Diferència entre revisions de la pàgina «Alexandre Millerand»

m
cap resum d'edició
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
m
{{Infotaula President |a (Per a mostrar la plantilla en femení)
| nom = Alexandre Millerand
|nationality =
|image= Alexandre Millerand, 12e président de la République française.jpg
|order= [[Primer Ministre de França]]
|birth_place= [[París]], [[França]]
|dead=
|death_date= [[7{{Data d'abril]]defunció dei [[edat|1943]]|4|7|1859|2|10}}
| death_place = [[VersaillesVersalles]], [[França]]
|spouse =
|party= ''Parti Socialiste de France'' - [[PSF]]
|vicepresident=
|profession= [[advocat]] i polític
'''Alexandre Millerand''' ([[París]], [[10 de febrer]], [[1859]] - [[Versalles]], [[7 d'abril]], [[1943]]) fou un polític [[socialisme|socialista]] [[França|francès]]. Fou [[President de la República francesa]] del [[23 de setembre]] del [[1920]] a l'[[11 de juny]] del [[1924]] i [[Primer Ministre de França]] del [[20 de gener]] al [[23 de setembre]] de [[1920]].
 
Estudià dret, i es va fer famós amb [[Jean Henri Georges Laguerre|Georges Laguerre]], per defensar [[Ernest Roche]] i [[Duc-Quercy]], els instigadors de la [[vaga]] de [[Decazeville]] el 1883; va ocupar el lloc de Laguerre en el diari de [[Georges Clemenceau]], ''La Justice''. Fou escollit diputat pel [[departament del [[París|Sena]] el 1885 com a radical-socialista. Amb MM. Clemenceau i [[Camille Pelletan]] fou àrbitre en la vaga de [[Carmaux]] (1892). Fou un dels portaveus a la cambra en matèria de legislació social, i la seva influència va créixer després que molts polítics restessin desacreditats per l'[[escàndol de Panamà]].
 
Fou el cap de l'ala esquerra socialista, que arribà a tenir 60 diputats i editava el diari ''La Petite République''. El seu programa proposava la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i l'associació internacional dels treballadors, però quan el juny del 1899 entrà a formar part del govern de "defensa republicana" de [[Pierre Marie René Ernest Waldeck-Rousseau|Waldeck-Rousseau]] com a ministre de comerç, es limità a practicar reformes en marina mercant, del comerç i l'educació tècnica, del sistema postal, i la millora de les condicions del treball. Per a això va crear un departament separat, la ''Direction du Travail'', i les oficines de pensions i assegurances assoliren el ranglerang de "''direction.''".
 
Tot i que va fer nombroses concessions a l'esquerra, com l'entrada de coneguts sindicalistes al Consell Suprem de Treball, organitzar comitès d'empresa i donar instruccions als inspectors de treball que es posessin en contacte amb les seccions sindicals, l'aprovació de lleis de protecció a la classe treballadora i d'una llei per a pensions als ancians (1905), fou desautoritzat per [[Rosa Luxemburg]] i [[Jules Guesde]]. La seva influència en el partit va minvar i el 1903 en fou expulsat.
 
Es continuà movent-se cap a la dreta i el 1920 fou nomenat primer ministre pel president [[Paul Deschanel]], i quan aquest va dimitir per motius de salut, fou escollit president com a candidat de compromís entre l'anomenat ''Bloc nacional'' i el ''bloc d'esquerres''. Nomenà primer ministre [[Georges Leygues]], que tenia força experiència política però poca ambició, cosa que permeté al President enfortir els seus poders executius. Com que ambdúesambdues cambres se li ressistienresistien, es va veure obligat a nomenar primer ministre [[Aristide Briand]], candidat acceptat tant per l'esquerra com per la dreta. Tanmateix, Millerand l'obligà a dimitir al cap d'un any, i nomenà al conservador republicà [[Raymond Poincaré]].
 
Aleshores fou acusat d'afavorir als conservadors en contra de la tradicional neutralitat dels presidents francesos. El 14 de juliol del 1922, escapà d'un intent d'assassinat del jove anarquista francès Gustave Bouvet. Dos anys més tard va dimitir en veure que creixia el conflicte entre la cambra electa i el president, sobretot després de la victòria del ''Cartel des Gauches''. [[Gaston Doumergue]], aleshores president del Senat, fou escollit per a substituir-lo.
 
Alexandre Millerand va morir el 1943 i fou enterrat al cementiri de [[Passy]].
 
 
{{Inicia taula}}
 
{{ORDENA:Millerand, Alexandre}}
 
 
[[Categoria:Presidents de França]]
[[Categoria:Primers ministres de França]]
230.965

modificacions