Reichstag (edifici): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Quinzena de la Qualitat
Línia 126:
El gruix de les obres va començar el juny de 1996. Al centre del Reichstag es va aixecar una nova estructura a sobre de la vella, dins la qual s'integren la sala de plens -que té una alçada que abasta els tres pisos- i la sala de premsa a la tercera planta. Les ales nord i sud, corresponents aproximadament a dos terços de l'edifici, es van respectar com a testimoni històric i només es sanejaren de forma superficial. La sala de plens comprèn una àrea de 1.200 m² (al Reichstag de Wallot eren només 640 m², al de Baumgarten, 1.375 m²) i va ser modificada de forma i manera que la presidència de la cambra estigués a la part oriental, com en els primers anys. Les tribunes de visitants estan ubicades en un pis intermedi construït a aquest efecte. La tercera planta està reservada per als diputats i els grups parlamentaris. A l'edifici renovat es van emprar materials com [[formigó]], vidre i acer, a l'antic s'havien emprat sobretot pedres [[calcària]] i [[gres]] de tons clars i càlids. Es va revisar el cromatisme dels interiors, utilitzant una gamma de 9 colors per diferenciar les diferents àrees. També es van instal·lar a les habitacions panells de fusta de colors molt intensos, la qual cosa va ser considerat problemàtic a l'hora d'exposar obres d'art.
 
La cúpula que es va afegir durant les reformes de [[Norman Foster]] s'ha convertit en una atracció turística de primer nivell i en un símbol de la ciutat. Els visitants entren a l'edifici per la porta occidental. Després de passar un control de seguretat pugen per mitjà de dos ascensors a la teulada, a 24 metres d'altura i a la part posterior hi ha el ''Käfer'', un petit restaurant. Sobre aquesta teulada s'alça la cúpula. Té un diàmetre de 40 metres i una alçada de 23,5 i pesa 800 tones.<ref>{{CNRef-llibre |cognom=Jarosinski |nom=Eric |títol=The Rhetoric of Transparency in the New Berlin |url=https://books.google.es/books?id=KRqcAAAAMAAJ&q=reichstag+800+tons+foster&dq=reichstag+800+tons+foster&hl=ca&sa=X&ei=j7mXVLrqC9PtaKbEgqAI&ved=0CDoQ6AEwAw |llengua=anglès |editorial=University of Wisconsin--Madison |data=abril2005 de|pàgines=8 2014|isbn=}}</ref> La seva carcassa d'acer consta de 24 nervis verticals en intervals de 15 graus, 17 anells horitzontals amb una distància entre ells d'1,65 metres i una superfície de vidre de 3.000 metres quadrats. Pel seu interior pugen en espiral dues rampes en extrems oposats de la planta circular. Aquestes rampes tenen uns 1,8 metres d'ample i 230 metres de llarg. Permeten pujar i baixar a un mirador que s'aixeca a 40 metres sobre el nivell del sòl. El punt més alt de la cúpula està a 47 metres, significativament inferior que en el disseny de Paul Wallot. Rep una mitjana de 8.000 visitants al dia. {{CN|data=abril de 2014}}
 
Quan Sir [[Norman Foster]] va rebre l'encàrrec de reformar la seu del parlament se li va imposar l'estricta limitació que els costos totals no superen els 600 milions de marcs, incloent sous, materials i despeses addicionals. El 19 d'abril de 1999 es va celebrar un lliurament de claus simbòlica al president del Bundestag, així com la primera sessió ordinària. La renovació havia durat quatre anys, ajustant-se als terminis i pressupostos planejats. El parlament va començar a exercir les seves funcions en el Reichstag de manera regular el 7 de setembre de 1999.
 
Fins al juny del 2006, 18 milions de persones han acudit al Reichstag, ja sigui per pujar a la cúpula, seguir un debat o fer la visita guiada. {{CN|data=abril de 2014}}
 
== Articles relacionats ==