Veremon d'Iratxe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint enllaç ambigu a Alexandre III per papa Alexandre III |
m Robot substituint enllaç ambigu a Alexandre II per papa Alexandre II |
||
Línia 30:
Va néixer a [[Arellano]] o, segons altres, a [[Villatuerta]]. Als dotze anys, cap al 1032, va ésser admès al monestir d'Iratxe, on el seu oncle Muni era abat. Molt devot de la [[Mare de Déu]], als monjos deien que parlava amb la imatge que tenia a l'església del monestir. En morir l'abat Muni, els monjos l'elegiren com a abat, cap al 1052.
Durant el seu govern, l'abadia va tenir una època d'esplendor, convertint-se en parada obligada per als pelegrins que feien el [[Camí de Sant Jaume]]. El rei [[Sanç Garcés IV de Pamplona]] va atorgar nombrosos privilegis al monestir, amb les donacions de tres esglésies, dotze monestirs i sis viles, dominis que el seu successor [[Sanç I d'Aragó i Pamplona|Sanç Ramires]] va ampliar. Aquest concedí en 1087 el privilegi, extensiu a tota la comunitat monàstica d'Iratxe, que la paraula d'un monjo fos considerada com a prova en un judici. En la polèmica per la reforma de la litúrgia, Veremund defensava l'antic ritu mossàrab i va enviar a Roma dos dels llibres litúrgics: el de pregàries (''Liber orationum'') i l'[[antifonari]] (''Liber antiphonarum''). El papa [[papa Alexandre II|Alexandre II]], a qui havia arribat la fama de santedat de l'abat, va aprovar-los.
Prop del monestir, sant Veremon va trobar la imatge de Santa Maria del Puy, el 1080. [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] va fundar, al lloc on s'havia trobat la talla, la ciutat d'[[Estella]]. Això va provocar una disminució del favor reial envers Iratxe, ja que els recursos i privilegis es destinaven ara a la nova ciutat.
| |||