Palau del Te: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} El '''Palau del Te''' (en italià: ''Palazzo del Te'' o ''Palazzo Te'') és un palau als afores de Màntua, Itàlia. És un bon exemp...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
El '''Palau del Te''' (en [[italià]]: ''Palazzo del Te'' o ''Palazzo Te'') és un palau als afores de [[Màntua]], [[Itàlia]]. És un bon exemple del [[manierisme]] en l'[[arquitectura]], l'obra mestra reconeguda de [[Giulio Romano]]. El nom oficial, i de lluny el nom més comú a Italià, és ''Palazzo Te'', però això pot ser un ús relativament recent; [[Giorgio Vasari]] l'ho anomena ''Palazzo del T'' (pronunciat «Te»).
Part del palau allotja actualment el Museu Civico del Palazzo Te, llegat per Arnoldo Mondadori. Conté una col·lecció d'[[art mesopotàmic]]. Des de 1990, és el «Centre Internacional d'Art i Cultura de Palazzo Te», que organitza exposicions d'art antiga i moderna i d'arquitectura.
==
El Palau del Te és un edifici de planta quadrada, construït entre el 1524 i el 1534 per a [[Frederic II Gonzaga]], [[ducat de Màntua| marquès de Màntua]]. Va decidir el 1524 construir un palau d'esbarjo, El lloc escollit van ser les estables de la família a
L'[[arquitecte]] al qual es va encomanar va ser [[Giulio Romano]], un alumne de [[Rafael Sanzio|Rafael]]. Giulio Romano, ex ajudant de Rafael, havia arribat a Màntua després del [[Saqueig de Roma (1527)]], que havia trastornat l'economia de la mencionada ciutat així com l'activitat de tots els seus artistes. A Màntua va tenir feina durant dues dècades, i va morir abans d'ocupar
El palau va ser pensat per a esbarjo diari i festes, sense dormitoris ni totes les altres dependències per a un ús com a habitatge. Una vegada decorades i moblades per complementar la cort ducal de la [[Casa de Gonzaga |família Gonzaga]], van rebre la visita de moltes de les més il·lustres figures de l'època. Entre elles va estar l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], qui, quan el va visitar el 1530, va elevar al seu hoste, Frederic II Gonzaga de marquès a [[ducat de Màntua|duc de Màntua]]. ▼
L'estructura del palau es va erigir en el termini de divuit mesos. És bàsicament una casa quadrada erigida al voltant d'un pati en forma de [[claustre]]. Un jardí formal complementava la casa. Aquest es trobava envoltat per un exterior en forma de columnata acabada en forma semicircular coneguda com «Esedra». ▼
El Palazzo Tè va resultar molt danyat en els segles XVII i XVIII i va perdre part de les seves decoracions. El 1630 Màntua i el palau van ser saquejats per les forces invasores i la població va caure víctima d'una de les pitjors plagues de la [[pesta negra]]. El palau va ser saquejat de dalt a baix i va romandre com una petxina buida: nimfes, déus, deesses i gegants van romandre en les parets de les habitacions buides. S'ha recuperat, en temps recents, com a [[museu]] i galeria d'exposicions. ▼
Com la [[Vila Farnesina]] a [[Roma]], la ubicació suburbana permetia una barreja d'arquitectura de Palau i de Vil·la. Les quatre façanes exteriors tenen [[pilastra|pilastres]] planes contra parets de caràcter rústic, les finestres indiquen que la planta noble és la baixa, amb una planta secundària per sobre. La façana oriental diferia de les altres tres per tenir motius [[Andrea Palladio|paladians]] en la seves pilastres i una [[lògia]] oberta i en el seu centre un arc que dòna al pati. Les façanes no són tan simètriques com semblen, i els espais entre les columnes són irregulars. El centre de les façanes septentrional i meridional estan recorregudes per arcs en dues plantes sense [[pòrtic]] ni [[frontó (arquitectura)|frontó]], simplement un camí cobert que portava l'interior del pati. ▼
Els [[terratrèmol]]s en [[Emília (regió)|Emília]] de l'any 2012 van causar danys en algunes sales del palau dels Gonzaga.<ref>{{ref web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2012-05-29/danni-palazzo-mantova-basilica-185128.shtml?uuid=AbkQVLkF|títol= Danni a palazzo Te a Mantua|llengua=italià|editor= Italia&Mondo|consulta= 23 de desembre de 2014}}</ref>
Poques finestres donen al pati interior; les parets amb columnes estan decorades per tots els costats amb profunds nínxols i finestres cegues, i les superfícies intermèdies estan esquitxades amb ''spezzato'' -escaiola trencada i amb taques- que dóna vida i profunditat a les superfícies. ▼
Tan bon punt va estar acabada l'estructura de l'edifici, durant deu anys un equip de guixaires, tallistes i pintors de [[pintura al fresc|frescs]] van treballar, fins que cap superfície de les galeries i els salons van quedar sense decorar. Sota la direcció de Giulio Romano van treballar pintors decoratius locals com Benedetto Pagni i Rinaldo Mantovano. Aquests frescs romanen actualment i són el tret més destacat del palau. Els temes van des dels banquets de l'Olimp en la ''Sala di Psiche'' i els estilitzats cavalls de la ''Sala dei Cavalli'' als més inusuals de tots - egants i grotescs causant el caos, fúria i ruïna prop de les parets de la ''Sala dei Giganti''. ▼
== Descripció ==
▲El palau va ser pensat per a esbarjo diari i festes, sense dormitoris ni totes les altres dependències per a un ús com a habitatge. Una vegada decorades i moblades per complementar la cort ducal de la [[Casa de Gonzaga |família Gonzaga]], van rebre la visita de moltes de les més il·lustres figures de l'època. Entre elles va estar l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], qui, quan el va visitar el 1530, va elevar al seu hoste, Frederic II Gonzaga de marquès a [[ducat de Màntua|duc de Màntua]].
