Fresadora: diferència entre les revisions

En [[1848]] l'enginyer americà [[Frederick. W. Howe]] va dissenyar i va fabricar per a l'empresa ''Robbins & Lawrence'' la primera [[fresadora universal]] que incorporava un dispositiu de copiat de perfils. Per aquestes mateixes dates es va donar a conèixer la fresadora Lincoln, que incorporava un carner cilíndric regulable en sentit vertical. A mitjan [[segle XIX]] es va iniciar la construcció de fresadores verticals. Concretament, en elal museu [[Conservatoire National donis Arts et Métiers]] de [[París]], es conserva una fresadora vertical construïda en [[1857]].

La primera [[fresadora universal]] equipada amb plat divisor que permetia la fabricació ded' [[engranatge]]s rectes i helicoïdals va ser fabricada per [[Brown & Sharpe]] en [[1853]], per iniciativa i a instàncies de Frederick W. Howe, i va ser presentada en l'[[Exposició Universal de París de 1867]]. En [[1884]] l'empresa americana Cincinnati va construir una fresadora universal que incorporava un carner cilíndric posicionat axialment.

En [[1938]] sorgeix la companyia Bridgeport Machines, Inc. en Bridgeport, Connecticut, la qual ena les dècades posteriors es fa famosa per les seves fresadores verticals de grandària petita i mitjà.<ref>[http://www.museo-maquina-eina.com/historia/Lehenengoko-erremintak/Fresatzeko-makinak Historia de la Fresadora] Museu màquina-eina d'Elgóibar. Espanya [22-4-2008]</ref>

Les fresadores poden classificar-se segons diversos aspectes, com l'orientació de l'eix de gir o el nombre d'eixos d'operació. A continuació, s'indiquen les classificacions més usuals.

A més a més de les fresadores tradicionals, existeixen altres fresadores amb característiques especials que poden classificar-se en determinats grups. No obstant això, les formes constructives d'aquestes màquines varien substancialment d'unes a unes altres dins de cada grup, a causa de les necessitats de cada [[procés de fabricació]].

A més a més, una fresadora ha de tenir dispositius de seguretat, com a botons de parada d'emergència (col·loquialment coneguts com a ''bolets'' d'emergència), dispositiu de seguretat contra sobrecàrregues (que consisteix; bé en un [[embragatge]] automàtic que desacobla el moviment de l'eina quan s'aconsegueix un límit de [[fricció]] o es venç l'acció d'uns [[Moll elàstic|molls]]; o bé en un sistema electrònic) i pantalles de protecció contra la projecció d'encenalls o parts de la peça o l'eina de tall.

A més a més, hi ha altres dispositius que faciliten el suport com a ranures en V per fixar rodons o plaques angulars per realitzar [[xamfrans]] i utillatges de disseny especial. En fixar una peça llarga amb un mecanisme divisor poden utilitzar-se un [[contrapunt (eina)|contrapunt]]. Per a la fixació de les peces i els dispositius que s'utilitzen, les taules disposen d'unes ranures en forma de T en les quals s'introdueixen els [[Caragol (enginyeria)|cargols]] que fixen els utillatges i dispositius utilitzats. També és possible utilitzar dispositius [[electromagnetisme|magnètics]] que utilitzen [[Imant (física)|imants]].

*'''Fresat d'engranatges'''. El fresat de d'[[engranatge]]s amb prou feines es realitza ja en fresadores universals mitjançant el plat divisor, sinó que es fan en màquines especials cridades [[talladora d'engranatges|talladoras d'engranatges]] i amb l'ús de freses especials del mòdul de dent adequada.

Les vibracions excessives poden ser causades a més per fixacions incorrectes o poc rígides o perquè la peça es deforma quan incideix sobre ella cada dent de la fresa. A més a més, el fresat en oposició genera més vibracions que el fresat en concordança. Aquestes vibracions afecten a les toleràncies dimensionals i a les rugositates obtingudes, per la qual cosa l{{'}}''harmonia'' entre l'eina i el seu moviment de tall juntament amb la peça i màquina és essencial per maximitzar el millor [[acabat]]. Altres causes d'imperfeccions en les superfícies mecanitzades són les alteracions dels talls de tall, la falta de manteniment de la màquina i l'ús incorrecte dels utillatges.

