Obre el menú principal

Canvis

104 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Disambiguated: MarxKarl Marx (7), EngelsFriedrich Engels (2)
Tanmateix, els incisos fets pel mateix Marx sobre el ''mètode de producció asiàtic'' posen en dubte aquest esquema del desenvolupament, ja que es reconeixen especificitats culturals. Això és la causa que gran part dels marxistes actuals considerin que la [[lluita de classes]] (i amb ella la [[història]]) té un final obert; és, en conseqüència, una escletxa dins el [[determinisme històric]] marxista.
 
Tampoc falten els qui consideren impossible que, dins una lògica dialèctica, es pugui arribar a una situació final (la ''fase comunista''), acusant [[Karl Marx|Marx]] de contradictori i de crear mites amb finalitat propagandística.
 
== Marxisme i economia ==
Les tesis econòmiques de Marx es troben a la seva forma més perfeccionada dins la inacabada obra ''[[El Capital]]'', obra magna del marxisme, on s'analitzen els mecanismes econòmics i socials de [[capitalisme]], les seves contradiccions i el seu futur.
 
Per a l'anàlisi econòmica, es basa en la [[teoria del valor-treball]], segons la qual el valor d'una mercaderia és equivalent a la feina que costaria de crear-ne una d'igual. Tot i que aquesta tesi era generalment acceptada a la seva època, l'autèntic terratrèmol polític que va causar l'obra de [[Karl Marx|Marx]] ha propiciat la recerca d'altres interpretacions, fins al punt que ara és considerada una teoria antiquada i el principal error del marxisme.
 
Segons Marx, l'economia capitalista es caracteritza per ser la primera on els diners, en comptes de ser una eina per a aconseguir les mercaderies desitjades, es tornen una finalitat en ells mateixos. És a dir, originàriament el comerç seguia una lògica M-D-M', canviar la mercaderia M per la quantitat D de diners, i utilitzar aquests per comprar la mercaderia M'. Al [[capitalisme]], però, es comença a fer servir l'esquema D-M-D', que significa la compra amb els diners D d'unes mercaderies M, que posteriorment es venen per la quantitat D' de diners, superior a D. La diferència entre D' i D és el que [[Karl Marx|Marx]] anomenà [[plusvàlua]].
 
Però, per tal que es pugui obtenir aquest benefici, no és possible simplement de revendre les mateixes mercaderies que abans s'havien comprat (aquests guanys resulten insostenibles i volàtils, de component especulatiu), sinó que han de sofrir un procés de transformació que incrementi el seu valor. Amb la teoria del valor-treball, això només és possible si hi intervé el treball humà.
Per tant, els capitalistes, per seguir l'esquema D-M-D', han de comprar l'única mercaderia de la qual disposa la [[classe obrera]] el –treball– i aportar aquelles que seran objecte de treball –el capital. D'aquí sorgeix una de les contradiccions del capitalisme, entre [[treball (economia)|treball]] i [[Capital (economia)|capital]], embrió de la seva pròpia destrucció.
 
Durant el procés de producció, el valor de les mercaderies ''de capital'' es transfereix íntegrament al producte final, i s'hi afegeix, a més, el valor de la feina ''socialment necessària'' per realitzar aquesta transformació. Aquesta feina, que els capitalistes "compren", suposa per als treballadors un [[salari]], equivalent a la feina necessària per perpetuar la seva pròpia existència com a classe (és a dir, inclou aliment, educació, descendència, etc.). Això és el que [[Karl Marx|Marx]] anomenà ''[[alienació en el treball]]''.
 
Cada treballador necessita un determinat temps de feina per compensar aquest salari. A partir d'aquest punt comença el ''[[plustreball]]'', que suposa un guany net per al capitalista que coincideix amb la ''[[plusvàlua]]''. Aquest excedent és el que mou el capitalisme i la causa del seu formidable increment de la producció industrial.
 
El concepte anteriorment esmentat, de "socialment necessari", significa el temps mitjà que la societat necessita per obtenir una determinada mercaderia. Aquest terme va ser utilitzat per [[Karl Marx|Marx]] per dos motius: primer, perquè era conscient que el treball innecessari no genera valor; i segon, perquè els capitalistes, per tal d'augmentar la seva taxa de benefici, sovint apliquen avanços tècnics que estalviaven treball. Això suposa que, durant un temps, poden vendre una determinada mercaderia a un preu molt superior al de la feina que per a ells suposa, fins que aquest mètode de producció es generalitza.
 
Però la progressiva substitució de força de treball per maquinària, que permet aquests guanys extraordinaris temporals, té a llarg termini un efecte depressiu sobre el benefici, cosa que ocasiona les crisis cícliques del [[capitalisme]].
En substituir la [[força de treball]] per maquinària, s'incrementa la relació entre el capital que s'ha d'aportar i el benefici que s'obté del [[plustreball]]. Per aquest motiu, cada vegada menys capitalistes es troben en condicions de competir, es concentra la [[Propietat privada|propietat]], i s'augmenta la taxa d'explotació de la [[classe treballadora]] (és a dir, s'augmenten les hores de [[plustreball]]). Aquesta tendència aguditza les [[contradiccions del capitalisme]], i té com a conseqüència inevitable que la [[classe treballadora]] s'aixequi contra la [[Burgesia]], per apropiar-se dels [[mitjans de producció]].
 
