Província de Siunia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: territori per els musulmans > territori pels musulmans |
m Corregit: conquerit per els turcs > conquerit pels turcs |
||
Línia 21:
L'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir [[dinastia qaisita|qaisita]] de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan li va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el [[10 d'agost]] del [[848]] i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Ashot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap al [[849]], [[850]] o [[851]]) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) li va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí ([[851]]?) una expedició a l'[[Aghuània]] derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa [[Mihrakan]] d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa, [[Bogha al-Khabir]], va assolar Armènia i Aghuània per aquestos anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llac Sevan, on el príncep local (''ichkhan'') Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir ([[859]]). També Ashot fou capturat ([[859]]). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a [[Bardaa]] i [[Gandja]] estava destinada a vigilar la regió. El [[862]] els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtida [[Ashot I Bagratuni]] el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol de ''Ichkhan'' dels Siunencs que li va entregar Ashot en nom del Califa.
A Vasak-Gabor li va succeir el seu fill Grigor-Sufan II ([[887]]-[[909]]). Cap al [[887]] va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i li va succeir el seu germà Ashot qui va morir cap al [[906]]. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des del [[887]] a una data posterior al [[920]]; es va rebel·lar ([[903]]) contra el bagràtida [[Sembat I el màrtir]] (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep de [[Vaspurakan]] Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de [[Nakhtxivan]], arrabassada el [[902]] als qaisites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emir [[sadjida]] Yusuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhtxivan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any [[909]] el príncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre a l'emir Yusuf a [[Dwin]]. Sols els moviments bizantins i la retirada dels Sadjidas li van permetre un temps després de recuperar el país i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. També a la Siunia Occidental, Sahak, Ashot i Vasak, germans de Grigor-Sufan II, governaren el paí; després d'ells la dinastia occidental desapareixerà sotmès el territori pels musulmans. La part Oriental va quedar repartida: Sembat, que tenia el títol, governava la part occidental de la Siunia Oriental amb el Vaïots-Tzor, fronterer amb Vaspurakan; Sahak, la part oriental fins al riu Hakar; Babgen el districte del Balq; i Vasak un territori no determinat (va morir el [[922]]). L'emir de l'[[Azerbaidjan]] Nasr va capturar a traïció a la ciutat de Dwin als prínceps Babgen i Sahak, però en envair els dominis de Sembat, aquest li va fer front amb energia i el va rebutjar, i encara va obtenir la llibertat dels seus germans. A Sembat li va succeir el seu fill Vasak, i a Sahak el seu fill Sembat. Vasak va rebre el títol reial dels musulmans cap al final del seu regnat que va durar fins al [[963]]; llavors la corona va passar al seu nebot Sembat (963-998) que fou reconegut rei pels emirs de [[Tauris]] i d'[[Arran]]. Es va casar amb la princesa d'Aghuània, Shahandoukht. A la seva mort li va succeir Vasak (cap al [[998]]-[[1019]]) i a la seva mort dos nebots (fills d'una germana i d'un príncep anomenat Ashot que pertanyia a una altra branca de la família) que es deien Sembat i Grigor ([[1019]]-[[1084]]). Aquest darrer es va casar amb la princesa Shahandoukht, filla de Sevada d'Aghuània. Els dos prínceps, sense més successors que una filla de Grigor anomenada Shahandoukht com la mare, adoptaren al príncep d'Aghuània, Seneqerim Ioan, qui des el [[1084]] va governar ambdós territoris, i va morir el [[1105]]. Li va succeir el seu fill Grigor de Siunia i Aghuània que va governar fins al [[1166]] quan el país fou conquerit
Va pertànyer al Seljúcides fins al [[1225]] en què va ser conquerida pels mongols, i els seus successors els [[Il-khan]] de Pèrsia. En el seu temps, sota el gran [[Mongke]], Siunia fou erigida en un principat dependent directament del gran khan, exempt d'impostos, concedit als [[Orbelian]] de [[Vaiots Tzor]]; un dels membres de la nissaga, [[Esteve Orbelian]], va deixar escrita una important història del país. El [[1340]] la sobirania va passar als [[Jalayàrides]] i el [[1382]] la va conquerir Timur ([[Tamerlà]]). El [[1405]] la sobirania va passar als [[Kara Koyunlu]]; sempre la dinastia va poder subsistir; el 1410 els timúrides van ocupar el país i els següents sobirans ja no van tenir poder i el principat fou suprimit el 1437. El sobirà més important de la nissaga va ser Beshken II. El 1468 va passar als [[Ak Koyunlu]]. El [[1502]] va passar a la Pèrsia safàvida; els turcs van ocupar la regió el [[1516]] i els perses la van tornar a ocupar el [[1620]]. El [[1723]] va ser ocupada per primer cop pels russos però va tornar a Pèrsia el [[1732]]. El [[1747]] va formar part del [[khanat de Karabagh]] fins al [[1822]] en què Rússia la va conquerir. Va pertànyer a l'Imperi rus fins al [[1917]]/[[1918]] seguin llavors els passos de la República federal de [[Transcaucàsia]] i primera república d'Armènia.
| |||