Alfabet rúnic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç) |
Disambiguated: Odin → Odin (déu) (2) using Dab solver |
||
Línia 50:
== Orígens ==
El nom que es dóna als signes d'aquests alfabets és el de ''runa'', a diferència de lletra del llatí i grec, com apareix enregistrat ja en un bastó tallat alemany del [[segle VI]] i també, possiblement com a ''runo'', a la [[pedra Einang]] ([[segle IV]]). Aquest nom procedeix del femení germànic de tema en -'''ō''' *'''rūnō''', de l'arrel ''rūn-'': gòtic ''rūna''<ref>Aquest mot traduiex el grec '''τὸ μυστήριον''' “secret; misteri” en els següents passatges: Luc 8:10=τὰ μυστήρια; Marc 4:11=τὸ μυστήριον; Romans 11:25=τὸ μυστήριον τοῦτο; 1 Corintis 13:2=τὰ μυστήρια πάντα; 1 Corintis 15:51=μυστήριον Efesis 1:9=τὸ μυστήριον; Efesis 3:3=τὸ μυστήριον; Efesis 3:4=ἐν τῷ μυστηρίῳ; Efesis 3:9=τοῦ μυστηρίου; Efesis 6:19=τὸ μυστήριον; Colossencs 1:26=τὸ μυστήριον τὸ ἀποκεκρυμμένον; Colossencs 4:3=τὸ μυστήριον; 1 Timoteu 3:9=τὸ μυστήριον; 1 Timoteu 3:16=τὸ τῆς εὐσεβείας μυστήριον.<
Les runes començaren a ser usades pels pobles germànics el [[segle I]] o [[segle II|II]]. La [[inscripcions rúniques|inscripció rúnica]] més antiga data d'aproximadament el [[160]] i es troba en una pinta trobada al pantà de Vimose, a l'[[illa]] de [[Fiònia]], en ella es llegeix ''harha'' (pinta). Un altre candidat disputat a ésser la més antiga és la inscripció del segle I de la [[fíbula de Meldorf]]. Aquest període pot correspondre's amb les últimes fases lingüístiques de l'idioma [[protogermànic]] o germànic comú, que evolucionava a dialectes no clarament separats encara en les seves tres vessants en els següents segles: les [[llengües germàniques septentrionals]], [[llengües germàniques occidentals]] i [[llengües germàniques orientals]].
Línia 79:
|}
En el ''rúnatal'', una de les parts dels [[Hávamál]], s'explica que les runes no foren creades -tenen el que se'n diu una ‘preexistència’ telúrica- sinó arrancades de la terra pel déu [[Odin (déu)|Odin]], i les estrofes 138 i 139 dels [[Hávamál]] descriuen com Odin va arreplegar des del subsòl les runes a través del seu propi sacrifici. El text (en norrè occidental antic i la seva traducció al català) és com segueix:
{|
Línia 88:
<br />''siálfr siálfom mér,''
<br />''á þeim meiði, er mangi veit,''
<br />''hvers hann af rótom renn.''
''Við hleifi mic sældo né við hornigi,''
Línia 119:
{|
|
:35. Upp óx þar 	
: lind nam at scelfa, 	
: álm at beygia, 	
: flein at fleygia, 	
: hestom ríða, 	
: sverðom bregða, 	
|
:35. En Iarl allà va créixer, a les sales de la llar:
Línia 137:
{|
|
:36. Kom þar ór runni<ref>Segons la versió: '''at ranni''' ‘va arribar al casal’.</ref> 	
: Rígr gangandi, 	
: sitt gaf heiti, 	
: þann bað hann eignaz 	
: óðalvǫllo, 	
|
:36. Del bosc arribà caminant en Rígr,
Línia 153:
En sentit estricte, l'estrofa 36 de la [[Rígsþula]] únicament ens conta que quan en Iarl arribà a l'edat de començar a emprar les armes i exercir altres habilitats pròpies dels nobles, en Rígr tornà “del bosc”, i, havent reconegut en Iarl com a fill seu, li ensenyà les runes. El [[1555]], l'exiliat arquebisbe suec [[Olaus Magnus]]<ref>Que seria convertit per Lovecraft en el mític redescobridor i traductor del [[Necronomicon]]</ref> enregistrà una traducció sobre un home anomenat Kettil Runske que havia robat tres bastons rúnics d'[[Odin (déu)|Odin]] i après així les [[runa|runes]] i llur màgia.
== Vegeu també ==
| |||