Segesta (Sicília): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Segesta |
Disambiguated: Rodes → Illa de Rodes, Gai Duili → Gai Duili (cònsol), Agàtocles → Agàtocles de Siracusa per la quinzena de la qualitat |
||
Línia 7:
Segesta (''Egesta'') era una de les ciutats essencials del poble Elimi, una de les tres poblacions indígenes de Sicília. Les altres ciutats importants eren [[Eryx]] i [[Entella]]. Entre les tradicions dels grecs deien que havia estat fundada per fugitius de [[Troia]] i una altra història deia que havia estat fundada pels focis.
[[Tucídides]] esmenta els habitants com a bàrbars i se sap que no eren sicanis ni hi havia pas una colònia grega. La població de Segesta s'anava barrejant entre els Elimis i els grecs [[jonis]], encara que cada vegada agafava més força l'helenització amb característiques externes de vida grega. Segesta estava en conflicte permanent amb ''Selinus'' ([[Selinunte]] modern), que probablement intentava assegurar-se un port a la [[mar Tirrena]]. El primera batalla va ser entre [[580 aC|580]]-[[576 aC]], i una altra vegada el [[454 aC]], però més tard el conflicte tindria repercussions per a tot Sicília. La primera notícia històrica és un conflicte amb [[Selinunt]] el [[580 aC]], en què va obtenir la victòria gràcies als serveis d'emigrants de [[Illa de Rodes|Rodes]] i de [[Cnidos]] dirigits per Penpatlos. [[Diodor de Sicília]] esmenta el [[454 aC]] una guerra amb [[Lilibea]] per la regió del riu Mazaros, però això és impossible, ja que Lilibea encara no existia, i probablement, doncs, la lluita fou un altre cop amb Selinunt.
A la primera expedició atenenca sota [[Laques]] ([[426 aC]]) Segesta es va aliar a Atenes però això no li va reportar cap avantatge. No gaire més tard la guerra amb Selinunt va tornar a esclatar, i Selinunt es va aliar amb [[Siracusa]] i va assetjar Segesta per mar i terra; la ciutat va demanar ajut a [[Agrigent]], a [[Cartago]] i a [[Atenes]]; aquesta darrera va acceptar enviar una flota ([[416 aC]]) atrets per la riquesa de la ciutat, ostentada davant dels atenencs, però força fictícia. [[Nícies]] va proposar atacar directament a Selinunt i sotmetre la ciutat però els atenencs van optar finalment per [[Setge de Siracusa (413 aC)|atacar a Siracusa]], i el conflicte entre Segesta i Selinunt va passar a segon terme. A l'estiu del [[415 aC]] la flota atenenca, va prendre la ciutat de Hyccara prop de Segesta i va arribar a la ciutat. La derrota final dels atenencs va deixar als segestans exposats als atacs de Selinunt, i van haver de demanar altre cop l'ajut de Cartago que va decidir ajudar la ciutat i va enviar una flota que amb 5000 africans i 800 mercenaris fou suficient per obtenir la victòria ([[410 aC]]).
Línia 15:
La ciutat no torna a ser esmentada fins a temps d'[[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]]. A la tornada d'aquest d'Àfrica ([[307 aC]]) va desembarcar a Segesta i fou rebut com amic i aliat, però de sobte el tirà es va girar en contra i va matar a tots els ciutadans mascles (uns deu mil), saquejant la ciutat i venent a les dones i nens com esclaus. La ciutat fou rebatejada Dicaèpolis i donada com a residencia per als desertors i fugitius que s'havien passat al seu bàndol.
Un temps després la ciutat va recuperar el seu nom i es va recuperar parcialment, i tornava a ser ciutat independent. Així és esmentada el [[276 aC]] quan va fer costat a [[Pirros]]. A la sortida d'aquest fou dominada pels cartaginesos i saquejada un altre cop (segons diu [[Ciceró]]). Va restar possessió cartaginesa fins a la [[Primera Guerra Púnica]]; el primer any de la guerra ([[264 aC]]) fou atacada pel cònsol [[Appi Claudi Caudex]] sense èxit però una mica després la ciutat va matar a la guarnició cartaginesa i es va declarar aliada de Roma. Els cartaginesos la van assetjar i estava a punt de rendir-se quan una força dirigida per [[Gai Duili (cònsol)|Gai Duili]], que havia obtingut una victòria naval a la [[Batalla de Miles (260 aC)|batalla de Miles]], la va alliberar ([[260 aC]]).
La ciutat fou molt ben tractada per Roma per ser la seva primera aliada a l'illa i per la mítica descendència troiana dels seus habitants. Fou declarada ciutat lliure i immune (''foedere immunes ac liberi''). Després de la destrucció de Cartago a la [[tercera guerra púnica]], Escipió l'Africà va retornar a la ciutat l'estàtua de Diana que els cartaginesos s'havien emportat el [[273 aC]].
Línia 31:
Des del cim hi ha una vista esplèndida sobre la vall mirant el Golf de Castellamare. La ciutat controlava unes quantes vies preferents entre la costa al nord i l'interior.
Se'n sap molt poc sobre el plànol urbà. La fotografia aèria indica un plànol urbà regular, construït en part en terrasses per vèncer el terreny que s'inclina de forma natural. Les restes actuals podrien obeir a la reconstrucció després de la destrucció de la ciutat per [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]].
Un riu de la rodalia (a uns 7 km a l'est) avui anomenat [[Fiume di San Bartolomeo]], és probablement el riu [[Crimisus]] o [[Crimisos]], on [[Timoleó]] va derrotar els cartaginesos, Unes antigues aigües termals (''Aquae Segestanae'') corresponen a la moderna [[Calametti]].
| |||