▲L'estructura del palau es va erigir en el termini de divuit mesos. És bàsicament una casa quadrada erigida al voltant d'un pati en forma de [[claustre]]. Un jardí formal complementava la casa. Aquest es trobava envoltat per un exterior en forma de [[columnata]] acabada en forma semicircular coneguda com «Esedra».
▲Com la [[Vila Farnesina]] a [[Roma]], la ubicació suburbana permetia una barreja d'arquitectura de Palau i de Vil·la. Les quatre façanes exteriors tenen [[pilastra|pilastres]] planes contra parets de caràcter rústic, les finestres indiquen que la planta noble és la baixa, amb una planta secundària per sobre. La façana oriental diferia de les altres tres per tenir motius [[Andrea Palladio|paladians]] en la seves pilastres i una [[lògia]] oberta i en el seu centre un arc que dòna al pati. Les façanes no són tan simètriques com semblen, i els espais entre les columnes són irregulars. El centre de les façanes septentrional i meridional estan recorregudes per arcs en dues plantes sense [[pòrtic]] ni [[frontó (arquitectura)|frontó]], simplement un camí cobert que portava l'interior del pati.
Amb destinació a aquest palau, es van encarregar al pintor [[Correggio]] quatre importants quadres: ''Júpiter i Io'', ''El rapte de Ganímedes'', ''Leda amb el cigne'' i ''Dànae'', encara que aviat van ser regalats a l'emperador Carles V. Per qüestions de moralitat, els reis espanyols es van desprendre d'ells i es conserven actualment a diferents museus: [[Galeria Borghese]] de [[Roma]], [[Staatliche Museen]] de [[Berlín]] i [[Museu d'Història de l'Art de Viena]]. ▼
▲Poques finestres donen al pati interior; les parets amb [[columna (arquitectura)|columnes]] estan decorades per tots els costats amb
Una de les parts més evocadores de l'èpica perduda del palau és el ''Casino della Grotta'', una petita sèrie [de cambres organitzades al voltant d'una gruta i ''loggetta'' (balconada coberta) a on, en la seva època, els cortesans es banyaven en la petita cascada que esquitxava sobre els còdols i les petxines incrustades en el terra i les parets. ▼
▲Tan bon punt va estar acabada l'estructura de l'edifici, durant deu anys un equip de guixaires, tallistes i pintors de [[pintura al fresc|frescs]] van treballar, fins que cap superfície de les galeries i els salons van quedar sense decorar. Sota la direcció de Giulio Romano van treballar pintors decoratius locals com Benedetto Pagni i Rinaldo Mantovano. Aquests frescs romanen actualment i són el tret més destacat del palau. Els temes van des dels banquets de l'[[Olimp]] en la ''Sala di Psiche'', i els estilitzats cavalls de la ''Sala dei Cavalli'' <ref>{{ref web|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=67&Itemid=231|títol=Camera di Amorer i Psiche|llengua=italiaà|consulta= 23 de desembre de 2014}}</ref>als més inusuals de tots
▲El Palazzo Tè va resultar molt danyat en els segles XVII i XVIII i va perdre part de les seves decoracions. El 1630 Màntua i el palau van ser saquejats per les forces invasores i la població va caure víctima d'una de les pitjors plagues de la [[pesta negra]]. El palau va ser saquejat de dalt a baix i va romandre com una petxina buida: nimfes, déus, deesses i gegants van romandre en les parets de les habitacions buides. S'ha recuperat, en temps recents, com a [[museu]] i galeria d'exposicions.
▲Amb destinació a aquest palau, es van encarregar al pintor [[Correggio]] quatre importants quadres: ''Júpiter i Io'', ''El rapte de Ganímedes'', ''Leda amb el cigne'' i ''Dànae'', encara que aviat van ser regalats a l'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]]. Per qüestions de moralitat, els reis espanyols es van desprendre d'ells i es conserven actualment a diferents museus: [[Galeria Borghese]] de [[Roma]], [[Staatliche Museen]] de [[Berlín]] i [[Museu d'Història de l'Art de Viena]].
▲Una de les parts més evocadores de l'èpica perduda del palau és el ''Casino della Grotta''- construït a partir del 1595 i acabat entre el 1612 i 1626-, una petita sèrie
Sembla que l'edifici va ser pintat, originàriament, també a l'exterior, però els colors han desaparegut i tan sols continuen estant els frescs executats pel mateix Giulio Romano i molts dels seus col·laboradors a l'interior. A més a més dels frescs de les parets el Palau estava decorat amb cortines i aplicacions de cuir daurat i platejat, les portes de fusta tallades i amb bronzes i les xemeneies fetes de marbres nobles.
== Referències ==
{{referències}}
*{{ref web|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=91&Itemid=216|títol=Sito ufficiale di Palazzo Te|consulta=23 de desembre de 2014|llengua=italià}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Palazzo Te (Mantua)}}
| |||