Òrbita d'aparcament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 19:
* Caldrà disposar d'un sistema de control de reacció, per tal d'orientar el coet correctament per l'encesa final, i potser fins i tot establir una orientació termalment sostenible durant l'òrbita sense propulsió.
 
Les famílies d'estapes superiors [[:en:Centaur (rocket stage)|Centaur]] i [[:en:Agena (rocket stage)|Agena]] es van dissenyar per permetre aquest tipus d'operacions. SISi bé la darrera Agena va volar el 1987, les Centaur encara estan en producció.
 
==Exemples==
* El programa [[:en:Apollo program|Apollo]] va emprar les òrbites d'aparcament per tots els motius mencionats anteriorment, exepte els que fan referència a les orbites geostacionàries.
* Les missions del [[:en:Space Shuttle|Space Shuttle]] cap a la [[Estació Espacial Internacional]] no empren òrbites d'aparcament, bàsicament perque la estació està en una [[òrbita terrestre baixa]] molt inclinada, perquè les llançadores americanes no tenen capacitat de reencendre els motors i les finestres de llançament curtes no son un problema massa crític (ja que l'andemà n'hi haurà una altre).
* Per altre banda quan el "shuttle" es fa servir per llançar sondes interplanetàries com la [[:en:Galileo (spacecraft)|Galileo]], si s'emmpra una òrbita d'aparcament per deixar anar la sonda al punt exacte d'injecció a l'òrbita de transferència.
* Els [[Ariane 5]] no fan servir òrbites d'aparcament. Aixó fa que el disseny del llançador sigui més simple, al no necessitar múltiples enceses, i la penalització es molt petita per la missió més usual que es la de portar càrregues a la [[òrbita geostacionària]] donat que la rampa de llançament a la Guaiana francesa està molt propera a l'equador. De totes maneres l'etapa superior ESC-B ha estat redissenyada per suportar múltiples reenceses, de manera que aquesta maniobra es podrà dur a terme en el futur.