Michel Adanson: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Plantilla:Infotaula científic
{{Infobox scientist
|name = Michel Adanson
|image = Adanson Michel 1727-1806.jpg
Línia 6:
|birth_date = 7 d'abril de 1727
|birth_place = [[Aix-en-Provence]]
|death_date = 3 d'agost{{Data dedefunció i edat|1806|8|3|1727|4|7}}
|death_place =
|residence =
Línia 12:
|nationality = [[França|Francès]]
|ethnicity =
|field = [[Història Natural|naturalista]]
|work_institutions = [[Jardin des Plantes]].
|alma_mater =
Línia 27:
|signature =
}}
'''Michel Adanson''' ([[Aix-en-Provence]], [[7 d'abril]] de [[1727]][[3 d'agost]] detde [[1806]]) va ser un botànic i [[naturalista]] francès d'origen escocès. L'abreviatura com a botànic és: '''Adans.''' Els [[baobab]]s pertanyen al gènere ''[[Adansonia]]'' en honor seu.
 
Adanson nasqué a [[Aix-en-Provence]]. La seva família es traslladà a [[París]] el 1730. Després d'estudiar al [[College Sainte Barbe]] treballà al gabinet de [[Rene Antoine Ferchault de Reaumur|R. A. F. Reaumur]] i [[Bernard de Jussieu]], i també al [[Jardin des Plantes]]. A finals de 1748 explorà el [[Senegal]]. S'hi va estar durant cinc anys recollint animals i plantes. També va cartografiar el territori i va fer observacions sistemàtiques sobre meteorologia i astronomia a més de gramàtiques i diccionaris dels idiomes locals. Tornà a parís el 1754 i escriví ''Histoire naturelle du Senegal'' (1757). Proposà un sistema taxonòmic de les closques dels animals diferent del proposat [[Georges-Louis Leclerc, Comte de Buffon|Buffon]] i [[Carolus Linnaeus|Linnaeus]].
Tornà a parís el 1754 i escriví ''Histoire naturelle du Senegal'' (1757). Proposà un sistema taxonòmic de les closques dels animals diferent del proposat [[Georges-Louis Leclerc, Comte de Buffon|Buffon]] i [[Carolus Linnaeus|Linnaeus]].
 
El 1763 publicà ''Familles naturelles des plantes'' basat en el sistema de classificacions de [[Joseph Pitton de Tournefort]], i ja anticipat un segle abans pel de [[John Ray]]. Influí en el sistema natural de classificació d'[[Antoine Laurent de Jussieu]] i la seva obra ''Genera Plantarum'' (1789).
Linha 37 ⟶ 36:
 
L'Assemblea Constituent va dissoldre l'Acadèmia de Ciències Francesa, de qui rebia una pensió, i va deixar Adanson en la pobresa.
 
Els [[baobab]]s pertanyen al gènere ''[[Adansonia]]'' en honor seu.
 
El [[Hunt Institute]] reedità la seva ''Familles des plantes'' en dos volums (1963-64).
 
== Bibliografia ==
L'abreujatura com a botànic és: '''Adans.'''
* {{cite encyclopedia
 
| last = Nicolas
==Referències==
| first = J.P. | title = Adanson, Michel
<references/>
| encyclopedia = [[Dictionary of Scientific Biography]] | volume = 1
| pages = 58–59 | publisher = Charles Scribner's Sons
| location = New York
| date = 1970 | isbn = 0684101149 }}
*{{1911}}
*Eiselt, J. N. 1836 ''Geschichte, Systematik und Literatur der Insectenkunde, von den ältesten Zeiten bis auf die Gegenwart. Als Handbuch für den Jünger und als Repertorium für den Meister der Entomologie bearbeitet''. Leipzig, C. H. F. Hartmann : VIII+255 p.
 
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
 
* {{cite encyclopedia
| last = Nicolas
| first = J.P.
| title = Adanson, Michel
| encyclopedia = [[Dictionary of Scientific Biography]]
| volume = 1
| pages = 58–59
| publisher = Charles Scribner's Sons
| location = New York
| date = 1970
| isbn = 0684101149
}}
{{Autoritat}}