Gran boirum de Londres de 1952: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Efectes en la salut: traducció |
trec referències a viquipèdies |
||
Línia 6:
L’últim gran episodi de [[smog]] que hi va haver a Londres va ser el 1952. Era el 5 de desembre de 1952 i la capital d’[[Anglaterra]] gaudia d’un cel clar però un temps considerablement més fred que de costum, com ho havia estat durant algunes setmanes. La gent de Londres estava cremant grans quantitats de carbó, més del que era habitual, emetent així grans quantitats de [[fum]] i augmentant la [[contaminació atmosfèrica]]. Els vents eren fluixos i l'aire prop del terra humit condicions ideals per a la formació del [[boirum]], que juntament amb la densa massa d’aire fred existent van ocasionar una [[inversió tèrmica]].<ref name="llibre">G. W. VANLOON, S.J. DUFFY, Environmental Chemistry. A Global Perspective, 3rd dition, Oxford Univ. Press, 2011.</ref>
La boira resultat, mescla de boira natural amb molt fum negre, es tornà més densa, arribant a impossibilitar el tràfic d'automòbils per les carreteres. Molts cinemes van tancar i els concerts foren cancel·lats, ja que el fum va envair fàcilment els ambients tancats.
Aquest smog, conegut com a "sopa de pèsols", es mantingué durant cinc dies, del 5 al 10 de desembre, ja que l’absència de vent significant va impedir la seva dispersió i va permetre una acumulació sense precedents dels contaminants.<ref name="llibre">G. W. VANLOON, S.J. DUFFY, Environmental Chemistry. A Global Perspective, 3rd dition, Oxford Univ. Press, 2011.</ref>
| |||