Exposició Universal de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Exposició Universal de Barcelona de 1928}}
{{Infotaula Expo
|O_any=1888
Linha 13 ⟶ 14:
|O_organitzacions=
|O_empresa=
|O_visitants=400.000 (2.,3 milions de visites)
|O_area=46.5 ha
|O_prec=Exposició Universal de Melbourne (1880)
Linha 22 ⟶ 23:
|O_siglapaissucc=FRA
}}
L{{'}}'''[[Exposició universal|Exposició Universal]] de Barcelona de 1888''' es va celebrar a la ciutat de [[Barcelona]] entre el [[8 d'abril]] i el [[9 de desembre]] de [[1888]], i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues [[exposicions universals]] que se celebraren a Barcelona (la segona fou l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|]]). Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap altra no va portar el nom d'Exposició Universal": van ser la del"''Centennial 1929International Exhibition''" celebrada a [[Melbourne]] (Austràlia); la "''International Exhibition''" de [[Glasgow]] (Escòcia); el "Grand Concours International donis Sciences et de l'Industrie" de [[Brussel·les]] (Bèlgica); i "Exposição Industrial Portugueza" de [[Lisboa]] (Portugal).
 
La inauguració oficial va tenir lloc el [[20 de maig]] de [[1888]] a les 16 hores. Va ser presidida per [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] (que tenia dos anys), la reina regent [[Maria Cristina d'Àustria|María Cristina]], la princesa d'Astúries [[Maria de la Mercè d'Espanya|María de las Mercedes]], la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (princesa de Baviera)|María Teresa]], el president del consell de ministres [[Práxedes Mateo Sagasta]], i l'alcalde de Barcelona [[Francesc Rius i Taulet]].
 
== Context històric ==
El 1888 Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d'[[Espanya]] en el pla polític, i la primera a nivell industrial. Espanya vivia el període de la [[Restauració borbònica]]. El 1888 governava Práxedes Mateo Sagasta sota la regència monàrquica de María[[Maria Cristina]] d'Habsburg-Lorena, vídua d'[[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]] (mort el [[1885]]) i mare d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]].
 
Es considera que l'organització de l'Exposició Universal de 1888 va ser el reflex de la bona relació entre la [[monarquia]] restaurada i la [[burgesia]] industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.
Linha 34 ⟶ 35:
 
== Impulsors de l'Exposició ==
[[Fitxer:DiariOficialExpo-1066r.jpg|thumb|260pxesquerra|Vista General dels pavellons al [[Parc de la Ciutadella]] ]]
[[Fitxer:Ciutadella Park fountain.jpg|thumb|Font del [[Parc de la Ciutadella]] ]]
La idea inicial d'organitzar una Exposició Universal a Barcelona la va tenir un empresari, [[Eugenio Serrano]]. Però davant la impossibilitat de Serrano de dur a terme l'esdeveniment en solitari, va assumir el projecte l'alcalde de Barcelona [[Francesc Rius i Taulet]], que es va envoltar d'un grup d'empresaris de la ciutat que, al costat de l'alcalde, van formar l'anomenat "Comitè dels vuit". Eren, a més de Rius i Taulet, [[Elies Rogent|Elies Rogent i Amat]] –director d'obres-, Lluís Rouvière, [[Manuel Girona i Agrafel]] –polític i banquer que va finançar part de l'obra-, [[Manuel Duran i Bas]], [[Josep Ferrer i Vidal]], [[Claudi López Bru]] (Marquès de Comillas) i [[Carles Pirozzini]]. Entre els membres de la Junta de l'Exposició hi van figurar [[Jacint Verdaguer]] i [[Ramon Romaní i Puigdengolas]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Boada|nom=Antoni|títol=Verdaguer i els seus amics de la comarca de l'Anoia|publicació=Miscellanea Aqualatensia|pàgines=p. 269-301|volum=Núm. 2|url=http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/129586/180366|consulta=20 maig 2013|any=1974|issn=0212-6346}}</ref>
 
[[Fitxer:DiariOficialExpo-1066r.jpg|thumb|260px|Vista General dels pavellons al [[Parc de la Ciutadella]]]]
[[Fitxer:Ciutadella Park fountain.jpg|thumb|Font del [[Parc de la Ciutadella]]]]
 
== El recinte ==
Línia 44:
Una quarta part del recinte estava ocupat per edificis dissenyats pels arquitectes més prestigiosos del moment, on es feien les exposicions. L'edifici més important va ser el Palau de la Indústria, de 70.000 metres quadrats. Tanmateix es van mantenir tres edificis de l'època militar de la Ciutadella: el Palau del Governador, l'arsenal i la capella. Tots tres continuen en actiu. L'arsenal, després de diverses adaptacions el 1889, 1900 i 1932, és actualment la seu del [[Parlament de Catalunya]].
 
