Llista de pretendents al tron de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{MI}}
'''Pretendents al tron de França'''
== Els legitimistes 1830-1883 ==
La [[Revolució Francesa]] dugué a l'abolició de la [[Monarquia]] el [[1792]]; des d'aleshores fins a [[1804]], en què [[Napoleó]] es coronà emperador, [[França]] fou una [[república]]. El [[1814]], després de la derrota de Napoleó, la Monarquia fou restaurada a França amb [[Lluís XVIII]] ([[1814]] - [[1824]]), germà de [[Lluís XVI]] i oncle de [[Lluís XVII de França|Lluís XVII]]. A la mort de Lluís XVIII, la corona passà al seu germà [[Carles X de França|Carles X]], destronat per la revolució de [[1830]], a conseqüència de la qual, [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]] fou proclamat rei dels francesos. A part de pels republicans, la monarquia de Lluís Felip d'Orleans fou qüestionada pels
* [[Lluís Antoni de França]], duc d'Angulema ''Lluís XIX'' ([[1836]] - [[1844]])▼
▲La [[Revolució Francesa]] dugué a l'abolició de la [[Monarquia]] el [[1792]]; des d'aleshores fins a [[1804]], en què [[Napoleó]] es coronà emperador, [[França]] fou una [[república]]. El [[1814]], després de la derrota de Napoleó, la Monarquia fou restaurada a França amb [[Lluís XVIII]] ([[1814]]-[[1824]]), germà de [[Lluís XVI]] i oncle de [[Lluís XVII de França|Lluís XVII]]. A la mort de Lluís XVIII, la corona passà al seu germà [[Carles X de França|Carles X]], destronat per la revolució de [[1830]], a conseqüència de la qual, [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]] fou proclamat rei dels francesos. A part de pels republicans, la monarquia de Lluís Felip d'Orleans fou qüestionada pels [[legitimistes]], partidaris de restituir el tron a la que ells consideraven la branca legítima: els hereus i successors de Carles X, mort a l'exili el [[1836]]. Així, els pretendents legitimistes al tron de França foren:
▲*[[Lluís Antoni de França]], duc d'Angulema ''Lluís XIX'' ([[1836]]-[[1844]])
▲*[[Enric, comte de Chambord]], ''Enric V'' ([[1844]]-[[1883]])
== Els Orleans 1848-1883 ==
[[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]], proclamat rei dels francesos per la revolució de [[1830]], fou destronat per la revolució de [[1848]], que dugué a la proclamació de la [[Segona República Francesa|
▲[[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]], proclamat rei dels francesos per la revolució de [[1830]], fou destronat per la revolució de [[1848]], que dugué a la proclamació de la [[Segona República Francesa| II República Francesa]] ([[1848]]-[[1851]]). Després de la mort de Lluís Felip, exiliat a [[Anglaterra]], el [[1850]], el pretendent al tron de la casa d'Orleans fou [[Felip d'Orleans (comte de París)]], nét de Lluís Felip.
== Els pretendents des de 1883 ==
El comte de Chambord va morir el [[1883]] sense descendència; aleshores, una gran part dels legitimistes reconegueren com a pretendent el comte de París, mentre que d'altres, però, volgueren reconèixer els prínceps de la branca espanyola dels Borbó, descendents de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], nét de [[Lluís XIV]]. Així, doncs, l'existència de dues branques de pretendents al tron de França es mantingué després de [[1883]], malgrat que el comte de París havia reconegut Enric de Chambord com a rei.
=== Pretendents legitimistes ===
* [[Joan de Borbó i de Bragança]] ''Joan III'' ([[1883]] - [[1887]])
* [[Carles de Borbó i Àustria-Este]] ''Carles XI'' ([[1887]] - [[1909]])
* [[Jaume de Borbó i
* [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este]] ''Carles XII'' ([[1931]] - [[1936]])
Els legitimistes, doncs, reconegueren com a aspirants al tron de França els pretendents carlins al tron espanyol; ara bé, el [[1936]], amb la mort sense descendència d'Alfons Carles de Borbó i
*
* [[
* [[
* [[Lluís Alfons
▲Els legitimistes, doncs, reconegueren com a aspirants al tron de França els pretendents carlins al tron espanyol; ara bé, el [[1936]], amb la mort sense descendència d'Alfons Carles de Borbó i Austria-Este, la dinastia carlina espanyola s'extingí. Aleshores, els legitimistes reconegueren com a pretendent [[Alfons XIII]], ex-rei d'Espanya destronat el [[1931]] arran de la proclamació de la [[II República Espanyola]], iniciant així aquesta successió:
▲*[[Jaume de Borbó i Battemberg]] dit també Jaume Enric ''Jaume II'' o ''Enric VI'' ([[1941]]-[[1975]])
=== Pretendents Orleans ===
Partint de la base que, segons el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]], per tal de ser reconegut com a rei d'Espanya Felip V havia hagut de renunciar als seus drets al tron de França, els Orleans consideren sense drets successoris els Borbó espanyols, descendents de Felip V; per altra banda, el comte de París havia reconegut com a rei el comte de Chambord, qui havia acceptat els Orleans com a hereus. La successió dels pretendents de la branca d'Orleans és la següent:
* [[Felip d'Orleans (comte de París)]], ''Felip VII'' ([[1850]] - [[1894]])
* [[Felip
* [[Joan d'Orleans (duc de Guisa)]] ''Joan III'' ([[1926]] - [[1940]])
* [[Enric d'Orleans (comte de París)]] ''Enric VI'' ([[1940]] - [[1999]])
* [[Príncep Enric d'Orleans i d'Orleans-Bragança]] ''Enric VII'' des de [[1999]]
Vegeu [[Reis de França]]
{{ORDENA:Llista De Pretendents Al Tron De Franca}}
[[Categoria:Història de França|Pretendents]]
| |||