Diferència entre revisions de la pàgina «Vivarès»

88 bytes afegits ,  fa 5 anys
m (Corregit: Roine]], a l'any > Roine]], l'any)
Al territori de [[Montpezat]], travessat per una via romana (el [[Camí Reial]]), s'hi trobaren medalles romanes. En molts altres punts han estat descoberts altars votius i columnes miliars que testimonien el desenvolupament de la civilització de l'època romana. Al costat d'aquest monuments ni ha un altre molt interessant, prop de la font de [[Tournes]]. En una roca existeix una resta d'escultura grollera consagrada al culte de [[Mitra (mitologia) |Mitra]]; és un testimoni de la veneració a les divinitats orientals pel paganisme agonitzant.
 
El cristianisme fou predicat a l'antiga [[Hèlvia]] per [[Andèol del Vivarès|Andèol]], deixeble de sant [[Policarp d'Esmirna]], que anà a la Gàl·lia junt amb els futurs sants [[Potí de Lió|Potí]] i [[Ireneu de Lió]]. Sofrí martiri en temps de l'emperador [[Sever II|Sever]], tres segles després de Crist. en el municipi de [[Bergoïata]] o Bergoïates, territori de [[Bourg-Saint-Andéol]]. La tradició va crear una llegenda segons la qual llurs predicacions foren continuades per altres deixebles d'Ireneu: [[Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença]], que moririen màrtirs. En l'època de les invasions el país dels helvis experimentà cruels devastacions per part dels vàndals, alans i gots. El [[405]] l'antiga ciutat d'Alba quedà totalment destruïda. Des de llavors ''Vivarium'' ([[Viviers]]), que donaria més endavant llur nom al país, constituí l'eixamplament de la plaça d'Alba, a la qual serví de port. Viviers en el segle V, fou seu dels bisbes i, donat el seu floriment, i hagué necessitat, per guardar-la, de fortificar les altures que dominen el Roine.
 
El Vivarès va caure en poder del [[visigots]] vers l'any [[475]], en temps d'[[Euric]]. Aquest foren substituïts pels burgundis i més tard pels francs de [[Clodoveu I]]. El país restà molt de temps incorporat al regne d'[[Austràsia]], tornant a la unitat galo-franca amb la dinastia dels [[Dinastia Carolíngia|carolingis]], no sense haver sofert abans noves devastacions per part dels sarraïns i incursions del vencedor d'aquells, [[Carles Martel]]. En temps de [[Carlemany]] es formà el ''Comitatus Vivariensis'', primer indici del comtat de Viviers. Llavors només era una divisió administrativa que més tard va comprendre les vegueries de Chalançon, Mariac, Mélas, Meyras, Pradelles, etc.
 
Els bisbes de Viviers foren els primers en manifestar desitjos d'independència, que sembla ser fou confirmada per una carta de l'emperador [[Lluís el Benigne]]. En aquesta època el primer comte de Vivarais conegut, [[Heribert]], fundà l'[[abadia de Cruas]], junt el Roine. Tournon fou cedida a l'església de [[Lió]]. [[Elpodori]], fill d'Heribert, era comte el 817; després els bisbes van rebre el privilegi d'immunitat i van ocupar de fet les funcions comtals. Un altre comte, [[Bosó]], aliat de la família de Carlemany per llur matrimoni amb [[Ermengarda]], aprofitant-se del desmembrament de l'Imperi de [[Lluís el Benigne]], es féu elegir rei de la [[Provença]] ([[879]]) i el Vivarès o Vivarais fou unit a aquest regne. Durant quatre segles restà aquest país quasi separat de la monarquia francesa.
 
En l'època feudal esclataren en aquest nombroses guerres locals, en les quals desenvoluparen paper important els països de [[Séray]], [[Crussol]], [[Districte de Rochefort|Rochefort]], [[Pierregourde]], [[Saint-Alban]], [[Mirabel]], [[Sampzon]], [[la Tourette]], [[Brison]] i els castells de [[Vallon]] i [[Salavas]], un enfront l'altra, separats per l'[[Ardecha]]. Els arquebisbes de [[Viena del Delfinat|Vienne]] tenien alguns dominis en el Vivarais, com els territoris d'[[Annonay]], [[Quintenas]], [[Boulieu]], etc.; a més, els arquebisbes de Lió reivindicaren per llur església la sobirania dels dos castells i les senyories d'[[Annonay]] i [[Argental]], disputant també als comtes del [[Valentinois]] el castell de [[Tournon]] i una gran part del territori que rega el [[Doux]].
 
Els comtes de Valentinois dominaren quasi sense rivals tota la secció compresa entre l'Erieux i el Doux. Al costat d'aquests magnats s'eclipsaren els comtes del Vivarès, desapareixent llur títol fins que torna a ressorgir el comtat de Viviers, vinculat als bisbes dels segles XIV i XV. Després de la mort de [[Lluís el Cec]], el [[924]], Provença passà als reis de la [[Borgonya Transjurana]] i de seguida als emperadors d'[[Alemanya]], excepte el Vivarès, que fou afegit pels prínceps de la casa de [[Tolosa]] a llurs dominis. No obstant això, els comtes de Tolosa no posseïren més que la part inferior i meridional des del riu d'Erieux. La part septentrional continuà durant algun temps depenent indirectament del regne de Borgonya mitjançant els comtes particulars del Viennois i Valentinois. El [[1271]] [[Felip l'Agosarat]] reuní definitivament a la [[regne de França|Corona francesa]] la part meridional del Vivaris, a la que li seguí la part septentrional en temps de [[Felip IV de França|Felip el Bell]], el [[1308]].
 
Els municipis del Vivarès experimentaren les avantatges de l'agregació, aconseguint associar-se, i aquest país arribà a tenir Estats particulars formats per dues ordres o estaments. Com a representants de la noblesa, 12 barons assistien alternativament als Estats generals del Llenguadoc. A més els diputats o representants de les 13 ciutats constituïen un tercer estament.
 
La història del Vivarès, a finals de l'[[edat mitjana]], es confon amb la del Llenguadoc o de la Provença. En els temps moderns una de les èpoques més calamitoses pel país fou la de les guerres de religió. La [[Reforma Protestant|Reforma]] reclutà en el mateix nombrosos prosèlits, i les passions, exacerbades, portaren amb elles conflictes sagnants. El [[1576]] els habitants del Vivarès, veient el seu país arrasat pels catòlics i protestants, pactaren una Lliga local amb el fi de deposar les armes.
 
== Personalitats del Vivarès ==
116.621

modificacions