Juno: diferència entre les revisions

Un altre apel·latiu que rebia la deessa era el nom ''Covella'', per expressar la seva funció com intercessora amb les activitats relacionades amb la lluna, inclosa la menstruació de les dones, i d'aquí la seva invocació amb tota mena de començaments. Els ''calenda''(primer dia) de cada mes estava dedicat a Juno. A la localitat de ''Laurentum'' era coneguda com ''Kalendaris Iuno'' (Juno de les calenda).<ref>[[Macrobi (gramàtic)|MacrobiusMacrobi]], ''Saturnalia'', I 15, 18; [[Marc Terenci Varró|Varró]], ''Lingua Latina'', V 69</ref> A Roma també era invocada cada començament de mes pel ''pontifex minor'' al lloc conegut com ''Curia Calabra''<ref group="nota">La ''Curia Calabra'' era un temple emprat a l'antiga Roma per a l'observació de la lluna nova. Tot i que el seu emplaçament és desconegut, devia ser una mena de lloc envoltat de murs però sense sostre, situat al davant de la cabana de l'augur (auguraculum), probablement al sud oest de l'àrea capitolina, dins el recinte del temple de [[Temple de Júpiter Capitolí|Júpiter]]. [[Servi Maure Honorat|Servius]] va identificar la Curia Calabra com la ''Casa Romuli'' situada al mateix turó,(Servius, ''Anotacions sobre l'[[Eneida]]'', 8. 654) però Macrobi donava a entendre que era una construcció adjacent a la Casa Romuli.( Macrobi, ''Saturnalia'' 1.15.10, 19)</ref> El calendari primitiu dels romans era de base lunar. Per la ''calenda'', nom del primer dia de cada mes, el pontifex minor anava a la Curia Calabra per observar la desaparició de la lluna (lluna nova). Llavors el ''Rex Sacrificulus''(mestre de cerimònies) i el ''pontifex'' feien un sacrifici invocant a Juno, mentre els ciutadans eren cridats(''in comitia calata'') a observar el ritual. El terme ''calata'' i ''Calabra'' probablement deriven del verb ''calare''(«aplegar», «cridar» ),<ref>[[Marc VarroTerenci Varró]], ''De lingua latina'' 6.27; Macrobius[[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]], ''Saturnalia'' 1.15.10–19</ref> que anunciava la data de la nonae.<ref>Varró VI 27: «sic :"Die te quinti kalo Iuno Covella" o "Septimi die te kalo Iuno Covella"; però el text sembla estar malmès, per tant R. Schilling afegeix: "... dixit quinquies: "Kalo Iuno Covella" aut (o) septies: "Kalo Iuno C." ».</ref> Era el mateix dia que la [[Rex sacrorum|Regina sacrorum]] li sacrificava una truja blanca o un corder. Se la vinculava amb Janus, el déu dels passatges i principis, sovint dit ''Iunonius'' per compartir aquest aspecte amb la deessa Juno.

Hi ha testimonis d'aquest apel·latiu en diferents temples, per exemple a [[Falerii]] i a [[Tibur]]. L'enciclopedista [[Marcià Mineu Fèlix Capel·la|Martianus Capella]] deia que Juno era invocada per tots aquells implicats en una guerra.<ref>Martianus Capella ''De Nuptiis Philologiae et Mercurii'' II 149: «Curitim debent memorare bellantes»</ref> La cacera de la cabra a cops de pedra està descrita en el poema d'Ovidi ''Amores'' III 13, 16. La cerimònia que feien a Falerii segueix una estructura triple molt similar a la de Juno Seispes de Lanuvium.<ref>Cicero[[Ciceró]] ''De Natura Deorum'' I 82</ref>

Estudis etimològics associen l'epítet Cures amb la paraula sabina ''curis'' (llances),<ref>Paulus ex Festo p. 43, 55 L; Servius ''Eneida'' I 8; Plutarc ''Romulus'' 29; Quaestiones Romanae, 87; Ovidi ''Fasti'' II 477</ref> i amb el carro (en llatí ''currus'')<ref>Servius Aen. I8</ref> es relaciona amb l'epítet Quirites. El rei Titus TatiusTaci va fer posar una taula dedicada a Juno a cada curia de la ciutat, fet que va ser comprovat pel mateix dionísDionís d'Halicarnàs.<ref> [[Dionís d'Halicarnàs]], ''AntiquitatesRhōmaikē Romanaearchaiologia'', II 50, 3; Servius[[Servi Aen.Maure Honorat]] "Comentari a l'Eneida" I 17; Paul. ex Fest. s.v. Curiales menses p.56 L.</ref>

S'ha proposat que tant la ciutat de Currium o Curria, com la paraula [[Quirí]] (déu romà), provindrien de la paraula sabina per a referir-se a la llança.<ref>E. Bickel:''"Beiträge zur Römische Religionsgeshichte. I Flamen curialis und Iuno Curitis",ed. Reinische Museum zur Philologie 71, 1916 pàg. 560</ref> La descoberta a Sulmona d'un santuari dedicat a Hercules Curinus dóna suport a la teoria que la relaciona amb la paraula "llança".<ref> E. Paratore-R. Verdière:''"Varron avait raison"'', L'Antiquite Classique 62 I 1973 pàg. 49-63; J. Poucet:''"Recherces sur la legende sabine des origines de Rome"'' pàg.322</ref>Aquesta llança es podria tractar d'una mena de pinta, símbol de la virginitat, que feien servir les núvies el dia del casament i també com a bon auguri.<ref>R. Schilling:'' "Ianus dieu intrducteur, dieu des passages"'' Roman and European Mythologies, ed.University of Chicago Press, 1992; D. P. Harmon:''"Religion in Latin Elegists"'', en ANRW 1986 pàg. 1971</ref><ref>[[Macrobi Macrobius(gramàtic)|Macrobi]] ''Saturnalia'', III 9</ref> Juno Curitis també podria ser l'expressió per invocar una antiga deïtat, que calia nomenar per tal d'accedir a la curiae.<br>

Segons [[Ovidi]]<ref> [[Ovidi]]:''Fasti'', VI 59-62</ref> hi havia cinc ciutats romanes on, des de temps antics, dedicaven un mes de l'any a la deessa Juno, eren: Aricia, Lanuvium, Laurentum, Praeneste, Tibur.

