Guerra del Peloponnès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Disambiguated: Arquidam → Arquidam II, Formió → Formió d'Atenes, Rodes → Rodes (ciutat) using Dab solver per la quinzena de la qualitat |
||
Línia 28:
La primera part de la guerra que va anar del [[431 aC]] al [[421 aC]] fou coneguda per [[guerra d'Arquidam]] pel nom del rei espartà [[Arquidam II]], que hi va jugar un paper essencial.
La guerra es va iniciar l'abril del [[431 aC]] amb l'atac de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] a [[Platees]], l'única ciutat de Beòcia aliada a Atenes; l'atac [[Batalla de Platees (431)|fou rebutjat]] i els tebans presoners foren executats. Arquidam II amb seixanta mil lacedemonis va envair [[Perifèria d'Àtica|Àtica]] per [[Enoe]] a la riba del [[Citèrion]], però els atenencs, refugiats darrere els murs, van resistir; durant cinc setmanes (maig-juny) [[Perifèria d'Àtica|Àtica]] fou assolada, fins que [[Arquidam II|Arquidam]], que havia arribat a 11 km d'Atenes, es va retirar. Atenes va annexionar [[Egina (illa)|Egina]] i en va expulsar als habitants i la flota va devastar la costa de la [[Megàrida]], va atacar Metona (on foren rebutjats per [[Bràsides]], fill d'[[Argileonis]]) i van desembarcar a saquejar l'[[Èlide]].
El [[430 aC]] [[Pèricles]], el cap atenenc, es va aliar a [[Perdicas II de Macedònia]] (a la que es va cedir la ciutat de [[Therma]] el [[429 aC]]), i amb el rei [[Sitalces de Tràcia|Sitalces]] dels [[odrisis]]. A l'abril Arquidam va tornar a envair Àtica, i van arribar fins a [[Làurion]], però als 40 dies es van retirar davant una epidèmia de pesta, que va provocar milers de morts sobretot entre els atenencs. [[Pèricles]] va fer una expedició a [[Epidaure (Grècia)|Epidaure]], i a la tornada es va intentar deposar-lo però davant la gravetat de la situació, va conservar el poder.
El [[429 aC]] els atenencs van ocupar [[Potidea]]. Els [[calcidis]] van atacar als atenencs a [[Spartolos]] i els van derrotar i [[Regne de Macedònia|Macedònia]], tot i la recent aliança, no va intervenir el que va provocar una guerra de Macedònia amb els [[odrisis]] (que van envair Macedònia fins al riu [[Axios]]) la qual es va acabar en tres dies a petició d'Atenes i es va signar un tractat en què [[Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis)|Estratonice]], la germana del rei [[Perdicas II]], es va casar amb [[Seutes I]], nebot de [[Sitalces de Tràcia|Sitalces]]. Arquidam es va presentar amb un exèrcit altre cop a l'Àtica i va arribar fins a [[Platees]], que fou assetjada. La flota atenenca dirigida per l'almirall [[Formió d'Atenes|Formió]], va derrotar els lacedemonis a [[Naupacte]]. Una revolució a [[Acarnània]] va donar el poder a [[Estratos]] i a algunes altres ciutats als aliats d'Atenes i van derrotar els [[ambraciotes]], [[epirotes]] i espartans que els amenaçaven. La pesta declarada l'any anterior i que només havia afectat l'Àtica, causà la mort de Pèricles el setembre del 429 aC i es va formar un triumvirat amb [[Èucrates d'Atenes|Èucrates]], [[Lísides]] i [[Cleó d'Atenes|Cleó]], al qual després es va unir [[Nícies]]; l'almirall Fòrmion va bloquejar el [[golf de Corint]], cosa que va obligar als espartans a fer un atac sorpresa contra el [[Pireu]]
El [[428 aC]] es van revoltar totes les ciutats de l'illa de [[Lesbos]] menys [[Methymma]]; els atenencs van enviar a sotmetre'ls a l'almirall [[Clípides]] i al general [[Pakes]] o Pàkides; aquest darrer va assetjar [[Mitilene]] a finals d'any. Arquidam, un any més, va envair l'Àtica mentre [[Demòstenes]] i [[Nícies]] van atacar [[Lacònia]] i van interceptar a la flota espartana que anava cap a l'Àtica: A Platees els assetjats van poder sortir de la ciutat i arribar a Atenes, quedant a la ciutat només 200 defensors.