Després d'aquesta revolució inevitable, el [[proletariat]] implantaria una dictadura i gestionaria els [[mitjans de producció]] de forma col·lectiva a través d'un [[estat]] proletari. Ni [[Karl Marx|Marx]] ni [[Friedrich Engels|Engels]] concretaren la forma que tendria aquest nou [[sistema econòmic]], cosa que duu a diverses diferències entre els corrents ideològics marxistes.
 
== Revolucions i governs inspirats en el marxisme ==
Després de morir Lenin, [[Ióssif Stalin]] s'havia emparat d'una gran concentració de poder a les seves mans en el si del Partit Comunista i de l'Estat soviètic, el qual es va anar enfortint en detriment dels mateixos [[soviet]]s (ja de per si debilitats durant la fam, la fallida econòmica i les massacres ocasionades per la [[Guerra Civil Russa]]). Fins a la seva mort, nombroses purgues es van viure a l'URSS, sota consignes com ara la "lluita contra el [[trotskisme]]", "els sabotatges", o "els agents del feixisme", en què es va aconseguir desactivar els principals elements crítics del PCUS i la societat soviètica, molts d'ells comunistes, testimonis directes de la Revolució i opositors en major o menor mesura a la deriva burocràtica i la concentració de poders que s'estava generant en si de l'URSS, encarnada en una casta de funcionaris i buròcrates del partit, la divergència d'interessos respecte a la classe treballadora i el perill que comportaven per a la revolució obrera comencen a manifestar-se des de la primera meitat dels anys 20, ja en vida del mateix Lenin. Aquestes purgues només aconsegueixen enfortir el poder de la nova direcció del PCUS, encapçalada ara per [[Stalin]], i aviat s'estendran a les seccions nacionals del [[Komintern]], que, a escala internacional, comença a ser dirigit des del comissariat d'afers exteriors en [[Moscou]].
 
Encara que van dur a terme petites aportacions teòriques al marxisme, Stalin i els seus seguidors es caracteritzen per haver donat cobertura ideològica als seus mètodes i posicionaments tàctics i polítics, encaminats a l'enfortiment del control sobre els mitjans de producció i administració de l'Estat per part de la burocràcia i direcció central del partit, a través de la falsificació o l'adaptació dels principis ideològics del marxisme i del leninisme als seus propis fins. Això derivarà en un sistema de govern i pensament formulat sota el nom de [[marxisme-leninisme]] i la teoria del [[socialisme en un sol país]], també anomenat [[estalinisme]], considerat pels seus crítics [[marxista|marxistes]] com un allunyament o distorsió dels postulats i principis de la tradició [[marxista]] i pensadors com [[Karl Marx|Marx]], [[Friedrich Engels|Engels]] o [[Lenin]]; particularment insistents en aquesta postura són aquells corrents basats en els plantejaments de [[Trotski]] i [[Lenin]] ([[trotskisme]]) i les de l'anomenat [[comunisme d'esquerra]], el [[marxisme llibertari]] o el [[comunisme de consells]], també crítics en aquest sentit amb l'anomenat corrent del [[leninisme]] (i per tant el [[trotskisme]]). Arran de la mort de Stalin, aquesta burocràcia acaba per acaparar el poder i afermar-se en l'anomenada [[nomenklatura]]. Aquesta començarà a mitjà termini un procés de progressiva liberalització de l'economia, que culminarà amb la [[perestroika]].
 
Al final de la [[II Guerra Mundial]] es va produir una expansió, per la via militar, del poder polític de la [[Unió Soviètica]], que es va consolidar mitjançant l'establiment dels anomenats ''[[Estats satèl·lit]]s'' o del [[Pacte de Varsòvia]], en els països de l'Est que van quedar sota la seva zona d'influència després dels [[acords de Ialta]] i de [[Conferència de Potsdam|Postdam]]. Aquests Estats van reproduir estructures polítiques i socials i tipus d'economia i de govern molt similars als de la [[Unió Soviètica]]. Van ser governats mitjançant la formació de Partits Comunistes, enquadrats en la [[Komintern]], i adscrits a les fórmules del [[marxisme-leninisme]] oficial. Alguns dels partits adscrits a la [[Internacional Comunista]] que van arribar a formar-se per si mateixos, van aconseguir a la fi prendre el poder a través d'insurreccions guerrilleres i, en alguns casos, amb bastant suport popular, i establir un estat que seguia el model [[marxista-leninista]] oficial. Aquestes nacions comprenien a la [[Xina]], [[Vietnam]], [[Corea del Nord]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], [[Albània]], [[Etiòpia]], [[Iemen del Sud]], [[Angola]], i altres. Després de la invasió militar per part de [[Vietnam]] de [[Kampuchea Democràtica]], governada pel [[Khmer Roig]], un govern d'estructura similar a aquell serà establert en [[Cambodja]].
3.111

modificacions