Obre el menú principal

Canvis

208 bytes afegits, fa 4 anys
 
[[Fitxer:View of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|Herat (2009)]]
'''Herat''' (farsi هرات, clàssica ''Aria'') és una ciutat del nord-oest de l'[[Afganistan]], capital de la [[província d'Herat]], situada a la vall del riu [[Hari]] (que passa a 5 km al sud de la ciutat). Fou l'antiga capital de la [[satrapia]] [[persa]] d'[[Ària (Pèrsia)|Ària]] i va formar part de la [[Ruta de la Seda]] sent coneguda a l'edat mitjana com la «Perla del Khorasan». Té una població de 349.000 habitants (estimació [[2006]]) el que la fa la segona ciutat del país. La ciutat encara està dominada per les restes de la ciutadella construïda per [[Alexandre el Gran]]. La ciutat disposa d'aeroport.
Després d'Alexandre va estar sota domini de sàtrapes lleials a [[Antígon el Borni]] i després del 301 aC va passar als [[selèucides]]. Va formar part del [[regne grec de Bactriana]]. El [[167 aC]] va passar suposadament a mans dels parts dels quals va passar als escites o sakes (vers [[130 aC]]) i kushans (vers [[30 aC]]), i en algun moment del segle III va passar als [[sassànides]]. El nom pera va evolucionar a Harev i després Hare. Ciutat a la frontera amb els dominis [[heftalites]], va estar sota domini d'aquestos al segle V i VI, a vegades com a vassalls sassànides. En aquest temps hi ha notícies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El [[565]] va passar al khanat dels [[Turcs Occidentals]] que hi exercien el poder, segurament a través d'un cap vassall, quan van arribar els àrabs.
 
Quan [[Al-Àhnaf ibn Qays]] va conquerir el [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] va evitar Herat ([[652]]) que es devia sotmetre voluntàriament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Clifford Edmund |títol=Historic Cities of the Islamic World |url=http://books.google.es/books?id=UB4uSVt3ulUC&dq=652+herat+conquest&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2007 |pàgines=p.153 |isbn=9004153888 }}</ref> Un governador musulmà apareix esmentat poc després. Es va revoltar vers el [[660]] però fou recuperada el [[661]]. Formà part del govern de [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el [[702]] però foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitació en els anys precedents a la presa del poder pels abbàssides ([[750]]). Fou centre dels partidaris d'[[Ustadhsis]].
 
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[8673]] en que va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.es/books?id=hvx9jq_2L3EC&pg=PA114&dq=tahirid+khurasan+873&hl=ca&sa=X&ei=DWzEUv39M63H7AbKqoC4DQ&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=tahirid%20khurasan%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1975 |pàgines=114 |isbn=0521200938}}</ref> (867-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mitjà d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins almenys vers el [[994]] quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]] llavors vassalla dels samànides) que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]) Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per el qual es va fixar el riu [[Amudarià|Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi ha nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
[[Fitxer:Herat Masjidi Jami courtyard.jpg|thumb|200px|Mesquita a Herat]]
Sota els gaznèvides s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El Khorasan va passar als [[seljúcides]] després de la victòria de [[Toghril Beg I|Toghrul Beg]] a l'estepa de [[Dandankan]] (o Dandanakan) el [[23 de maig]] de [[1040]], quan els gaznèvides van perdre les seves possessions a [[Pèrsia]]. No abans del [[1161]] (segurament vers [[1175]]) els gúrides, que s'havien independitzat de [[Gazni]] i havien deixat de pagar tribut al seljúcida [[Sandjar]] el [[1152]], van dominar el Khorasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gúrides; Ghiyath al-Din el [[1201]] hi va construir una mesquita; el sultà, després de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritu xafita.
 
Vers el [[1214]] va passar a domini directe dels khwarizmshahs; el [[1221]] fou atacada pel mongol [[Tului]]; la guarnició romania lleial al [[khwarizmshah]], però la població civil va obrir les portes als mongols; els soldats foren massacrats però es va respectar la vida dels civils. Després de la batalla de [[Parwan]] la ciutat es va revoltar (novembre del [[1221]]), i va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai que la va ocupar després de sis mesos ([[14 de juny]] de [[1222]]); tota la població fou degollada i aquesta feina va ocupar als mongols una setmana.
El [[1245]] Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar d'oferir humilment la seva submissió als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres, iniciant la [[dinastia Kart]]. El gran khan [[Mongke]] li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj, [[Ghor]], Khaysar, [[Firuzkuh (gúrides)|Firuzkuh]], [[Ghardjistan]], Farah, [[Sistan]], [[Kabul]], Tirah, i les muntanyes Sulayman ([[Afganistan]]). Fou confirmat per [[Hulegu]] el [[1255]].
 