Línia 70:
== Guerra de Decelia ==
{{Principal|Guerra de Decelia}}
El [[412 aC]] el rei de [[Pèrsia]] va demanar el tribut a les ciutats de Jònia, que s'havien quedat sense la protecció atenenca; [[Milet]], [[Quios]], [[Eritrea de Jònia]], [[Cnidos]], [[Rodes (ciutat)|Rodes]] i altres es van declarar per Esparta; [[Clazòmenes]], [[Lesbos]], [[Samos]] i [[Halicarnàs]] van romandre lleials a Atenes. Esparta i Pèrsia van negociar una aliança dirigida essencialment contra Atenes. Aquesta aliança havia estat beneïda per Alcibíades, el líder atenenc exiliat a Esparta i auspiciada pel sàtrapa de [[Satrapia de Lídia|Lídia]] [[Tisafernes]].
El [[411 aC]] l'oligarquia atenenca dirigida per Antífont de Rammunte comença a manifestar-se. Alcibíades intenta que l'aliança perso-espartana no sigui massa perjudicial per Atenes i actua equilibradament, sense que Atenes sigui aniquilada, i afavoreix a Antífont al que aconsella un tractat amb Pèrsia, i a aquesta li aconsella que no doni tot el poder a Esparta. Però Tisafernes no vol entrar en aquest joc i pel contrari afavoreix a Esparta i l'ajuda en la construcció d'una flota capaç de fer front a l'atenenca. Un cop d'estat a Atenes, dirigit per l'almirall [[Pisandre d'Acarnes]], imposa un canvi constitucional que porta al poder als oligarques (però no permetia el retorn d'Alcibíades a Atenes); el consell dels cinc-cents queda dissolt i únicament 5000 ciutadans resten amb drets polítics (maig). L'autoritat màxima passa al consell dels quatre-cents. També a Samos escata una revolució oligàrquica, però la major part de la flota atenenca, que era a l'illa, desaprova el moviment de Pisandre, i imposa com a estrateg a Alcibíades al que crida a tornar, i al que els caps de la flota, [[Trasibul d'Atenes|Trasibul]] i [[Tràsil d'Atenes|Tràsil]] entreguen el poder. Alcibíades, com a represàlia contra els oligarques que no l'havien cridat al poder, va demanar la deposició del consell dels quatre-cents i el restabliment de la constitució de [[Clistenes]], reformada; un dels caps oligàrquics, Frínicos, fou assassinat a Atenes. Els espartans mentre, sota la direcció del general Decílides, van ocupar [[Abidos]] i [[Lampsacos]]. Alcibíades va marxar amb la flota cap al nord on va derrotar a la flota espartana a [[Sestos]] (tardor) i després a Abidos, ocupant aquesta ciutat; mentre Alcibíades arribava els espartans havien ocupat l'[[Helespont]] i l'illa de [[Tasos]]; el general espartà Agesàndries, amb 42 vaixells, va derrotar a l'atenenc Timòcares, al [[golf d'Eubea]], i van ocupar [[Erètria]], i llavors l'illa es va sollevar contra Atenes. Els atenencs van tornar al Peloponès i van ocupar Citera i el port de Pilos.
Línia 93:
{{Referències}}
==Vegeu
[[Llista de batalles de la guerra del Peloponès]] {{ORDENA:Guerra Del Pelopones}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||