Parte_Franco.mp3 El "''parte''" de Franco emés per la veu de Fernando Fernández de Córdoba]</ref> "''Parte oficial de guerra, correspondiente al día 1º de abril de 1939. En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos, 1º de abril de 1939, año de la victoria. El Generalísimo, FRANCO''". Aquest va ser l'únic "parte" signat per Franco, que va revisar minuciosament el seu redactat i va fer diverses correccions. El text definitiu va ser portat a corre-cuita des del burgalès Palacio de la Isla, seu del govern franquista, fins al llavors estudi de Ràdio Nacional, en el proper Passeig de l'Espolón.