Editorial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ofici amb varis formats e -> ofici amb diversos formats e
m Disambiguated: imatgeimatge (arts visuals); Unlinked: Composició using Dab solver
Línia 1:
{{polisèmia|Editorial (desambiguació)}}
Una '''editorial''' és una [[empresa]] que reprodueix i distribueix [[text|texts]]s i altres [[document]]s ([[dibuix]]os, [[imatge (arts visuals)|imatge]]s, fulls de música), principalment per tècniques d'[[impremta]] o de difusió per suports electrònics.<ref>{{GDLC|0048248}}</ref> amb un cert [[tiratge]], des d'unes desenes per a llibres d'art fins a centenars de milers per a [[Diari (premsa)|diaris]] o llibres d'èxit i segons la importància numèrica d'una comunitat lingüística.
 
==Origen de la professió==
Línia 11:
El [[llibre electrònic]] és la fi provisional dels canvis al mester de l'editor. Per publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempre onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'estructura de qualsevol publicació impresa.»<ref>Fèlix Badia, ''ibídem''</ref> També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant.<ref>Manel Sanromà, [http://www.congresdellibreters.cat/2012/03/21/manel-sanroma-el-llibre-de-paper-no-desapareixera-ni-daqui-deu-anys-ni-daqui-100/ «Manel Sanromà: “El llibre de paper no desapareixerà ni d'aquí deu anys ni d'aquí cent”»], ''Congrés de Llibreters en Llengua Catalana'', 21 de març de 2012</ref> Altres prediuen la desaparició del format paper.<ref>Javier Celaya, [http://revista.consumer.es/web/es/20120701/pdf/entrevista-2.pdf «"El llibre de paper perdrà el seu pes rellevant en la societat"»], ''Eroski Consumer'', s.d. [consulta el 27 de setembre de 2012]</ref> També el mester de llibreter és en plena evolució per la venta per Internet, l'edició a petició (''print on demand'') o les impremtes instantànies que imprimeixen i [[Enquadernació|enquadernen]] automàticament davant el client.
 
L'adveniment de les tècniques digitals de tipografia i d'impressió canvia el paper econòmic de l'editor. Antigament, la fabricació de la plana per a imprimir (plom o més tard [[òfset]]) era una inversió que immobilitzava un [[Capital (economia)|capital]] considerable. Al cas de reimpressió s'havia de recomençar l'operació costosa de [[composició]] tota l'operació. Doncs un tiratge massa petit en cas d'èxit era un risc econòmic, tal com un tiratge massa llarg en cas de fracàs. La decisió d'acceptar una obra, de [[ficció]] o de [[no-ficció]] i d'estimar el tiratge depenia fort del talent i la intuïció de l'editor. La [[fotocomposició]], més fàcil per a reproduir va començar a reduir el risc: el compositor només havia de mecanografiar una vegada el manuscrit. Avui, els autors presenten el seu text en format digital, el que redueix les operacions industrials i el cost per a fer-lo apte a la impressió, tot i en tiratges limitats. Junt amb la professió, el cost de mecanografia va desaparèixer.
 
Si antigament l'editorial era un mitjancer quasi indispensable a l'autor<ref>Li quedava nomes l'alternativa costosa de la auto-edició.</ref> per tal de poder reproduir i distribuir la seva obra, la desmaterialització de la informació permet a un autor de dirigir-se directament als seus clients o lectors, eventualment amb l'ajuda d'un portal de venda: mai no li quedarà un estoc costós d'invenuts. La mateixa evolució, en un estadi avançat, s'observa al cas de les editorials de música. L'editorial pot quedar útil pel seu professionalisme de promoció, de màrqueting i de venda, tècniques que els escriptors o artistes no sempre dominen.
Línia 19:
 
==Referències==
== References ==
<references />
 
{{Referències|2}}