Diferència entre revisions de la pàgina «Bisbe (Església Catòlica)»

m
faltes
m (Corregit: malalts]] és beneeix > malalts]] es beneeix)
m (faltes)
Dins de l'Església Catòlica els bisbes poden realitzar papers addicionals, entre els que trobem:
=== Papa ===
El [[Papa]] és el [[Bisbat de Roma|bisbe de Roma]]. Com que l'Església Catòlica manté que el "Col·legi Episcopal" com a conjunt és el successor del "Col·legi dels Apòstols", els bisbes de l'Església en [[consell ecumènic]] tenen autoritat per governar l'Església. Malgrat això, l'Església també sosté que, d'entre els [[apòstols]], [[Sant Pere]] va rebre un paper d'autoritat i lideratge, donant-li el dret de parlar per l'Església i de fer el seu lideratge necessari per completar el Col·legi.<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html Lumen Gentium 18]</ref> Així, el catolicisme manté que el bisbe de Roma, com a successor de Pere, és hereu d'aquest paper: el Papa, únic entre els bisbes, pot parlar per tota l'Església, i un consell de bisbes és incomplertincomplet sense l'aprovació papal. Els pronunciaments papals que compleixen els requeriments del decret sobre la [[infabilitatinfal·libilitat pontifical|infal·libilitat papal]] del [[Concili Vaticà I|Primer Concili Vaticà]] són considerats dogma de fe. La infabilitatinfal·libilitat papal només ha estat invocada en una ocasió des que s'instituí la doctrina, i va ser quan [[Pius XII]] declarà l'[[Assumpció de Maria]] al 1950.
 
=== Katholikós ===
 
=== Bisbe auxiliar ===
Un [[bisbe auxiliar]] és un assistent a temps complertcomplet d'un bisbe diocesà. Els auxiliars són bisbes titulars sense el dret de successió, que assisteixen el bisbe diocesà en una diversitat de maneres i són habitualment nomenats com a [[vicari general|vicaris generals o vicaris episcopals]] de la diòcesi on serveixen.<ref>[http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P1F.HTM Canons 403.1, 406]</ref>
 
=== Bisbe coadjutor ===
60.271

modificacions