Yezdegerd I: diferència entre les revisions

12 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
Robot substituint enllaç ambigu a Susa per Susa (Iran) en el marc de la Gran Quinzena Anual de la Qualitat 2014
m (Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Yazdgard I)
m (Robot substituint enllaç ambigu a Susa per Susa (Iran) en el marc de la Gran Quinzena Anual de la Qualitat 2014)
Va permetre als cristians tenir la seva pròpia organització en un edicte que és considerat per Pèrsia l'equivalent de l'[[edicte de Milà]], i durant el seu regnat els cristians van incrementar la seva influència a Pèrsia formant una església semioficial després de celebrar un concili a Selèucia el [[410]]. Algunes ciutats com [[Nisibis]] es van convertir senceres al cristianisme sota la influència del bisbe Marutas. Això va causar l'oposició dels mags al rei. El rei va utilitzar als catolicós de Selèucia-Ctesifont per fer de mediador amb el seu germà, que governava [[Fars]]; un altre catolicós fou enviat a l'emperador Teodosi com ambaixador.
 
Al final del seu regnat, Abdas de [[Susa (Iran)|Susa]] va succeir Marutas i va iniciar un conflicte amb els [[Zoroastrisme|zoroastrians]] que va acabar amb l'incendi d'un temple de Zoroastre (a més de robatoris i altres actes vexatoris pels mazdaistes). Això va provocar la còlera del rei, més encara quan Abdas es va negar a reconstruir el temple. Yezdegerd va decidir aleshores fer destruir totes les esglésies de Pèrsia, desembocant en persecucions durant els seus últims quatre anys de regnat. El nomenament de Mehr Narseh com a gran ministre probablement data d'aquesta època.
 
[[Moisès de Khoren]] diu que va morir de malaltia però la tradició diu que va morir mentre era a [[Hircània]] a mans d'un cavall fabulós que va emergir i va desaparèixer, cavall que fou assimilat a un àngel enviat per deu; aquest mite hauria estat creat per la noblesa que probablement havia matat al rei. A la seva mort van esclatar lluites quan els magnats van decidir privar als seus fills Sapor, Bahram i Narsès del tron. [[Sapuh d'Armènia|Sapor]] que era rei d'Armènia des de vers el [[415]] es va presentar a [[Ctesifont]] el [[421]] a reclamar el tron fou assassinat a traïció pels cortesans; però Bahram, amb l'ajut d'un exèrcit àrab posar al seu servei pels [[lacmides]] d'[[Hira]], va aconseguir el poder. El seu germà Narsès fou nomenat governador del [[Gran Khorasan]].
903.328

modificacions