En utilitzar eines els talls de les quals de tall permeten avançar el tall en adreça axial i en adreça radial, com en les freses de planejar o les ''ballarines'', en la majoria dels casos és recomanable que, quan la fresa està tallant, es realitzin prioritàriament els moviments d'avanç en l'adreça radial. Això és degut a causa que la geometria dels talls de tall, en la majoria dels casos, està dissenyada perquè es desgastin més lentament en avançar el tall en adreça radial. Tenint això en compte, els moviments d'aprofundiment amb aquestes eines es realitzen preferentment en buit, es limiten a una perforació inicial o aquesta perforació es realitza amb altres eines, per exemple [[broca]]s o [[trepanado|corones trepanadoras]]. No obstant això, quan s'utilitzen plaquetes rodones en freses de perfilar és indiferent l'adreça d'avanç.

No obstant això, el mecanització en sec no és adequat per a totes les aplicacions, especialment para [[trepat]]s, [[roscat]]s i [[mandrinat]]s per garantir l'evacuació dels encenalls, especialment si s'utilitzen freses d'[[acer ràpid]]. Tampoc és recomanable fresar en sec materials pastosos o massa tous com el [[alumini]] o el [[acer]] de baix contingut en carboni ja que és molt probable que els talls de tall s'embocin amb el material que tallen, formant-se un tall d'aportació que causa imperfeccions en l'acabat superficial, dispersions en les mesures de la peça i fins i tot trencaments dels talls de tall. En el cas de mecanitzar materials poc [[ductilitat|dúctils]] que tendeixen a formar encenall curt, com la [[fosa grisa]], la [[taladrina]] és beneficiosa com a agent netejador, evitant la formació de núvols tòxics ded' [[aerosol]]s. La taladrina és imprescindible en fresar materials abrasius com ell' [[acer inoxidable]].

Per als riscos de dermatitis i talls per la manipulació d'elements, han d'utilitzar-se guants de seguretat. A més a més, els líquids de tall han d'utilitzar-se únicament quan siguin necessaris.

A més a més, la pròpia màquina ha de disposar d'elements de seguretat, com enclavamientos que evitin l'engegada involuntària; botons de parada d'emergència de tipus bolet estant la resta de pulsadores encastats i situats fora de la zona de perill. És recomanable que els riscos siguin eliminats tan prop del seu lloc de generació i tan aviat com sigui possible, disposant d'un sistema d'aspiració a la zona de tall, pantalles de seguretat i una bona il·luminació. Aquestes màquines han d'estar en un lloc anivellat i net per evitar caigudes. En les màquines en les quals, una vegada preses les mesures de protecció possibles, persisteixi un risc residual, aquest ha d'estar adequadament senyalitzat mitjançant una [[Senyals de perill|senyalització normalitzada]].<ref>Marzal Sorolla, J. A. (2007), [http://www.sprl.upv.es/msherramientas3.htm Manual de Seguretat i Salut en operacions amb eines manuals, maquinària de taller i soldadura], Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat Politècnica de València, Espanya [19-4-2008]</ref>

Una vegada que la fresadora ha estat preparada per a un treball determinat, el control posterior del treball de la màquina sol encarregar-se a una persona de menor preparació tècnica que només ha d'ocupar-se que la qualitat de les peces mecanitzades es vagi complint dins de les qualitats de [[tolerància de fabricació|tolerància]] i [[rugositat (mecànica)|rugositat]] exigides. De vegades, un operari és capaç d'atendre a diverses fresadores, si aquestes tenen automatitzats el sistema d'alimentació de peces mitjançant [[Autòmat programable|autòmats programables]].