Monestir de Sant Joan de les Abadesses: diferència entre les revisions

Es desfà la revisió 14549026 de 83.56.143.254 (Discussió)
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Es desfà la revisió 14549026 de 83.56.143.254 (Discussió)
Línia 44:
== Història ==
[[Fitxer:Monestir de Sant Joan de les Abadesses-PM 47083.jpg|thumb|Absis]]
El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. Va ser fundada per a la seva filla Emma. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856.<ref name="patmapa"/> L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa"/>
 
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.<ref name="patmapa"/> Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes y s'ha consolidat l'estructura del claustre.<ref name="patmapa"/> La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R.Duran i Reynals, gràcies al mecenatge de J. Espona i Brunet.<ref name="patmapa"/> Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955.<ref name="patmapa"/> Els esgrafiats són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
4.902

modificacions