[[Fitxer:Spain.Barcelona.Plaza.Ciutadella.Castell.dels.tres.dragons.jpg |thumb| rightesquerra|[[Castell dels Tres Dragons]] ]]
De resultes del canvi de promotors, el temps per poder fer les obres del recinte va ser molt reduït. Això va suposar un repte importantíssim per l'organització que va demostrar la seva capacitat de gestió i esforç, però també va ser la causa que alguns edificis tingueren un construcció efímera. Així tan sols romanen dempeus l'[[Arc de Triomf de Barcelona|Arc del Triomf]], obra de [[Josep Vilaseca]], el [[Castell dels Tres Dragons]], obra de [[Lluís Domènech i Montaner]] (cafè-restaurant de l'exposició, actualment Museu de Zoologia), el [[Museu Martorell]] de Geologia, d'[[Antoni Rovira i Trias]], l'umbracle, projectat per [[Josep Fontserè i Mestre]] i acabat per [[Josep Amargós i Samaranch]] i una part de l'anomenada "Galeria de les Màquines", avui ocupada pels serveis del zoo.
 
Línia 50:
 
== Millores a Barcelona ==
Malgrat que les activitats de l'Exposició es van desenvolupar a l'interior del recinte firal, la "Expo" va contribuir a la millora de Barcelona en general. Per una part, la celebració de l'exposició va servir com a esperó per finalitzar obres iniciades molts anys abans i que havien quedat inacabades, i per una altra, es va aprofitar per posar en marxa noves infraestructures i serveis que no només milloressin la vida dels ciutadans, sinó que donessin una imatge de modernitat de la ciutat a ulls dels visitants.
 
Linha 59 ⟶ 58:
[[Fitxer:Hotel Internacional.jpg|thumb|Hotel Internacional]]
* Es va construir el Gran [[Hotel Internacional]] en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per l'arquitecte [[Lluís Domènech i Montaner]], va ser construït en el temps rècord de 53 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes, va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants. Va ser enderrocat després de l'acabament de l'Exposició.
[[Fitxer:PalauBellesArtsBCN-1888.jpg|thumb|[[Palau de les Belles Arts]] ]]
* Es va construir el [[Palau de les Belles Arts|Palau de Belles Arts (Barcelona)]], a l'espai on actualment hi ha els jutjats municipals davant el museu de zoologia. Obra d'[[August Font]], va ser el lloc on se celebrà la inauguració oficial de l'Exposició amb assistència de la família reial. Va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals de caràcter catalanista. Després de l'exposició, va continuar obert fins a [[1942]].
[[Fitxer:Monumento colon78.jpg|thumb|Monument a Colom, ([[1888]]).]]
Linha 86 ⟶ 85:
 
L'Exposició va provocar una gran inflació de preus a Barcelona, segons van publicar els mitjans de comunicació de l'època. La pujada de preus va generar insatisfacció en els ciutadans i nombroses crítiques als diaris. Intel·lectuals i polítics republicans i catalanistes, liderats per [[Valentí Almirall]], es van manifestar públicament en contra de l'Exposició,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Panyella |nom=Ramon |títol=La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània |url=http://books.google.es/books?id=VOAgZ27rzjMC&pg=PA91&dq=contra+de+l%27Exposici%C3%B3+valent%C3%AD+almirall&hl=ca&sa=X&ei=AEfBU9eHGoSp0AXI5ID4AQ&ved=0CCcQ6AEwAg#v=onepage&q=contra%20de%20l%27Exposici%C3%B3%20valent%C3%AD%20almirall&f=false |llengua= |editorial=Punctum |data=2007 |pàgines=91 |isbn=Punctum}}</ref> per considerar-la l'expressió del pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista que, afirmaven, seria perjudicial per als interessos de Catalunya.
 
== Altres mostres de 1888 ==
Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap altra no va portar el nom d'Exposició Universal": van ser la "Centennial International Exhibition" celebrada a [[Melbourne]] (Austràlia); la "International Exhibition" de [[Glasgow]] (Escòcia); el "Grand Concours International donis Sciences et de l'Industrie" de [[Brussel·les]] (Bèlgica); i "Exposição Industrial Portugueza" de [[Lisboa]] (Portugal).
 
== Enllaços relacionats ==
*[[Exposició Universal|Llista d'Exposicions Universals]]
 
== Referències ==
Linha 106 ⟶ 99:
{{ORDENA:Exposicio Universal De Barcelona 1888}}
[[Categoria:Exposició Universal de 1888| ]]
 
[[Categoria:Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera]]