Basanoff considera que cal remuntar-se a l'època dels reis per trobar els seus orígens. Segons aquest autor hauria arribat a Roma procedent de la ciutat sabina anomenada [[Cures]]. A Cures Juno era la deïtat tutelar del cap militar, Titus Tatius, de la mateixa manera que [[Egèria (nimfa)|Egèria]] era la protectora del rei dels romans, [[Numa Pompili|Numa]] (gendre de Tatius).<ref> V. Basanoff, ''·Junon falisque et ses cultes à Rome"'' pàg. 110-141; Ciceró ''De Domo Sua'' 38. 101; V. Basanoff:''" Les dieux des Romains"'' pàg. 151-152; Paulus-Festus s.v. curiales menses pàg. 56 L</ref>

Hi havia una estàtua de Juno representada com una jove el dia del seu casament. Estava feta de marbre blanc procedent de l'illa de [[Paros]] i havia estat en un temple a [[Samos]] durant segles, fins que va ser transportada al santuari de Jupiter Optimus Maximus, al turó del capitoli de Roma. Durant molt de temps els romans la van venerar sota el nom de Juno Regina. No se sap exactament en quin moment, entre el segle I i el IV va ser transportada a la colònia holandesa.<ref>Giovanni Boccaccio:"Famous Women", ppp. 13–14;(versió en anglès de Virginia Brown, Harvard University Press 2001; ISBN 0-674-01130-9)</ref>

A la ciutat de [[Palestrina]] es van trobar diverses estàtues de terracota amb la deessa ''Fortuna Primigenia'' alletant dos nadons : Juno i Júpiter, motiu pel què es va pensar que eren germans.<ref>G. Dumezil:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 71-78, i 96.</ref><ref>[[Ciceró]] ''De natura Deorum'', II 85-86</ref>

El 1882, R. Mowat va publicar que havia trobat una inscripció que deia que Juno era filla de Júpiter<ref group="nota">R. Mowat "Inscription latine sur plaque de bronze acquise à Rome par par M. A. Dutuit" in Mem. de la Soc. nat. des Antiquités de France 5me Ser. 3 43 1882 p. 200: CIL XIV 2863: ORCEVIA NUMERI/ NATIONU CRATIA/ FORTUNA DIOVO FILEA/ PRIMOCENIA/ DONOM DEDI. (Publicat per G. Dumezil en:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 71 segs.)</ref>Dumezil va suggerir que podria tractar-se d'una versió de la deessa vèdica [[Aditi]], seguint la teoria que la majoria dels europeus tenen una procedència indú.<ref>Ṛg-Veda X 72, 4-5; G. Dumezil:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 311-312</ref>

[[Janus (mitologia)|Janus]], com a guardià de les portes que connecten el cel i la terra, té relació amb Juno, protectora de tots els inicis, invocava cada dia primer de mes. En el ritu de la lluna nova se'ls esmentava junts.<ref>Schilling pàg. 116; Paulus p. 49</ref>El ''Tigillum Sororium'' era un ritual sagrat de la família [[Gens Horàcia|Horatia]] que amb el temps va passar a fer-se'n càrrec l'estat.<ref>Livy[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" I 26, 13</ref> En aquest culte ''Janus Curiatius'' estava associat a ''Juno Sororia''. Cadascun d'ells tenia un altar, l'un de cara l'altre, al passeig darrere el ''Tigillum Sororium''. Es tractava d'una construcció molt senzilla, només una obertura entre dos pilars. Era una cerimònia de purificació per expiar els pecats de Publius Horatius per haver matat la seva germana, en no acceptar el seu matrimoni amb un home de la família dels Curiacis.<ref>G. Dumézil:''"Les Horaces et les Curiaces"'', Paris 1942</ref>M.Renard va suggerir que potser en un principi Jano era el marit de Juno, però més endavant es va confondre amb Júpiter, per fer aquesta hipòtesi es va basar en els epítets compartits per tots dos, tema ja esmentat per Ovidi.<ref>Ovidi ''Metamorfosis'' XIV 778-804;Capdeville "Les epithets cultelles de Janus" pàg. 428</ref>

La relació entre la Uni dels etruscs i la Astarte dels fenicis va ser descoberta en unes excavacions el 1964, on van aparèixer les [[Làmines de Pyrgi]]. Els estudiosos havien relacionat des de feia temps la deessa etrusca Uni amb Argive Heras i la seva versió cartaginesa Tanit, identificada pels romans com ''Juno Caelestis''.<ref>[[Marcià Martianus CapellaCapel·la]]: ''Saturni Caelestis Iuno'', en la regió XIV del cel.</ref>[[Agustí d'Hipona]] ja havia afirmat que Juno era nomenada Astarte en el llenguatge dels cartaginesos<ref>[[Agustí d'Hipona]]:'' Quaestiones in Heptateuchum VII 16''</ref>