El [[1335]] amb la mort d'[[Abu Said Bahadhur Shah]] la dinastia es va trobar de fet independent; va reconèixer al príncep ilkhànida [[Togha Temur (Ilkhànida)|Togha Timur]] fins al [[1349]] i poc després van caure sota vassallatge de [[Tamerlà]]. El [[1381]] Tamerlà va ocupar la ciutat i el [[1389]] va deposar definitivament a la dinastia.
 
Va pertànyer a la dinastia [[timúrida]] que hi van edificar el complex de ''Musallah'' amb diversos minarets, i la tomba de la reina Gawharshad considerada un dels grans monuments de l'arquitectura gravada timúrida. Altres monuments foren l'Ali Shir Mahal, diversos jardins i altres edificis. Una informació no contrastada assegura que durant el segle XV va estar dominada un temps pels [[Kara Koyunlu]] (28 de juny de 1458 a 1459);<ref>Patrick Clawson, Eternal Iran, Palgrave Macmillan 2005 ISBN 1-4039-6276-6 </ref> el timúrida Husayn Baykara va governar del [[1469]] al [[1506]] quan després de durs combats va passar al uzbeks shibànides ([[1507]]) i el [[1510]] fou conquerida pels safàvides de Pèrsia donant el govern als turcmans shamlus. A la mort del xa [[Ismail I]] de Pèrsia el [[1524]] els uzbeks la van recuperar però [[Thamasp I]] la va reconquerir el [[1528]]. Els [[uzbeks]] van tornar a ocupar la ciutat diverses vegades, però sempre breument, durant les seves guerres amb els [[safàvides]].
[[Fitxer:Section of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|esquerra|Vista de la ciutadella]]
 
Va quedar en mans dels [[abdalis]] afganesos el [[1716]], i les expedicions per recuperar-la van fracassar; el [[1729]] els abdalis es van sotmetre a Nadir Shah, que la va annexionar ([[1731]]) i hi va reprimir una revolta dels afganesos el [1732]; a la mort de Nadir el [[1747]], estava en mans del seu nebot rebel Ali Kuli Khan, però al cap de poc va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (reanomenat [[Ahmad Shah Durrani]]). Va estar en mans dels emirs de [[Kabul]] o Afganistan fins al [[1818]] quan Mahmud Shah, del clan sadozay, governador local durant anys i emir a Kabul del 1801 al 1803 i del 1809 al 1818 s'hi va establir; encara que en fou expulsat breument el [[1819]] va conservar el poder fins al [[1826]]. La dinastia d'emirs d'Herat va fer front als atacs perses (atac de [[1833]], setge de [[1837]]-[[1839]] i conquesta de [[1852]]) tot i l'oposició a aquestos atacs dels britànics. Herat estava governat pel clan sadozay, mentre Kabul i Kandahar eren governades pel clan barakzay o muhammadzay. El [[1842]] Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat (fill i successor de Mahmud Shah) fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan Alikozay que va governar de fet fins a la seva mort el [[1851]], i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan Alikozay va demanar ajut a Nasir al-Din [[Dinastia qajar|Qadjar]] de Pèrsia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el [[1852]]. En represàlia els britànics, oposats a la seva presencia, van ocupar l'illa de [[Kharg]] i els perses llavors es van retirar, i va acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir als afers interns d'Herat.
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|200px|Carrer]]
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport de Herat]]
** Timur Shah ibn Ahmad Shah (emir de l'Afganistan 1773-1793) virrei 1751-1773
* [[Zaman Shah]] 1793-1801
* [[Mahmud Shah Durrani|Mahmud Shah]] (a Kabul 1801-1803 i 1809-1818) 1773-1826
** Fateh Khan Barakzai, wazir (ministre en cap) 1801-1818
** Ata Mohammad Khan, wazir 1818-1826
* [http://www.todayszaman.com/tz-web/detaylar.do?load=detay&link=144856&bolum=110 Three Women of Herat: A Memoir of life, Love and Friendship in Afghanistan" per Veronica Doubleday]
* [http://www.iias.nl/nl/27/IIAS_NL27_11.pdfheratonline.com/ Ethnomusicological Research in Afghanistan]
== References ==
<references />
 
{{coord|34|21|0|N|62|11|0|E|display=title}}